Milos Forman

Infotaula de personaMiloš Forman
Milos Forman.jpg
Miloš Forman a la 44a edició del Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary (República Txeca, 2009)
 President del jurat del Festival de Cannes 


Dirk Bogarde - Sydney Pollack
Dades biogràfiques
NaixementJan Tomáš Forman
18 de febrer de 1932
Čáslav, Txecoslovàquia
Mort13 d'abril de 2018 (86 anys)
Danbury
ÀliesMiloš Forman
NacionalitatEstats Units Estats Units
ReligióJudaisme
Alma materAcademy of Performing Arts
Activitat professional
OcupacióDirector de cinema, productor de cinema, actor, dramaturg, guionista i actor de cinema
Productora / CompanyiaUniversitat de Colúmbia
Obra
Obres destacadesAmadeus
Ragtime
Algú va volar sobre el niu del cucut
Hair
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Dades familiars
CònjugeJana Brejchová (1958–1962)
Věra Křesadlová (1964–1999)
Martina Formanová (1999–)
Fills
PareOtto Kohn
GermansJoseph J. Kohn
Premis i reconeixements
Premis Oscar
Millor director
1975 - Algú va volar sobre el niu del cucut
1984 - Amadeus
Globus d'Or
Millor director
1976 - Algú va volar sobre el niu del cucut
1985 - Amadeus
1997 - L'escàndol de Larry Flynt
Premis BAFTA
Millor director
1976 - Algú va volar sobre el niu del cucut
Premis César
César a la millor pel·lícula estrangera
1985 - Amadeus
Signatura

Lloc webLloc web oficial
IMDB: nm0001232
Modifica dades a Wikidata

Jan Tomáš Forman, més conegut per Miloš Forman, (Čáslav, Txecoslovàquia, 18 de febrer de 1932 - Danbury, 13 d'abril de 2018) fou un director i guionista de cinema txec-estatunidenc, guanyador de l'Oscar al millor director en dues ocasions.[1][2]

Biografia

Forman va néixer a Čáslav, Txecoslovàquia (avui República Txeca), fill d'Anna Svabova, que portava un hotel d'estiu, i Rudolf Forman, professor.[3] Els seus pares eren Protestants; el seu pare va ser arrestat per distribuir llibres durant l'ocupació nazi i va morir a Buchenwald el 1944 i la seva mare va morir a Auschwitz el 1943. Forman va viure amb uns familiars durant la Segona Guerra Mundial i més tard descobria que el seu pare biològic era un arquitecte jueu.[4] Després de la guerra, va anar a l'escola privada universitària del Rei Jordi a la ciutat balneària de Poděbrady, on va tenir de condeixebles Václav Havel i els germans Mašín. Més tard va estudiar per guionista a l’Acadèmia d'Arts de Praga.

Forman va dirigir unes quantes comèdies en txec al seu país natal. Tanmateix, quan el 1968 l'URSS i el Pacte de Varsòvia van envair el país per acabar amb la Primavera de Praga, era a París negociant per a la producció de la seva primera pel·lícula americana. L'estudi txec pel qual treballava el va acomiadar, afirmant que estava fora del país il·legalment. Va anar a Nova York, on més tard es convertia en professor de cinema a la Universitat de Colúmbia i estava amb el seu anterior professor Frantisek Daniel) de la divisió de cinema de Columbia. Un dels seus protegits era el futur director James Mangold, que havia aconsellat Forman sobre guions.

Malgrat dificultats inicials, va començar a dirigir al seu nou país, i va aconseguir l'èxit el 1975 amb l'adaptació de la novel·la de Ken Kesey Algú va volar sobre el niu del cucut, que va guanyar cinc Oscars, incloent-hi un per a la direcció. El 1977, es convertia en un ciutadà naturalitzat dels Estats Units. Altres èxits notables van estar Amadeus, que guanyava vuit Oscars, i L'escàndol de Larry Flynt pel qual rebia una nominació per l’Oscar al millor director i un premi Globus d'Or.

Les primeres pel·lícules de Forman són encara molt populars entre els txecs. Moltes de les situacions i frases s'han convertit en ús quotidià: per exemple el terme txec zhasnout (apagar llums) d'El ball dels bombers associat amb un insignificant robatori a la pel·lícula, ha estat utilitzat per descriure la situació que passa al país durant els anys 90.

El 1997 va rebre el Globus de Cristall, premi per a la contribució artística excepcional al cinema mundial, al Festival de Cinema Internacional de Karlovy Vary. Forman coprotagonitzava amb Edward Norton en el debut com a director de l'actor a Keeping the Faith (2000) com l'amic assenyat de Norton, jove capellà en conflicte.

Va estar casat amb Jana Brejchová (1951-1956), Vera Křesadlová (1964-1999) i Martina Zbořilová (1999-). Forman tenia dos fills bessons: Petr Forman i Matj Forman (nascuts el 1964), també actors de cinema i teatre.

Filmografia

Premis i nominacions

Premis

Nominacions

Vegeu també

Referències

  1. «S’ha mort el director Milos Forman». VilaWeb, 14-04-2018 [Consulta: 14 abril 2018].
  2. «Mor als 86 anys el director de cinema Milos Forman». Diari Ara, 14-04-2018 [Consulta: 14 abril 2018].
  3. «Milos Forman Biography (1932-)». [Consulta: 14 abril 2018].
  4. «Turnaround Summary - eNotes.com» (en en). [Consulta: 14 abril 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Milos Forman Modifica l'enllaç a Wikidata