Xintoisme

Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu [zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.

El xintoisme (del japonès [Shin] [][cal citació], "camí dels déus"[1]) és el conjunt de creences de l'arxipèlag japonès que existeixen des de temps molt antics. Originalment era una religió solament animista.[2] Són unes creences que es refereixen a la fecunditat, els ritus agraris i també al culte als morts i a unes divinitats anomenades kami o esperits de la natura. Alguns són molt locals i coneguts com a esperits o genis d'un lloc en particular, però altres representen objectes naturals majors i processos, com per exemple Amaterasu, la divinitat del Sol. Actualment, aquesta religió està dividida en un xintoisme culte, lligat a la casa imperial, i en un de popular, lligat als santuaris i a l'interior de les cases. Continua vigent al Japó actual i modern.

Característiques

El xintoisme és una religió ètnica, que pot descriure's com una forma sofisticada d'animisme, profundament identificada amb la cultura japonesa. També és una religió natural, en què els llibres es limiten a descriure'n les creences i els fonaments. Dóna més importància a l'aquí i a l'ara que no pas a un més enllà. Afirma l'existència d'éssers espirituals (kami) que poden trobar-se a la natura o en nivells superiors d'existència. No posseeix textos sagrats, ni una deïtat única ni predominant, ni regles establertes per a l'oració, tot i que sí que compta amb narracions mítiques que expliquen l'origen del món i dels japonesos,[cal citació] així com temples i matsuri, o festivals religiosos als quals acudeixen milers de persones en dates importants als temples.[3]

Fou religió d'Estat fins al 1945 i va ser utilitzada com a ideologia legitimadora durant el període militarista de la història japonesa recent. Quan el budisme va arribar al país al segle VI, aquest va exercir una profunda influència sobre el xintoisme, encara que l'últim també ha modelat la tradició budista en aquest país fins a donar-li una forma característica. De fet, les dues religions defineixen la religiositat nipona i els japonesos solen practicar els ritus d'ambdues tradicions segons la naturalesa de l'ocasió (solen preferir el xintoisme per als rituals de naixement i matrimoni, i el budisme per als ritus funeraris). Per seva natura tan lligada a la personalitat japonesa, l'expansió del xintoisme fora de les illes del Japó ha quedat limitada generalment a les comunitats nipones de l'emigració.