Timor Oriental

Infotaula de geografia políticaTimor Oriental
Repúblika Demokrátika Timor Lorosa'e
República Democrática de Timor-Leste
Bandera de Timor OrientalEscut de Timor Oriental
Bandera del Timor OrientalEscut del Timor Oriental

HimnePátria

LemaHonra, Pátria e Povo
(Honor, Pàtria i Poble)
Localització
Timor Leste (orthographic projection).svg
LocationEastTimor.svg
8° 58′ 00″ S, 125° 45′ 00″ E / 8° 58′ 00″ S, 125° 45′ 00″ E / -8.966667; 125.75
Capital i ciutat més granDili
Conté
Població
Total1.180.069 (2013)
• Densitat76,58 hab/km²
Llenguaportuguès i Tetum
Geografia
Forma part deÀsia
Superfície15.410 km²
• AiguaNegligible
Punt més altTatamailau  (2.963 m)
Punt més baixMar de Timor  (0 m)
Limita amb
Història
Independència 
de Portugal
d'Indonèsia

el 28 de novembre de 1975
el 20 de maig de 2002
Organització i govern
Forma de governRepública parlamentària
ExecutiuCabinet of East Timor
LegislatiuNational Parliament
• Cap d'EstatTaur Matan Ruak
• Primer ministreRui Maria de Araújo
Membre de
Economia
PIB1.442.000.000 $
PIB per càpita1.157,99 $ (2015)
IDH0,469 (2000)
MonedaDòlar dels EUA ($, USD)
Indicatius
Fus horariUTC+09:00
Domini d'Internettl
Prefix telefònic670
Emergències112
ISO 3166-1TL
Altres dades

Modifica dades a Wikidata

Timor Oriental és un estat d'Àsia, que comprèn la meitat oriental de l'illa de Timor, l'enclavament d'Oecusse a la part occidental de la mateixa illa i Atauro i Jaco, dues illes properes. Els cims més alts són el Ramelau (2.920 m) i l'Aitana. La capital és Dili.

Antiga colònia portuguesa, el 1975, nou dies després d'haver-se'n declarat independent, Timor Oriental va ser envaït per Indonèsia, que l'ocupà fins al 1999. Després d'un referèndum d'autodeterminació promogut per l'ONU i de diversos incidents anti-secessionistes, el país guanyà la plena independència el 2002.

Història

Període precolonial

D'acord amb alguns antropòlegs, un petit grup de caçadors i agricultors habitava l'illa de Timor pels voltants de 12 mil anys aC. Hi ha documents que certifiquen l'existència d'un comerç esporàdic entre Timor i la Xina a partir del segle VII, encara que aquest comerç es basés principalment en la venda d'esclau i fusta, utilitzada, aquesta darrera, per la fabricació de mobles de luxe. Cap al segle XIV, els habitants de Timor pagaven tributs al regne de Java. De fet, la paraula Timor prové dels malais i significaria Est (Leste en portuguès, Timur en llengua local).[1]

Domini portuguès

El primer contacte europeu amb l'illa es va produir amb els portuguesos quan aquests hi van desembarcar el 1512 a la cerca de matèries primeres. Durant uns quatre segles, Portugal no va utilitzar pràcticament el territori timorenc per a usos comercials. De fet, la capital, Dili, només va disposar per primer cop de llum elèctrica el 1960, en només a la dècada següent es va disponibilitzar l'aigua, els clavaguerams, escoles i hospitals. La resta del país, principalment en zones rurals, continuava endarrerit.[2]

Fins a l'agost del 1975, Portugal va liderar el procés d'autodeterminació de Timor, promovent-hi la formació de partits polítics, en vista de la independència del territori. Quan les forces proindonèsies van atacar les portugueses, els portuguesos van haver d'abandonar el país i Timor va entrar en Guerra Civil. Guerra que va confrontar el Front Revolucionari de Timor-Leste Independent (FRETLIN) i la Unió Democràtica Timorenca (UDT). La FRETLIN en va sortir guanyadora i va proclamar la independència el 28 de novembre del mateix any; independència no reconeguda per Portugal.

La proclamació d'independència feta per un partit de tendència marxista com el FRETILIN, va portar Indonèsia a envair el país. El 7 de desembre, els militars indonesis desembarquen a Dili, la capital, ocupant breument tota la part oriental de Timor. Tot malgrat el reconeixement de l'ONU de Portugal com a potència administradora.