Regne Unit

Infotaula de geografia políticaRegne Unit
United Kingdom of Great
Britain and Northern Ireland[nb 1]
Bandera de Regne UnitEscut de Regne Unit
bandera del Regne Unitescut del Regne Unit
London from a hot air balloon.jpg

HimneGod Save the Queen

LemaLema reial: Dieu et mon droit (francès: Déu i el meu dret)[nb 2]
Localització
EU-United Kingdom.svg
EU-United Kingdom.svg
54° N, 2° O / 54° N, 2° O / 54; -2
Capital i ciutat més granLondres
Conté
Població
Total65.102.385 (2016)
• Densitat268,47 hab/km²
Llenguaanglès i gal·lès
Geografia
Forma part deIlles Britàniques
Superfície242.495,406794 km²
• Aigua1,34%
Punt més altBen Nevis  (1.344 m)
Punt més baixThe Fens  (-4 m)
Limita ambRepública d'Irlanda
Història
AnteriorRegne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i Islands of Refreshment
Establiment 
Acta d'Unió de 1800
1801[nb 3]
Organització i govern
Forma de governMonarquia constitucional
ExecutiuGovern del Regne Unit
LegislatiuParlament del Regne Unit
• monarca del Regne UnitElisabet II del Regne Unit
• Primera ministraTheresa May (2016)
JudicialTribunal Suprem del Regne Unit
Membre de
Unió Europea (1 gener 1973)
Organització de les Nacions Unides (24 octubre 1945)
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (4 abril 1949)
Commonwealth (11 desembre 1931)
Consell d'Europa (5 maig 1949)
G8
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (2 maig 1961)
Agència Espacial Europea (28 març 1978)
Organització Mundial del Comerç (1 gener 1995)
G20 (26 setembre 1999)
Consell de Seguretat de l'ONU (24 octubre 1945)
European Southern Observatory (2002)
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (25 juny 1973)
Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (27 desembre 1945)
Associació Internacional de Foment (24 setembre 1960)
Corporació Financera Internacional (20 juliol 1956)
Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (12 abril 1988)
Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (18 gener 1967)
Banc Africà del Desenvolupament
Banc Asiàtic de Desenvolupament (1966)
Grup d'Austràlia (1985)
Banc de Desenvolupament del Carib
Eurocontrol (1960)
Tractat de Cels Oberts
Missile Technology Control Regime (1987)
ANZUK
Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic
INTERPOL
Nuclear Suppliers Group
Organització per la Prohibició de les Armes Químiques
AUSCANNZUKUS
ABCA Armies
The Technical Cooperation Program
Combined Communications Electronics Board
Air and Space Interoperability Council
Movement Coordination Centre Europe
Organització Conjunta de Cooperació en Matèria d'Armament
Organització Hidrogràfica Internacional
Agència Internacional de l'Energia
Economia
PIB2.988.893.283.565 $ (2014)
PIB per càpita43.875,97 $ (2015)
Reserves totals107.727.629.479 $ (2014)
IDH0,738 (1980)
MonedaLliura esterlina (£, GBP) (2014)
Indicatius
Fus horariGMT
Domini d'Internetuk[nb 4]
Prefix telefònic44
Emergències999 i 112
ISO 3166-1GB
ISO 3166-2GB-UKM
NUTSUK
Altres dades

FacebookTheBritishMonarchy
  1. Al Regne Unit s'han reconegut oficialment altres llengües minoritàries autòctones per la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries. Els noms oficials en aquestes llengües són:
    • Gal·lès: Teyrnas Unedig Prydain Fawr a Gogledd Iwerddon
    • Gaèlic escocès: An Rìoghachd Aonaichte na Breatainn Mhòr agus Eirinn a Tuath
    • Irlandès: Ríocht Aontaithe na Breataine Móire agus Tuaisceart na hÉireann
    • Escocès: Unitit Kinrick o Great Breetain an Northren Ireland
    • Còrnic: An Rywvaneth Unys a Vreten Veur hag Iwerdhon Glédh
  2. El lema reial usat a Escòcia és: Nemo Me Impune Lacessit (llatí: Ningú em provoca amb impunitat)
  3. Format com a Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord el 1927
  4. Segons l'ISO 3166-1 és .gb però no s'utilitza
Modifica dades a Wikidata

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa. El Regne Unit està integrat, geogràficament, per l'illa de Gran Bretanya, una secció del nord de l'illa d'Irlanda i altres illes més petites. Irlanda del Nord és l'única regió del Regne Unit amb frontera terrestre, que comparteix amb la República d'Irlanda. A més d'aquesta frontera, el Regne Unit està envoltat per l'oceà Atlàntic, el mar del Nord, el Canal de la Mànega i el mar d'Irlanda.

El Regne Unit és una unió política de quatre països que el constitueixen:[1] Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i Gal·les. El Regne Unit és una monarquia constitucional organitzada com a democràcia parlamentària, la seu del govern de la qual és la ciutat de Londres, i el cap d'Estat de la qual és la reina Elisabet II. Les dependències de la Corona—les illes del Canal i l'illa de Man—no són part de la Unió, però estan federats al Regne Unit.[2] El Regne Unit també té jurisdicció sobre 14 territoris d'ultramar, que inclouen Gibraltar i les Illes Malvines. Les dependències de la corona pertanyen a les Illes Britàniques però no són part del Regne Unit. Com a monarquia constitucional, el Regne Unit està relacionat políticament amb altres 15 Reialmes de la Commonwealth amb els quals comparteix el monarca, la reina Elisabet II com a cap d'estat.

El Regne Unit és un país desenvolupat, amb el cinquè Producte interior brut nominal més gran del món. Fou la potència internacional més important durant el segle XIX i les primeres dècades del segle XX,[3] però els costos econòmics de les dues guerres mundials i la desaparició de l'Imperi van fer disminuir el seu paper en els afers mundials. El Regne Unit té un seient permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, i és membre del G8, l'OTAN, l'OMC i la Unió Europea. El juny del 2016, però, el Regne Unit va votar deixar la UE, en el referendum convocat per David Cameron, sobre la seva permenència a la Unió Europea.[4] I el març del 2017 el govern del Regne Unit notifica oficialment a la Unió Europea la seva sortida, a través de la invocació de l'Article 50 del Tractat de la Unió Europea.[5]

Toponímia

El nom oficial del Regne Unit fa referència a la Unió política dels països que el constitueixen: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Tot i que tots quatre havien estat governats pel mateix monarca molts segles abans, la unió política dels regnes es va realitzar progressivament. Gal·les va ser annexat a Anglaterra per mitjà de les Lleis de les Actes de Gal·les (1535–1542). Amb l'ascensió del rei escocès Jaume VI el 1603, Escòcia i Anglaterra (Gal·les inclosa) van formar una unió personal, però no pas política la qual es realitzaria el 1707 amb les Actes de la Unió, formant així el Regne de la Gran Bretanya. L'Acta de 1800 va unir políticament Irlanda amb el Regne de la Gran Bretanya a partir del 1801, amb la qual cosa va néixer el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. En independitzar-se la República d'Irlanda, el 1927 el nom oficial de la Unió va ser canviat a l'actual Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.

El nom conegut més antic de les illes britàniques prové dels escrits de l'Antiga Grècia. Tot i que s'han perdut els texts originals, alguns fragments van ser referits o parafrasejats per autors posteriors. Algunes seccions del Massaliote Periplus un llibre per als mercaders que descrivia les rutes marítimes del segle VI aC van ser utilitzades en la traducció en els escrits de Ruf Fest Aviè al voltant del 400 dC. Ierne (Insula sacra, l'"illa sagrada", segons la interpretació dels grecs), fou el nombre donat a "Irlanda", habitada per la raça dels "hiberni" (gens hiernorum); mentre que insula Albionum, ("illa dels albions"), fou el nom donat a la Gran Bretanya.[6] Moltes fonts del 150 aC al 70 dC inclouen fragments de les memòries dels viatges del grec Piteas al voltant del 320 aC, també va fer ús dels terms "Albion" i "Ierne".[7]

El terme "Bretanya" es deriva del llatí Britannia o Brittānia, usat pels romans des del segle I aC per referir-se a les illes Britàniques. Després de la conquesta romana del 43 dC, el terme feia referència a la província romana que només incloïa els territoris d'Anglaterra i Gal·les. Per això, el terme Britannia va començar a referir-se exclusivament a l'illa de Gran Bretanya, que abans es coneixia com a Albion. Tot i que l'ortografia alternativa Britania, amb una sola t era secundària, el seu ús va començar des de l'època romana.[8] El terme llatí de Britannia al seu torn es deriva dels escrits del grec antic Piteas, al voltant del 320 aC, el qual va descriure nombroses illes del nord de l'Atlàntic incloent-hi Thule (probablement Islàndia). Piteas va descriure Thule, com la regió més septentrional de Πρεττανικη (Prettanike) o Βρεττανίαι (Brettaniai), el grup d'illes al nord-oest d'Europa.[9][6][10] Diodor de Sicília, durant el segle I aC, va introduir la forma Πρεττανια Prettania i Estrabó va presentar la variant Βρεττανία Brettania. Marcià d'Heraclea, en el seu escrit Periplus maris exteri descriu αἱ Πρεττανικαὶ νῆσοι, "les illes Britàniques". Esteve Bizantí defineix Ἀλβίων Albion com a νῆσος Πρεττανική, Μαρκιανὸς ἐν περίπλῳ αὐτῆς. τὸ ἐθνικὸν Ἀλβιώνιος, "l'illa Britànica segons Marcià i el seu periple; el poble albió. Els pobles d'aquestes illes de Prettanike eren coneguts com els Πρεττανοι, Priteni o Pretani.[6] Aquests noms deriven d'un nom que probablement va arribar a oïdes de Piteus per mitjà dels gal·los.[10][11]