Parlament de Catalunya

Parlament de Catalunya
XII Legislatura
Coat of arms or logo.
Tipus
TipusUnicameral
Líders
PresidentRoger Torrent i Ramió, ERC
des del dia 17 de gener de 2018
Vicepresident primerJosep Costa i Rosselló, JuntsxCat
des del dia 17 de gener de 2018
Vicepresident segonJosé María Espejo-Saavedra, C's
des del dia 17 de gener de 2018
President de la GeneralitatVacant (Soraya Sáenz de Santamaría asumeix les funcions del President de Catalunya en aplicació del PRA/1034/2017)[1],
des del dia 28 d'octubre de 2017
Cap de l'oposicióInés Arrimadas García[2], C's
des del dia 27 de setembre de 2015
Estructura
CataloniaParliamentDiagram2017.svg
Grups polítics


Bloc independentista:

Bloc no-independentista:

  •      C's (36)
  •      PSC (17)
  •      PPC (4)

Altres grups:

Comissions
Elecció
Sistema de votacióRepresentació proporcional
Última elecció21 de desembre de 2017[3]
Lloc de reunió
Ple del Parlament.jpg
Palau del Parlament de Catalunya
Lloc web
www.parlament.cat
Modifica dades a Wikidata
Les Corts Catalanes segons una miniatura d'un incunable del segle XV

El Parlament de Catalunya és l'òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.[4] L'article 55 de l'Estatut de Catalunya de 2006[4] defineix el Parlament com aquell que:

  1. Representa el poble de Catalunya.
  2. Exerceix la potestat legislativa, aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya i controla i impulsa l'acció política i de govern.
  3. El Parlament és inviolable.

La seva composició ha de ser d'entre 100 i 150 diputats,[4] actualment està format per 135 diputats, que s'elegeixen per sufragi universal. Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona.

Els primers antecedents es remunten al segle XI. El Parlament actual es va restablir l'any 1980.[5]

Les eleccions legislatives més recents es van celebrar el 27 de setembre de 2015. Com a conseqüència dels darrers resultats electorals, el ple de la cambra va aprovar la Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya. En aquest document, el Parlament declara «l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república» i es declara «com a dipositari de la sobirania i com a expressió del poder constituent».

Història

Les Corts Catalanes (1283-1714)

Article principal: Corts Catalanes

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d'un parlament medieval. Així, l'historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: "en la Definició d'organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya" del segle XIV.[6]

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Al segle XIV, de les Corts Generals sorgeix un organisme permanent, la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d'Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern.

La Mancomunitat de Catalunya (1913-1925)

Article principal: Mancomunitat de Catalunya

No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l'estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714.

Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes.

El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)

El 1931, s'instituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. La Guerra Civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1938.

De l'exili al restabliment (1939-1980)

A la fosca etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.

El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-actualitat)

El Parlament actual fou restaurat poc després que la Generalitat de Catalunya, i legalitzat formalment amb l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

El 27 d'octubre de 2017 a les 15:27h es va aprovar la DUI (Declaració Unilateral d'Independència) en una votació secreta amb 70 vots a favor, 10 en contra i 2 en blanc, donant lloc a la 3a República Catalana de la història (anul·lada pel Govern Central d'Espanya).

Resolució de la Constitució de la República Catalana aprovada pel Parlament de Catalunya el 27 d'octubre de 2017