Malaltia mental

Infotaula de malaltiaMalaltia mental
Gautier - Salpetriere.JPG
Vuit dones representant diagnòstics mentals greus el segle XIX (Armand Gautier)
Tipusmalaltia
Especialitatpsiquiatria, psicologia i psicoteràpia
Classificació
CIM-1099
ICPC2P99
Recursos externs
MeSHD001523
UMLS CUIC0004936
DOIDDOID:150
Modifica dades a Wikidata

Una malaltia mental és un estat de trastorn en el cervell que té com a conseqüència una alteració greu en el pensament, els sentiments, les emocions o la conducta de la persona afectada. És una deficiència en el procés d'organització progressiva de la personalitat, que comporta alhora un procés de regressió. Cal distingir la malaltia mental del retard mental.[1] Hi ha diferents tipus de trastorns mentals, i moltes facetes diferents del comportament i la personalitat humana poden arribar a patir trastorns.[2][3][4][5]

El tractament de les malalties mentals sol ser dut a terme per psiquiatres, tot i que psicòlegs i metges de família també hi poden intervenir.

En les malalties mentals s'estableix la diferència entre neurosi i psicosi, consistent bàsicament en el fet que en la neurosi l'afectat és conscient del que li passa i els canvis en la conducta no tenen tanta intensitat com en la psicosi. Encara que, a diferència de les malalties físiques, afecten la conducta i les emocions de la persona, cal no discriminar els malalts mentals i cal que aquests no se sentin estigmatitzats pel fet de patir la malaltia.

En el món occidental, una de cada cinc persones adultes pateix cada any alguna malaltia mental.[6] En els menors de 18 anys les dades d'afectació són idèntiques, del 20%, i s'estima que d'aquests, dues terceres parts no reben cap tractament efectiu.[6]

Perspectiva cultural

Les concepcions clíniques de les malalties mentals també han de tenir present l'existència de determinats valors culturals i tot el que afecta l'àmbit de la moral i el comportament social. Hi ha aspectes comuns, de manera que de vegades cal argumentar que és un error intentar separar l'àmbit sanitari del social; caldria redefinir el paper de l'individu en la societat.[7] Dins la psiquiatria clínica, la persistència de l'angoixa i la discapacitat indiquen un trastorn intern que requereix un tractament, però en un altre context aquest mateix problema o trastorn, aquesta discapacitat de l'individu, pot ser considerada com un indicador de la lluita emocional i la necessitat d'abordar determinats problemes socials i estructurals.[8][9] Aquesta dicotomia ha comportat que alguns acadèmics i clínics defensin una concepció postmodernista de què és una malaltia mental i què és el benestar de l'individu.[10] [11]

Aquests plantejaments, juntament amb la psiquiatria transcultural –que es dedica a l'estudi comparatiu de la salut i de les malalties mentals entre diferents societats, nacions i cultures–, i psicologies "herètiques" –centrades en alternatives culturals i en identitats i experiències ètniques–, contrasten amb el corrent principal de la comunitat psiquiàtrica activa que evita la relació amb l'àmbit moral o cultural.[12]