Suïcidi

El suïcidi d'Edouard Manet (oli, 1877)

El suïcidi (del llatí suicidium, de sui caedere, 'matar-se un mateix') és l'acte de donar-se mort a un mateix de manera voluntària, criteri que, per tant, exclou els màrtirs, els combatents en una guerra o les víctimes d'un accident. La inclusió o no de l'eutanàsia dins el suïcidi és controvertida, ja que parteix de la mateixa voluntat de morir, però l'acció o no evitació la duu a terme una altra persona. Els motius per al suïcidi són diversos, però es poden agrupar sota un mateix denominador: la manca de sentit de la vida. L'Organització Mundial de la Salut indica que més d'un milió de persones se suïciden cada any, i que és una de les principals causes de mort entre els adolescents i els adults de menys de 35 anys.[1] S'estima que cada any es produeixen entre 10 i 20 milions d'intents de suïcidi no fatals arreu del món.[2]

La visió predominant de la medicina moderna és que el suïcidi és un problema de salut mental, associat a factors psicològics com per exemple la dificultat de viure amb una depressió, un patiment o por ineludible, o altres trastorns i pressions mentals. A vegades s'interpreta un intent de suïcidi com una "crida de socors" i atenció, o una expressió de desesperació i el desig de fugir, i no com una temptativa autèntica de morir. Cal tenir en compte, també, el fonament vital de l'ésser humà, que fa que el porte a la vida o a la mort; si el fonament vital és odiar, el portarà a la mort, si el fonament vital és amar, el portarà a la vida. Tanmateix, l'individu no sempre és responsable dels seus actes; sols ho és quan n'és conscient, però no quan hi és induït; en aquest cas, el responsable és el qui li ha inculcat la idea.[3] La majoria de gent que intenta suïcidar-se no ho aconsegueix al primer intent; els que més tard tenen una història d'intents repetits tenen una probabilitat significativament més elevada de suïcidar-se amb èxit.[4]

Tot i que s'ha suggerit que els animals no humans també poden suïcidar-se, el consens científic és que la gran majoria d'espècies manquen de les capacitats cognitives necessàries per a considerar la possibilitat de posar fi a la seva pròpia vida.[5]

Valoració del suïcidi

Per considerar-se suïcidi, la mort ha de ser un element carnal i el motiu de l'acte, i no sols una conseqüència quasi ineludible. Així, els màrtirs no són considerats suïcides, ja que se sacrifiquen en nom d'una creença.[6] Tampoc són suïcides els que se sacrifiquen per altres en cas d'emergències ni els soldats que moren en una guerra i, en aquests casos, els morts no són proscrits per la llei. En el cas que el suïcidi tingui conseqüències legals, la llei recull que ha d'haver-hi prova d'intenció de morir, així com la pròpia mort perquè l'acte sigui considerat un suïcidi. Potser el mencionat procés sigui costós en cas de discapacitat i hagi de dependre d'algú més, que entraria aleshores en una dinàmica de còmplice de suïcidi. Segons Guillon i Le Bonniec (1982): «el còmplice és tot aquell que, sense portar a terme personalment els elements constitutius de la infracció imputable de l'autor, només ha facilitat o provocat l'acció principal mitjançant actuacions d'una importància material secundària: ajut, subministrament de mitjans o instigació»,[7] figura del dret penal en què seria possible una sanció penal.

La valoració del suïcidi varia molt segons l'època i la cultura. Així, els maies tenien fins i tot una dea consagrada al suïcidi, Ixtab. Els japonesos medievals i altres societats basades en un codi d'honor consideraven el suïcidi com l'única sortida en haver perdut l'honor o haver fracassat en la missió vital (la vida deixa de tenir sentit i és de covards no atrevir-se a matar-se per por al desconegut).

Religió

En les religions monoteistes és vist com un acte impiu, ja que només Déu té dret a decidir qui mor, ja que és qui ha donat la vida. En la majoria de les formes de cristianisme, el suïcidi és considerat un pecat, basat principalment en els escrits dels pensadors cristians de l'edat mitjana, com sant Agustí i sant Tomàs d'Aquino, encara que el suïcidi no era considerat un pecat sota el codi cristià bizantí de Justinià I, per exemple.[8][9]

El suïcida comet un pecat per un triple motiu: per supèrbia (vol igualar-se al creador i decidir sobre la seva mort quan no li pertoca), per desagraïment i per desesperació (no confia que Déu millorarà la seva situació o no accepta la prova imposada). En la doctrina catòlica, l'argument es basa en el manament «no mataràs».[10] Per això la seva ànima es condemna a l'infern i el seu cos no pot ser enterrat en terra sagrada. En molts llocs, hereus d'aquesta tradició, es considera a més a més un delicte, i si la víctima sobreviu pot ser imputada. Igualment es considera delicte l'ajuda al suïcidi, la instigació o el no-socors.

Visió sociològica

El sociòleg francès Émile Durkheim, en la seva obra El suïcidi (1897), assenyala que els suïcidis són fenòmens individuals que responen essencialment a causes socials. Les societats presenten uns certs símptomes patològics, abans de tot la integració o regulació social, ja sigui excessiva o insuficient de l'individu en la col·lectivitat. Per tant, el suïcidi seria un fet social.

Durkheim comença el seu estudi amb una definició de suïcidi com:

« Tot cas de mort que és directament o indirecta d'un acte positiu o negatiu realitzat per la víctima mateixa i que, segons ella sabia, havia de produir aquest resultat. »

Exemple d'un acte positiu: disparar-se al cap; exemple d'un acte negatiu: refusar a ingerir qualsevol medicina fins a deixar-se morir. La persona suïcida viu amb una percepció basada en l'anomia de la vida: perd el sentit de la llei, normes socials, i es torna escèptic davant la vida i tot el que aquesta implica. Encara que cada persona suïcida és distinta, tenen indicadors i passen per un mateix procés. Un dels factors més important de la persona suïcida és la convicció del suïcidi com a mètode factible. L'estudi de la conducta de les persones suïcides no pot assegurar que es pugui prevenir tot tipus de suïcidis, però sí que poden utilitzar la mateixa metodologia, modalitat, temps i espai. El suïcidi com un problema social: s'han creat diverses teories per explicar l'arrel del problema i les seves particularitats. Han pres en compte raons com l'estatus econòmic, socioprofessional, l'edat i l'estat civil. S'assegura que algunes vegades les persones estan predisposades al suïcidi. Un principi de la modificació de comportament estableix que així com s'aprèn, es pot desaprendre. Una persona que prové d'una família on existeix historial suïcida té una certa predisposició a cometre actes suïcides.[11] La professió i la religió estan relacionades també indirectament amb el suïcidi. La persona que treballi sota pressió i no sàpiga manejar-ho pot tenir pensaments suïcides i executar-los.

Durkheim distingeix tres classes de suïcidis:[12]

  • suïcidi egoista, típic de societats en què l'individu manca d'integració social,
  • suïcidi basat en l'anomia (anomia és per a Durkheim el que per a altres autors, a partir de Hegel, és alienació), característic de falta de regulació social, existeix una falta de capacitat normativa mentre que les normes socials no són interioritzades com a pròpies per part de l'individu,
  • suïcidi altruista, característic de societats amb alt grau d'integració social; l'individu se suïcida per la seva sensació de pertinença a la societat. Es mata per aquesta, un clar exemple en són els kamikazes. Aquesta relació és patològica perquè la persona perd el sentit d'individualisme. Aquest tipus de suïcidi consisteix a oferir la seva vida per algun ideal. L'individu sacrifica la seva vida en honor a qui ell creu que se'n beneficiarà.

Visió psicològica

Sigmund Freud aporta la hipòtesi psicològica que el suïcidi manifesta una agressivitat dirigida originàriament contra una altra persona (l'objecte d'amor perdut), que en no poder ser descarregada es dirigeix cap al mateix individu, és a dir, secundàriament, contra si mateix.[13]

En aquesta perspectiva psicodinàmica podem distingir amb H. Hendin:[13]

  • El suïcidi com una actitud de represàlia o de revenja després d'un abandonament.
  • El suïcidi com a assassinat reflex d'expressió de la lluita interna contra el desig de matar.
  • El suïcidi en què la mort es converteix en una reunió amb la persona estimada morta.
  • El suïcidi en què la mort és un renéixer que esborra els fracassos.
  • El suïcidi en què la mort és un càstig, mecanisme freqüent en el malenconiós i el delirant.
  • El suïcidi en què el pacient es creia estar ja mort, freqüent en la malenconia i en la síndrome de Cotard.

Psiquiatria

A Occident, es considera fruit d'una malaltia mental (usualment una depressió o ansietat, trastorn de pànic, trastorn bipolar, esquizofrènia) i les temptatives de suïcidi reben atenció psiquiàtrica (i són considerades com una crida d'atenció davant d'un problema).[14] En aquests casos, és principalment la malaltia el que provoca el suïcidi i no l'anàlisi lògica de l'individu. Abans que l'acció, el suïcidi comença en el pensament. Ja sigui per problemes personals i/o emocionals, les persones suïcides han de ser avaluades com a individus per aleshores entendre el suïcidi a nivell social. Aquests individus posseeixen un sentit d'indefensió i desesperança davant les situacions que els afecten. Les persones suïcides exhibeixen algunes característiques com ara depressió, impulsivitat, baixa tolerància a la frustració i són persones sense esperit de lluita. Acostumen a ser pacients més agressius, exigents, dependents i insatisfets que els altres. Tenint en compte el perfil de la persona suïcida, es podrien prevenir alguns suïcidis amb psicoteràpia, farmacoteràpia i hospitalització en casos extrems. Els indicadors i conductes varien segons la persona. Segons la quarta versió d'El manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals, els pensaments recurrents (no sols el temor a la mort), ideació suïcida recurrent sense un pla específic o una temptativa de suïcidi o un pla específic per suïcidar-se són símptomes de persones amb depressió major. El projecte suïcida mai no és improvisat, encara que la realització de vegades sigui impulsiva. El suïcida ho pensava des de temps abans, i en la majoria dels casos ho havia comunicat a algú anteriorment. La idea que algú que parla de suïcidar-se no ho farà és falsa; tota amenaça ha de ser presa seriosament.[15]

Per a alguns psiquiatres i psicòlegs no existeix un únic factor desencadenant d'un suïcidi, sinó que aquest és una acció multideterminada per diversos factors intervinents que en conjugar-se es potencien.[15]

En un estudi realitzat a Buenos Aires, amb suïcides que tenien un historial d'internacions psiquiàtriques, van aparèixer com a factors destacats:[15]

  • aïllament i solitud, amb pèrdua de suport i llaços socials,
  • presència de comportaments suïcides (fantasies, ideació, amenaces, intents i/o equivalents),
  • l'heteroagressivitat va demostrar ser una característica tan marcada com qualsevol element depressiu (fantasies d'homicidi, comportaments agressius i violents cap a altres). Quan la manifestació externa es veu blocada d'alguna forma, aquests impulsos destructius es giren contra si mateix,
  • dificultats familiars serioses (abandonament, rebuig, etc.). Els familiars van mostrar escassa empatia amb el pacient, poca comprensió i consciència de la situació de perill i serioses dificultats per contenir-lo emocionalment,
  • evolució no favorable de la malaltia psiquiàtrica (cronicitat),
  • estats depressius.

Però determinats corrents el reivindiquen com una opció personal, per no voler patir una vida sense satisfaccions, per voler acabar la vida dignament o no voler fer patir els éssers estimats.

Valoracions populars

A les cultures occidentals és típic considerar generalment el suïcidi com un acte covard i que la depressió causant del suïcidi els ve per caprici o decisió pròpia i que se suïciden perquè no volien demanar ajuda. L'antropòloga Virginia Mendoza argumenta que aquesta consideració és causada per una falta d'empatia i una atribució injustificada d'una voluntat a qualsevol persona per desconeixement dels efectes anul·ladors de la voluntat de la depressió severa.[16]