Patrícia Gabancho i Ghielmetti

Infotaula de personaPatrícia Gabancho i Ghielmetti
Patrícia Gabancho.jpg
Dades biogràfiques
Naixement29 de setembre de 1952
Buenos Aires
Mort28 de novembre de 2017 (65 anys)
Barcelona
Causa de mortCàncer de pulmó
Activitat professional
OcupacióEscriptora i periodista
MovimentCatalanisme
Premis i reconeixements

Notes
Modifica dades a Wikidata

Patrícia Gabancho i Ghielmetti (Buenos Aires, 29 de setembre de 1952 - Barcelona, 28 de novembre de 2017)[1] fou una periodista i escriptora argentino-catalana.[2]

Biografia

Fou filla de l'intel·lectual argentí Abelardo F. Gabancho.[3] Va estudiar la llengua catalana a Buenos Aires, on es va relacionar amb dissidents del Casal de Catalunya, que eren independentistes i d'esquerres. Estudià periodisme. Es traslladà a Catalunya un dia abans de complir 22 anys, el 1974, per conèixer Barcelona i comprendre una nació sense Estat.[4]

Va publicar llibres sobre temes culturals (teatre, tango, literatura), sobre història i política de Catalunya i sobre urbanisme, especialment centrats en la ciutat de Barcelona i el fet metropolità. Va estar vinculada amb plataformes i iniciatives de caràcter sobiranista. Va col·laborar en diversos mitjans de premsa i ràdio, en tasques de difusió cultural i va participar en les principals tertúlies mediàtiques catalanes.[5] Col·laborava habitualment amb el diari Ara[6] i el País. És també un dels personatges del llibre Nosaltres, els catalans, de Víctor Alexandre, en el qual explica les raons que la van dur a Catalunya, com va néixer el seu amor pel país, i reflexiona sobre el nacionalisme espanyol i sobre el present i el futur de la llengua i la nació catalanes.

Patrícia Gabancho, amb l'assaig Crònica de la independència, fou l'autor català en la categoria de no ficció que més llibres va vendre el Sant Jordi de 2009.[7] El setembre 2012 va rebre el Premi Prudenci Bertrana amb la seva novel·la semi-autobiogràfica La néta d'Adam.[8]

Va ser membre del Cercle d'Estudis Sobiranistes. El 2011, després de la Conferència Nacional per l'Estat Propi del 30 d'abril va comprometre's activament amb l'Assemblea Nacional Catalana.[9]

Des del 2014 va formar part, com a vicepresidenta primera, de la junta de l'Ateneu Barcelonès sota la presidència de Jordi Casassas i Ymbert.[10]

El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de documentació política i escrits diversos donats per ella mateixa.