Rússia

Infotaula de geografia políticaRússia
Россия i Российская Федерация
Bandera de RússiaEscut de Rússia
bandera de Rússiaescut de Rússia
Russia 87.74494E 66.20034N.jpg

HimneHimne de la Federació Russa (27 desembre 2000)
Patrioticheskaya Pesnya (23 novembre 1990-27 desembre 2000)

EtimologiaRus de Kíev
Localització
Russian Federation 2014 (orthographic projection) - verde claro.svg
Russian Federation (orthographic projection) - Crimea disputed.svg
55° 45′ 00″ N, 37° 37′ 00″ E / 55° 45′ 00″ N, 37° 37′ 00″ E / 55.75; 37.616666944444
Capital i ciutat més granMoscou
Conté
Adiguèsia
República de l'Altai
Baixkíria
Buriàtia
Daguestan
Ingúixia
Kabardino-Balkària
Calmúquia
Karatxai-Txerkèssia
República de Carèlia
República de Komi
Territori de Stàvropol
Marí El
Mordòvia
Sakhà
Ossètia del Nord - Alània
Tatarstan
Tuvà
Udmúrtia
Khakàssia
Txetxènia
Txuvàixia
República de Crimea (18 març 2014)
territori de l'Altai
territori de Krasnodar
territori de Krasnoiarsk
territori de Primórie
territori de Khabàrovsk
província de l'Amur
província d'Àstrakhan
província d'Arkhànguelsk
Província de Bèlgorod
província de Briansk
província de Vladímir
província de Volgograd
província de Vólogda
província de Vorónej
província d'Ivànovo
província d'Irkutsk
província de Kaliningrad
província de Kaluga
territori de Kamtxatka (1 juliol 2007)
Província de Kèmerovo
província de Kírov
província de Kostromà
província de Kurgan
província de Kursk
província de Leningrad
província de Lípetsk
província de Magadan
província de Moscou
província de Múrmansk
província de Nijni Nóvgorod
Província de Nóvgorod
Província de Novosibirsk
província d'Omsk
província d'Orenburg
província d'Oriol
província de Penza
territori de Perm (1 desembre 2005)
província de Pskov
província de Rostov
província de Riazan
província de Samara
província de Saràtov
província de Sakhalín
província de Sverdlovsk
Província de Smolensk
província de Tambov
província de Tver
província de Tomsk
província de Tula
província de Tiumén
província d'Uliànovsk
província de Txeliàbinsk
Territori de Zabaikal (1 març 2008)
província de Iaroslavl
Moscou
Sant Petersburg
Sebastòpol (18 març 2014)
Província Autònoma dels Hebreus
Nenètsia
Khàntia-Mànsia
Txukotka
Iamàlia
Població
Total146.804.372 (2017)
• Densitat8,6 hab/km²
Gentilicirus, russa, russos
Llenguarus
Religiósense valor
Geografia
Forma part deestats postsoviètics, Euràsia i Vell Món
Superfície17.075.400 km²
• Aigua0,5%
Punt més altElbrús  (5.642 m)
Punt més baixmar Càspia  (-28 m)
Limita amb
Història
AnteriorRepública Socialista Federada Soviètica de Rússia
Independència 
 - Declarada
 - Finalitzada
de la Unió Soviètica
12 de juny del 1990
26 de desembre del 1991
Fet clau
Organització i govern
Forma de governRepública
semipresidencialista federal
ExecutiuGovern de Rússia
LegislatiuAssemblea Federal de Rússia
• President de RússiaVladímir Putin
• Primer ministreDmitri Medvédev (2012)
JudicialTribunal Constitucional de Rússia
Membre de
Economia
PIB1.560.706.000.000 $
PIB per càpita9.092,58 $ (2015)
Exportacions333.500.000.000 $ (2015)
IDH0,798 (2014)
MonedaRuble (₽, RUB)
Indicatius
Fus horari
Hora de Moscou (a província de Iaroslavl, província de Vorónej, província de Vólogda, província de Volgograd, província de Vladímir, província d'Uliànovsk, província de Tver, província de Tula, província de Tambov, Territori de Stàvropol, Província de Smolensk, Sebastòpol, província de Saràtov, Sant Petersburg, província de Riazan, província de Rostov, Tatarstan, Ossètia del Nord - Alània, Mordòvia, República de Carèlia, Calmúquia, Ingúixia, Daguestan, República de Crimea, Adiguèsia, província de Pskov, província de Penza, província d'Oriol, Província de Nóvgorod, província de Nijni Nóvgorod, Nenètsia, província de Múrmansk, província de Moscou, Moscou, Marí El, província de Lípetsk, província de Leningrad, província de Kursk, territori de Krasnodar, província de Kostromà, República de Komi, província de Kírov, Karatxai-Txerkèssia, província de Kaluga, Kabardino-Balkària, província d'Ivànovo, Txuvàixia, Txetxènia, província de Briansk, Província de Bèlgorod, província d'Àstrakhan, província d'Arkhànguelsk)
Domini d'Internet.ru, .рф
Prefix telefònic7
Emergències112, 1, 2, 3, 101, 102 i 103
ISO 3166-1RU
Altres dades

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Rússia, Россия, Rossia (rus) o la Federació Russa[1] (en rus: Российская Федерация, Rossískaia Federàtsia)[2] és un estat transcontinental d'Euràsia. És una república semipresidencialista integrada per subjectes federals. Rússia limita amb Noruega, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Bielorússia, Ucraïna, Geòrgia, Azerbaidjan, Kazakhstan, la República Popular de la Xina, Mongòlia i Corea del Nord. L'extrem oriental del país —i del continent asiàtic— és molt a prop de l'estat dels Estats Units d'Alaska. Amb una superfície de 17.075.400 quilòmetres quadrats, Rússia és el país més extens del món; la superfície de Rússia és la vuitena part de la superfície terrestre total i conté la reserva més gran de recursos minerals i energètics del món.[3] Amb 142 milions d'habitants, és el novè país més poblat.

La història de Rússia comença amb els eslaus orientals. Els eslaus emergiren com a grup ètnic a Europa entre els segles III i IV dC.[4] Fundat i governat pels víkings i els seus descendents, el primer estat eslavooriental, la Rus de Kíev, sorgí en el segle IX, i adoptà el cristianisme de l'Imperi bizantí el 988, donant inici a la síntesi de les cultures bizantina i eslava que definiria la cultura russa dels següents mil anys.[5] Rus de Kiev es desintegrà i les terres foren dividides entre petits estats feudals. El successor més poderós fou el gran ducat de Moscou, que fou la força principal del procés de reunificació russa en la seva lluita d'independència en contra de l'Horda d'Or. Moscou reunificà, a poc a poc, els principats russos que l'envoltaven i finalment dominà el llegat cultural i polític de la Rus de Kíev. Al segle XVIII, ja s'havia estès per mitjà de conquestes, annexions i exploracions, i es transformà en l'Imperi rus, que s'estenia des de Polònia cap a l'oest a l'oceà Pacífic. Rússia es convertí en el país constituent més gran de la Unió Soviètica, l'estat socialista constitucional més gran del món i superpotència mundial, fins a la seva dissolució a la fi de la guerra freda.

Amb la dissolució de la Unió soviètica el 1991, la Federació Russa fou fundada, però és reconeguda com la personalitat legal de continuïtat de la Unió Soviètica. Així doncs, Rússia és membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i membre principal de la Comunitat d'Estats Independents. Rússia és un país amb armament nuclear i té la reserva d'armes de destrucció massiva més gran del món.

És un dels estats coneguts en l'economia internacional com a BRIC.

Toponímia

El nom de Rússia es deriva de Rus (Русь, 'Rus'), nom que es referia a la Rus de Kíev. No hi ha una teoria generalment acceptada pel que fa a l'origen etimològic del mot. Segons la teoria normanista, que és la més acceptada a Occident, el mot Rus va ser adoptat pels eslaus de l'arrel nòrdica roðr o roþs- en paraules compostes (roths-), de manera directa, o per mitjà del finès Ruotsi. El terme nòrdic significava 'gent que rema', ja que remar era el principal mètode per a navegar els rius russos i que es relaciona amb l'àrea costanera sueca de Roslagen o Roden, d'on havien sortit els varegs segons la Crònica russa primària, i que s'havien fusionat amb els eslaus, i formarien així el poble rus. Segons aquesta teoria el nom Rus hauria tingut el mateix origen que els noms finès i estonià per a referir-se a Suècia: Ruotsi i Rootsi.

Les teories antinormanistes, que van sorgir des del segle XVIII però que cobrarien més força en el segle XX, suggereixen que, atès el nivell cultural dels varegs, la cultura avançada dels eslaus no els podia convidar pas. Així, els elsavicistes neguen o reinterpreten la Crònica primària russa, que diu que els varegs foren "convidats". Boris Rybakov, el principal proponent contemporani de la teoria, afirma que Nèstor, l'autor putatiu de la Crònica, havia fet diverses manipulacions proescandinaves que revelaven la seva predilecció política i el seu antagonisme al partit progrec de Vladímir Monomakh. Les teories no normanistes suggereixen que el nom de Rus prové d'un nom eslau antic que significava 'poble del riu'. L'arrel russa s'ha preservat en les paraules eslava i russa modernes de ruslo i rusalka. Per altra banda, altres teories suggereixen que es deriva de la paraula eslava rusi, 'ros'.