Montserrat

Per a altres significats, vegeu «Montserrat (desambiguació)».
Infotaula de geografia físicaMontserrat
Montserrat des de Manresa.JPG
La muntanya de Montserrat des de Manresa
Tipologiamuntanya
És part deSistema Mediterrani Català
Ubicació
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaBages
Característiques
Altitud1236 m
Altitud mínima140 m, Riera Marganell
Altitud màxima1.236 m, Sant Jeroni41° 35′ 49.05″ N, 1° 49′ 51.38″ E / 41° 35′ 49.05″ N, 1° 49′ 51.38″ E / 41.5969583; 1.8309389
Materialconglomerat
Longitud10 km
Amplada5 km

41° 36′ 19″ N, 1° 48′ 41″ E / 41° 36′ 19″ N, 1° 48′ 41″ E / 41.605277777778; 1.8113888888889
Modifica dades a Wikidata

Montserrat és un massís muntanyós de Catalunya força prominent que ha destacat en la tradició catalana, entre altres motius, gràcies a una geologia i una topografia pròpies molt característiques, que han estat valorades estèticament de manera positiva. Situada a cavall de les comarques del Bages, l'Anoia i el Baix Llobregat, s'hi aixeca el monestir de Montserrat, una abadia benedictina consagrada a la Mare de Déu de Montserrat, una marededéu trobada.

El nom prové de la paraula mont, "muntanya", i serrat, "cadena muntanyosa". Tant serrat com serralada provenen de serra (un seguit de muntanyes) i, precisament, aquesta paraula deriva del llatí serra, que és el nom de l'instrument per a serrar (o xerrac), per la forma que tenen les muntanyes encadenades l'una al costat de l'altra, que fan pensar en dents de serra. Precisament, en les representacions heràldiques, Montserrat apareix com un grapat de muntanyes d'or sobre camper de gules, amb una serra d'or tallant-les pel damunt. L'illa de Montserrat, situada al Carib, va ser anomenada així per Cristòfol Colom el 1493, i també té una extensa serralada de muntanyes.

Com a advocació mariana, Montserrat també és emprat com a nom propi femení, habitualment abreujat Mont, Montse, Muntsa, Serrat o Rat. Fins al segle XIX, també va ser un nom propi masculí.

La muntanya de Montserrat

Vista general del massís de Montserrat

És un massís de formes singulars que s'enlaira bruscament a l'oest del riu Llobregat fins als 1.236,4 m del cim de Sant Jeroni.[1] Altres cims montserratins són el Cavall Bernat, les Agulles, el Serrat del Moro, el Montgròs, Sant Joan, la Palomera, etc. Va ser declarat parc natural el 1987 per garantir-ne la conservació.

Al llarg dels mil·lennis, els moviments isostàtics i tectònics, els canvis climàtics i l'erosió han acabat modelant un relleu brusc, amb grans parets i blocs arrodonits de conglomerat rosa i argiles. A les seves entranyes, l'erosió de tipus càrstic ha creat coves, avencs i torrenteres.

El bosc mediterrani per excel·lència és també el tipus de vegetació predominant a Montserrat. En destaquen les alzines. Pel que fa a la fauna, actualment hi podem trobar aus com el roquerol, el ballester, el pela-roques o la fagina, entre d'altres. Pel que fa als mamífers, hi destaquen l'esquirol, el gat mesquer, el ratpenat o el porc senglar, així com les cabres salvatges.

Des del cim de Sant Jeroni, a 1.236 metres, es pot arribar a veure, en dies molt nets i sense calitja, la serra de Tramuntana de Mallorca, situada a més de 200 km de distància