Sufisme

Ritual sufí a Khartum

El sufisme o tassàwwuf (en àrab: تصوفtaṣawwuf; en persa: صوفی‌گری, sufigari; en turc: tasavvuf; en urdú: تصوف) és una tradició mística islàmica de caràcter esotèric, practicada per musulmans però també per no musulmans, que abasta una gran amplitud de pràctiques dedicades a l'amor diví i al cultiu del cor. Aquesta mística té per finalitat última accedir a la "presència" i el coneixement de Déu directament, i no per mitjà de les normes i formulismes establerts per la llei islàmica. Per això, l'islam oficial no l'ha encoratjat mai en excés.

A partir de l'Iraq al segle VIII, i de Bagdad i del Caire al segle IX, el sufisme s'estengué per tot el món islàmic, des de l'Iran fins al Màgrib i l'Àndalus, i des d'Anatòlia fins a l'Índia i l'Àsia central.

Des de l'aparició del terme, al segon segle de l'hègira, aquest ha englobat diferents manifestacions d'espiritualitat, com certes formes d'ascetisme (zuhd) o de fervor religiós (ubbad), certs ordes militars místics de cavalleria (futuwa) i de les ràbites (ribat), la gnosi (irfan), el sufisme popular i de veneració pels sants (morabits), i també una espiritualitat sense cap manifestació externa (malamiyya). Malgrat la desconfiança dels garants de l'ortodòxia religiosa, el sufisme ha arribat a ser considerat com una més de les ciències tradicionals islàmiques, amb què s'ha interrelacionat sovint, com la filosofia islàmica (fàlsafa), la jurisprudència (fiqh), la teologia (kàlam), la cosmovisió (aqida) o l'exegesi alcorànica (tafsir).

Etimologia

Al terme taṣawwuf, derivat de l'arrel ṣ-w-f, se li han associat diverses etimologies des de la seua aparició:

  • La primera pareix relacionar-se amb la 'llana' (ṣūf, suf), al·ludint a l'hàbit amb què es vestien els primers a ser descrits com a sufís en mostra d'humilitat.
  • Una altra de les etimologies l'associa amb la 'puresa' (ṣafā, safà), perquè considera que eix és l'element distintiu dels sufís.
  • Encara una altra la relaciona amb 'la gent del banc' (ahl aṣ-ṣufa, ahl as-sufa), que eren els companys del Profeta i s'aposentaven en un banc (ṣufa - 'sofà') pròxim a la seva casa mesquita a Medina, on romanien en adoració separats del món durant llargs períodes.