Robert Campin

Infotaula de personaMestre de Flémalle
Dades biogràfiques
NaixementRobert Campin
1375
Valenciennes
Mort26 d'abril de 1444
Tournai
NacionalitatFlamenc
Activitat professional
Camp de treballPrimitius flamencs
OcupacióPintor
ArtPintura
MovimentPrimitius flamencs
DeixeblesRogier van der Weyden
Influències deMelchior Broederlam
Va influir a
Obra
Obres destacadesLa Nativitat
Tríptic de Mérode
Tríptic de l'enterrament de Crist
Obres destacades
RobertCampin-Nativitat-detall-883.jpg
La Nativitat (Detall)
Museu de Belles Arts de Dijon
Modifica dades a Wikidata

Robert Campin (Valenciennes,[1] 1375 - Tournai, 26 d'abril de 1444)[2] fou un pintor i escultor[3] flamenc del gòtic. Ell i els germans Van Eyck són considerats com els fundadors de l'escola flamenca del prerenaixement, moviment conegut amb el nom de primitius flamencs, tot i que realitzaren la seva obra en ciutats diferents: els Van Eyck a Bruges i Robert Campin a Tournai, que és on van residir.

No existeixen obres documentades al seu nom, si bé es considera que Robert Campin és el Mestre de Flémalle, nom sota el qual, el segle XIX, varen ser catalogats una sèrie de plafons d'un estil similar, que suposadament provenien del Castell de Flémalle i que actualment s'exhibeixen a Frankfurt del Main.[1]

A les seves primeres obres s'aprecia la influència dels germans de Limburg, així com la de Melchior Broederlam, tal com també s'observa en Jan van Eyck. Però Campin va mostrar uns poders d'observació realistes superiors a cap altre pintor anterior. Fou un dels primers artistes que, en lloc de pintar amb tremp d'ou, van experimentar amb la innovadora pintura a l'oli, per aconseguir així la brillantor del color típica d'aquest període. Campin va usar la nova tècnica per presentar personatges rotunds i forts, modelant la llum i l'ombra en unes composicions plenes de perspectives força complexes. Va abandonar les formes estilitzades de la pintura gòtica internacional incorporant un realisme que va tenir una gran influència en els artistes de la generació següent, una de les més importants de la pintura flamenca.[4]

Va comptar amb un important taller on va ser el mestre de Rogier van der Weyden i de Jacques Daret entre els anys 1427 a 1432.[5]

Biografia

Robert Campin va néixer a Valenciennes[6] al voltant de 1375, data que s'ha deduït a partir d'un document de 1422 on s'indicava que tenia 47 anys. Està documentat que era pintor mestre a Tournai des del 1406 fins al 1440; va adquirir la ciutadania el 1410, fet que denota que no va ser Tournai el seu lloc de naixement, tot i que algunes fonts així ho han proposat. Va adquirir diversos immobles a la ciutat, vivint a la rue Chapeliers des de 1408 fins a 1420, quan es traslladà a la rue des Puits-l'eau, i el 1422 va comprar una altra casa a la rue des Corriers. El 1420 va ser un membre notable de la seva parròquia; el 1423-1424 va ser vicedegà de la guilda de Sant Lluc d'orfebres i pintors. A partir de 1423 va estar compromès amb la revolta dels artesans enfrontats a l'aristocràcia patrícia. En dos mandats diferents, 1425 i 1427, va ser nomenat Eswardeur, un càrrec electe de la ciutat de Tournai. Entre 1425 i 1427 també va ser secretari de comptes de la ciutat, i el 1428 "Guardià de l'església de Saint Pierre". Però el 1429, la seva participació en la revolta li comportà la prohibició d'exercir cap funció pública i va ser condemnat a peregrinar a l'Abadia de Sant Geli, a la Provença. No es tornen a tenir notícies d'ell a Tournai fins al 1430.[7]

Es va casar el 1422 amb Ysabiel de Stoquain, una vídua set anys més gran que ell; no varen tenir fills. El 1432 es va veure implicat en un escàndol i va ser condemnat a un any d'exili per haver mantingut relacions extramatrimonials amb Laurence Polette. La intercessió de la comtessa d'Holanda i Hainault, Margarida de Borgonya, va permetre que se li commutés la pena per una multa de cinquanta sous, la qual cosa denota els cercles de poder en el que es movia, si bé aquest incident li va suposar una certa marginació social.[8]

Era un artista de ciutat més que un artista cosmopolita,[9] d'èxit a la seva ciutat amb força encàrrecs de la guilda i d'institucions públiques i privades,[10] si bé realitzant força obres menors, com el disseny de banderoles o la decoració de murs com el de l' església de Sant Brice a Tournai,[9] tot dirigint un taller amb nombrosos aprenents.[6] Entre els deixebles que el 1427 consta que treballaven al seu taller hi ha Jacques Daret, des del 12 d'abril, i Rogelet de la Pasture, identificat com Rogier van der Weyden (denominació en flamenc del seu nom que adoptà quan es traslladà a Brussel·les), des del 5 de març. L'únic retaule documentat de Daret mostra marcades similituds amb les obres del Mestre de Flémalle, igual que les primeres obres de Rogier.[11] La fama de Campin va arribar a Gant, d'on era originari el pintor Gheeraert de Stoevere qui, el 1419, va enviar el seu fill Jan a estudiar al taller de Campin.[7]

Va ser contemporani de Jan van Eyck i consta que, com a mínim, varen estar en contacte un cop el 1427, arran d'una festa organitzada en honor de Van Eyck per la guilda de Sant Lluc de Tournai, quan Campin n'era síndic, i van considerar Van Eyck "mestre de mestres".[12][8]

Al final de la seva vida va patir un descrèdit professional causat per la participació en la revolta política i el seu comportament reprovable dins la moral de l'època. Van disminuir les comandes i les seves obres van deixar d'interessar fins fa poc temps. Els primers cronistes de la història de l'art flamenc, font de documentació de Vasari i la resta d'historiadors posteriors, no varen destacar l'interès de la seva obra potenciant, en canvi, la figura del respectable Jan van Eyck, contemporani de Campin.[13]