Partit Demòcrata Europeu Català

No s'ha de confondre amb Demòcrates de Catalunya.
Infotaula d'organitzacióPartit Demòcrata Europeu Català
Partit Demòcrata Europeu Català
PDeCAT logo 2016.svg
Seu PDECAT Provença.jpg
Façana de la seu del Partit Demòcrata Europeu Català
Dades bàsiques
AbreviacióPDeCAT
Tipus entitatpartit polític català
Ideologiaindependentisme català, liberalisme, europeisme, humanisme i catalanisme
Posició políticacentredreta
Història
PredecessorConvergència Democràtica de Catalunya
Fundació10 juliol 2016
Activitat
Membres12.700 (2017)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
PresidènciaArtur Mas i Gavarró
PresidènciaNeus Munté i Fernández
Coordinació generalMarta Pascal i Capdevila
Presidència del Consell NacionalMercè Conesa i Pagès
JoventutsJoventut Nacionalista de Catalunya
Afiliació europeaAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Grup al Parlament EuropeuAliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Diputats al
Parlament
34 / 135
Diputats al
Congrés
8 / 350
Senadors al
Senat
4 / 264
Regidors a
Catalunya
3.191 / 9.069
Eurodiputats al
Parlament Europeu
1 / 736

WebLloc web oficial
Facebook: pdemocratacat Twitter: Pdemocratacat Youtube: UCVbRIZuI6W1xEFio3I36OeQ

Modifica dades a Wikidata

El Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT), popularment Partit Demòcrata, és un partit polític republicà i independentista català creat el 10 de juliol de 2016 a Barcelona. És el partit successor de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya[1] i es defineix com a «demòcrata, catalanista, independentista, europeista i humanista».[2]

Història

Context històric

El procés independentista català ha fet que diversos partits polítics catalans s'hagin replantejat part dels seus principis estatutaris. Durant la dècada del 2010, Convergència Democràtica va passar de l'autonomisme al sobiranisme i posteriorment, a l'independentisme. Durant aquesta evolució, va perdre la coalició amb el seu soci històric, Unió Democràtica de Catalunya. A més, l'estiu de 2014 el president fundador del partit, Jordi Pujol i Soley, va confessar tenir una fortuna oculta a l'estranger. Amb l'objectiu de fer net i passar pàgina de les sospites de corrupció, la direcció del partit va decidir que era necessària una refundació, però a causa de diverses convocatòries electorals es va anar ajornant fins al 2016.[3] El gener del 2016 Artur Mas, en ser substituït per Carles Puigdemont com a president de la Generalitat, va assumir la tasca de preparar la refundació del seu partit.

Congrés fundacional

Vista general del congrés fundacional del Partit Demòcrata Català.

El 8 de juliol de 2016 es va celebrar l'últim congrés[4] de Convergència Democràtica de Catalunya, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. Inicialment la direcció de CDC presentà dues opcions de noms per al nou partit: Més Catalunya i Catalans Convergents, però les bases del partit van manifestar el seu rebuig a les dues propostes i el 9 de juliol es van presentar tres propostes consensuades en una comissió d'associats durant el cap de setmana: Junts per Catalunya, Partit Demòcrata Català i Partit Nacional Català.[5] El 10 de juliol, en plenari, a la primera volta es descartà l'opció de Junts per Catalunya i a la segona votació es va imposar el nom Partit Demòcrata Català amb 871 vots enfront dels 657 de Partit Nacional Català.[6][7] Aquesta elecció, però, no estigué exempta de polèmica. Demòcrates de Catalunya, l'escissió sobiranista d'UDC, anuncià que emprendria accions legals contra aquest escull ja que, segons Antoni Castellà, podria dur a «confusió entre les dues formacions».[8]

Estructuració

Els candidats a presidir la direcció nacional del partit van realitzar un procés de primàries, que es va celebrar el 23 i 24 de juliol ja a la nova seu del carrer Provença.[9] Dies abans, tant Jordi Turull com Germà Gordó van anunciar que no es presentarien,[10] deixant pas a una nova fornada de candidats. Es van aprovar Artur Mas i Neus Munté com a tàndem presidencial i Marta Pascal[11] i David Bonvehí com a coordinació general.[12] Mercè Conesa va guanyar a Santi Vila en les eleccions a la Presidència del Consell Nacional. Durant els següents mesos es va anar fent un traspàs de poders des de l'antic partit que, tot i quedar actiu a nivell legal, va entrar en una fase d'hibernació. Jacint Borràs va ser el president formal de CDC.[2]

Alguns dels principals objectius que s'han posat la nova directiva són configurar un espai polític i model ideològic propi que els diferenciï tant d'Esquerra Republicana com dels comuns, amb una voluntat centrista;[13] fer créixer el nombre de militants (11.083 a octubre de 2016) fins a arribar als 16.000 que tenia Convergència i reconciliar les famílies polítiques dins del partit. Un altre és definir un posicionament oficial de partit davant un eventual referèndum d'independència vinculant.[14]

Registre de partits

El setembre de 2016 el Ministeri de l'interior va tombar la inscripció del PDC, arran del conflicte de sigles existent amb Demòcrates de Catalunya i d'incompatibilitats entre el preàmbul dels estatuts del partit —on es parla obertament d'independència de Catalunya— i la llei de partits de 2002, que va servir per a il·legalitzar a Batasuna. Al seu torn, el PDC va argumentar que hi ha més de 70 partits inscrits amb la paraula demòcrata i més de 40 amb la paraula català.[15] El 3 d'octubre de 2016 es va fer públic que el Ministeri de l'Interior havia aixecat el veto al nom Partit Demòcrata Europeu Català, marca alternativa que es va presentar per tal de poder esquivar la negativa del registre i alhora mantenir la fidelitat del Congrés Fundacional.[16] Finalment, el 22 de novembre del mateix any els militants van ratificar amb un 85,7% dels vots i una participació del 32,8% la nova denominació del partit, ara ja com a Partit Demòcrata Europeu Català.[17]

Estructuració territorial

L'estructura territorial del partit es va votar mitjançant un nou sistema de primàries el cap de setmana del 30 de setembre.[18] A Barcelona, Mercè Homs es va imposar en la pugna territorial. A Lleida ho va fer Joan Reñé i a Girona Pere Vila. En aquestes eleccions territorials hi van participar 6.408 associats, un 61,47% del cens. Homs va anunciar que el seu objectiu immediat és trobar un alcaldable que pugui competir amb Ada Colau.[19]

Imatge corporativa

El desembre de 2016 es va presentar la imatge oficial del partit, un asterisc blanc amb quatre barres, sobre fons blau, sorgit d'un concurs on es van presentar més de 150 propostes. La proposta guanyadora va ser realitzada per un estudi de disseny barceloní, Dos Grapes. Segons Marta Pascal, «[l]es quatre barres són perquè tenim molt clar d'on venim, i el color blau és per recordar el passat de Convergència, és una declaració d'intencions, del que hem estat, del que volem ser, i del que tenim».[20]