Madrid

Per a altres significats, vegeu «Madrid (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaMadrid
Madrid
Bandera de MadridEscut de Madrid
flag of the City of Madridescut de Madrid
CollageMadrid.jpg
Des d'a dalt a la dreta: Central business districts AZCA i CTBA,
la Gran Vía, Ajuntament, el Palau Reial i la Catedral de l'Almudena.

Localització
CiudadMadridPosicion.PNG
40° 25′ 08″ N, 3° 41′ 31″ O / 40° 25′ 08″ N, 3° 41′ 31″ O / 40.418888888889; -3.6919444444444
EstatEspanya
AutonomiaComunitat de Madrid
Capital de
Conté
Població
Total3.182.981 (2017)
• Densitat5.265,87 hab/km²
LlenguaCastellà
Geografia
Forma part deComunitat de Madrid
Superfície604,45512386147 km²
Banyat perManzanares
Altitud667 m
Limita amb
Història
FundacióSegle IX
PatróIsidre el Llaurador, Mare de Déu de l'Almudena i beata Mariana de Jesús
Organització i govern
• AlcaldessaManuela Carmena (2015)
Economia
Pressupost5.221.876.788,00 € (2008)
Indicatius
Codi postal28001-28080
Fus horari
Prefix telefònic91
Codi INE28079
Altres dades
Agermanament

Webhttp://www.munimadrid.es
Modifica dades a Wikidata

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid. Amb una població de 3.273.049 habitants[1] (2010) és la ciutat més poblada de la península Ibèrica i d'Espanya, i la tercera de la Unió Europea, darrere de Berlín i Londres. La seva àrea metropolitana, amb 6.043.031 segons AUDES,[2] és la tercera més poblada de la Unió Europea, darrere de la de París i Londres.[3][4][5][6]

Com a capital de l'Estat espanyol, Madrid alberga les seus del govern espanyol (Gobierno de España), el congrés i el senat (Cortes Generales), els ministeris, i les principals institucions i organismes oficials, així com la residència oficial dels reis d'Espanya.[7] En el vessant econòmic, Madrid és un important centre financer i industrial, acull el principal mercat de valors del país, de nombroses empreses nacionals i algunes de les més grans corporacions del món. En el vessant internacional, acull la seu mundial de l'Organització Mundial del Turisme (OMT) i organitza la fira FITUR. Madrid és també un important centre cultural i compta amb tres museus referents internacionals: el Museu del Prado, el Museu Thyssen-Bornemisza i el Museu Reina Sofia.

Nascuda a partir de l'assentament fortificat romà de Matrice,[8][9] reconquerit per Alfons VI de Lleó el 1083 dels musulmans, la vila fou designada el 1561 com seu de les corts de Felip II, sent la primera capital permanent de la monarquia espanyola. Des de llavors, excepte en breus períodes entre el 1601 i el 1606 en què la capitalitat fou temporalment de Valladolid, Madrid ha estat la capital d'Espanya i seu del govern, exceptuant durant el trasllat del govern de la república a València i després a Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939).

Palau de Cristal, al Parc del Retiro.

Història

Article principal: Història de Madrid
Vegeu també: Història de la Comunitat de Madrid

Prehistòria

Existeixen restes arqueològiques que proven l'existència d'assentaments humans al voltant d'Arganda del Rey en les terrasses del riu Manzanares al lloc que avui ocupa la ciutat.[10][11]

Època romana i visigoda

La conquesta, colonització i pacificació romana de la península Ibèrica dura gairebé 200 anys, des de la Segona Guerra Púnica fins al 27 aC en el qual completen la pacificació del nord del territori i ho divideixen en tres províncies.[12] La regió que actualment ocupa Madrid es va situar a la Tarraconense.

Si bé és possible que durant el període romà el territori de Madrid no constituís més que una regió rural, beneficiada per la situació de cruïlla de camins i la riquesa natural, també hi ha proves de la possible existència d'una instal·lació urbana entorn del carrer de Segòvia i la ribera del riu Manzanares. Recentment s'ha trobat una antiga basílica visigòtica al voltant de l'església de Santa Maria de l'Almudena.[13] La presència d'una població estable a Madrid estaria sostinguda per les dues necròpolis visigodes a l'antiga colònia del Comte de Vallellano - passeig d'Extremadura, al costat de la Casa de Campo - i tetuan de les Victorias. Dins del centre medieval es va trobar una làpida força deteriorada amb la llegenda «MIN.N. BOKATUS. INDIGNVS. PRS. IMO / ET TERTIO. REGNO. DOMNO. RVD. / MI. REGVM. ERA DCCXXXV», mai completada, i interpretada de manera diversa, però que podria indicar la presència de població estable ja al segle VII.

Època musulmana

L' església de Sant Nicolau de Bari o los Servitas és la més antiga de Madrid, sense comptar el desaparegut edifici que hauria en el lloc de l'actual Catedral de la Almudena. La torre-campanar, d'estil mudèjar, encara conserva l'estructura original del segle XII, encara que rematada per un chapitel barroc.[14]

Tanmateix, la primera constància de l'existència d'una instl·lació estable data de l'època musulmana.[15] En la segona meitat del segle IX, l'emir de Còrdova Muhàmmad I (852-886) construeix[16] una fortalesa en un promontori al costat del riu (en el lloc que avui ocupa el Palau Reial) amb el propòsit de vigilar els passos de la serra de Guadarrama i ser punt de partida de ràtzies contra els regnes cristians del nord.[15] Al costat de la fortalesa es va desenvolupar un petit raval. Aquesta població va rebre el nom de Majrit (Magerit en la seva forma castellanitzada), el significat no és clar, però sembla ser l'híbrid de dos topònims molt semblants: un d'europeu mossàrab, matrice, amb el significat de "font", i un altre àrab, majrà, que significa llit d'un riu. Ambdós al·ludeixen a l'abundància de rierols i aigües subterrànies del lloc. D'aquest període, coneguts a partir dels diversos treballs arqueològics desenvolupats en la ciutat a partir de 1975, es conserven algunes restes: la muralla àrab de la Cuesta de la Vega, la talaia de la plaça d'Oriente i els vestigis d'un viatge d'aigua de la Plaça dels Carros. A Madrid va néixer el segle X Màslama al-Majrití, anomenat "l'Euclides andalusí", notable astrònom i fundador d'una escola matemàtica a Còrdova.[17]

En un article recent[18] Jordi Álvarez descarta per falses les propostes fetes fins ara i proposa una tesi etimològica més creïble: (...) també ens han volgut fer creure que a Madrit hi ha restes romanes i àrabs, a sota del Palacio Real, que mai han estat excavades i, per tant, ningú mai no les ha vist. Un filòleg va estirar l'etimologia per fer venir Madrit del llatí Matrice i de l'àrab Mayrit, amb les variants Magerit, Magderit o Maijirit, tot suggerint que Mare i Matriu s'amagaven en els noms antics. Quan el filòleg es va retirar, va confessar que s'ho havia inventat però que alguna veritat hi havia. i I de qui va ser la idea de fer Madrit capital? El conseller del rei Ferran era el gironí Margarit. I per l'origen del topònim Madrit, el filòleg ens suggeria Magerit, Magderit o Maijirit.

Majrit apareix esmentada molt poques vegades pels historiadors àrabs, ja que tan sols era una simple fortalesa de frontera (taghri). Ramir II de Lleó la va atacar el 932;[19] el 936 un grup de pobladors de Majrit van fer una incursió a territori cristià i a la tornada foren massacrats pels enemics.[20] El hàjib Almansor en la seva campanya del 977 contra la fortalesa de la Muela es va trobar a Majrit amb el governador de Medinaceli, el general Ghàlib.[21] A 1676, l'esclau d'un venedor de perfums, de nom Al-Fassí, es va revoltar a Majrit pretenent ser el mahdí; fou atacat i mort; és possible que l'aixecament fos de tendència fatimita[22] però també podria ser que volgués fer-se reconèixer com a fill de l'efímer califa de Còrdova Muhàmmad II al-Mahdí (1009) i la rebel·lió hauria estat en temps de Muhàmmad III al-Mustakfí (1024-1025). De vers 1023/1030 ençà Majrit devia estar en mans dels Banu Dhi l-Nun de Santaver, que van governar la taifa de Toledo.

Conquesta cristiana

Amb la caiguda del regne taifa de Toledo en mans d'Alfons VI de Lleó, la ciutat va ser presa per les forces cristianes el 1085 sense resistència, probablement mitjançant capitulació.[23] La ciutat i el seu raval varen quedar integrats en el regne de Castella com a territoris reials. Els cristians substitueixen els musulmans a l'ocupació de la part central de la ciutat, quedant els barris perifèrics o ravals, que el període anterior eren habitats per una comunitat mudèjar, com a moreria.[24] També va existir un call entorn del qual seria més tard el barri de Lavapiés.[25] Durant el següent segle, Madrid segueix rebent embats dels nous poders musulmans de la península, els almoràvits, que va incendiar la ciutat el 1109[26] i els almohades, que la sotmeten a setge el 1197. La victòria cristiana de les Navas de Tolosa allunya definitivament la influència musulmana del centre de la península.

D'aquesta època procedeixen dos destacats fets religiosos que marquen el desenvolupament de la personalitat del cristianisme popular de Madrid: el descobriment de la imatge de la Mare de Déu de l'Almudena i la "miraculosa" vida de sant Isidre el Llaurador, que més tard seria canonitzat.[27] La ciutat va prosperant i rep el títol de vila el 1123.[28] Seguint l'esquema repoblador habitual a Castella, Madrid es constitueix en concejo, cap de la comunidad de villa i tierra de Madrid. El govern de la ciutat recau en tots els madrilenys amb el rang de veïns reunits en consell obert fins que el 1346, el rei Alfons XI implanta el regiment, en el qual només els representants de l'oligarquia local, els regidors, governen la ciutat. El 1152, el rei Alfons VII va establir els límits de la comunitat de vila i terra, entre els rius Guadarrama i Jarama. El 1188, una representació de Madrid participa per primera vegada a les Corts de Castella. El 1202, Alfons VIII li va atorgar el seu primer fur municipal, que regulava el funcionament del consell, i les competències van ser ampliades en el 1222 per Ferran III el Sant.

Tot i el suport madrileny a Pere I, posteriorment els sobirans de la casa de Trastàmara residiria amb freqüència a la vila a causa de l'abundància i qualitat dels seus vedats de caça, a la qual són molt aficionats. Abans fins i tot, ja el llibre de Monteria d'Alfons XI anotava: «Madrid, un bon lloc de porc i ós», i possiblement d'aquesta característica derivava l'escut que les hosts madrilenyes van portar a la batalla de les Navas de Tolosa.[29] Posteriorment, un prolongat plet entre l'Ajuntament i l'Església, va acabar amb un acord de repartiment de pastures per a aquesta i peus d'arbre per aquell, i amb això un arbre va ser incorporat a l'escut al costat de l'ós o óssa i les set estrelles de la constel·lació homònima.[29] La identificació l'arbre amb l'arboç és més fosca, més enllà de l'homofonia amb el nom de la ciutat. És habitual anomenar a Madrid la ciutat de l'ós i l'arboç.

Madrid dels Àustries

Amb l'arribada a Castella del rei Carles I el 1520, Madrid s'uneix a la Revolta de les Comunitats en contra del rei amb el seu regidor Juan de Zapata al capdavant.[30] Però després de la derrota dels comuners a Villalar, Madrid és assetjada i ocupada per les tropes reials.

Per reial cèdula de 8 de maig de 1561, Felip II ordena el trasllat de la cort des de Toledo a Madrid, les formalitats d'aquest canvi són les pròpies de la tradició medieval i de les lleis de Castella: el rei passava a viure a Madrid, no necessàriament de manera permanent, i amb ell anava la cort. Però aquella cort del sobirà més poderós del món ja no era una petita cort feudal, sinó un gran aparell polític de cortesans, militars, buròcrates i servents acompanyats de l'enorme bagatge que això requeria, per la qual cosa una operació formalment rutinària era a la pràctica de gran calat. Felip II ja no traslladaria mai més la cort al llarg del seu regnat, cosa, però, que no va suposar que la capitalitat fos fixada jurídicament, sinó que fou una realitat fàctica, com ho posa de manifest el trasllat que el seu fill, Felip III, feu a Valladolid entre 1601 i 1606,[31] sense que això tampoc anés acompanyat d'un estatut especial.[32]

En tot cas, aquest fet seria decisiu per l'evolució de la ciutat i faria que els avatars de la monarquia, en major o menor mesura, influïssin en el seu destí. la cort, la capitalitat, de facto primer i de iure més tard, serà consubstancial a Madrid des de llavors. Una famosa expressió indicava aquesta identitat: «només Madrid és cort», la qual cosa, de manera conceptista, també s'entenia l'inrevés: «Madrid és només cort».[33]

Vista de Madrid des de l'Oest, davant la Porta de la Vega, per Anton van der Wyngaerde (anomenat a Espanya «Antonio de las Viñas» ) el 1562, a qui Felip II va encarregar de recollir vistes de les seves ciutats. S'aprecia en primer pla les riberes del Manzanares, creuat pels antecessors del Pont de Segòvia (en primer terme), i el Pont de Toledo (més al sud, dreta), que es construirien en forma monumental anys més tard. L'edifici més destacat, al nord (esquerra), és el Alcázar, que forma part del circuit emmurallat i que patirà diversos incendis fins al definitiu del 1734 que ho destruirà gairebé completament, sent substituït per l'actual Palau Reial. Entre el caseriu es destaquen les torres de les esglésies (d'esquerra a dreta: Sant Gil, Sant Antoni, Santiago, Sant Salvador, Sant Miquel dels octoes, Sant Nicolau, Santa Maria, Sant Just, Sant Pere, la Capella del Bisbe, Sant Andreu i, extramurs, Sant Francesc), que no mostren encara el perfil de cúpula i chapitel que les caracteritzarà en els segles següents. Apareix, fora de les muralles i sobre el riu, una instal·lació artesanal dedicada al tractament de pells: les adoberies del Pozacho. La recent instal·lació de la cort va provocar l'augment de la pressió fiscal sobre els particulars mitjançant el gravamen de la regalia d'estança, que va produir tot tipus de resistències, entre les quals destacava la construcció de cases a la malícia.[34]

Amb l'establiment de la cort a Madrid, la seva població comença a créixer de manera significativa, entre 1561 i 1571 passà de 7.500 a 33.000 habitants, població que incloïa als membres de la cort però també desheretats i buscaires de tot l'imperi. En un primer moment aquesta transformació no anà acompanyada d'una planificació urbana ni rebé el suport de la corona, més enllà de la construcció d'edificis del seu interès, sinó que el municipi hi va haver de fer front amb els seus escassos mitjans.[32]

En els regnats futurs els monarques s'anaren implicant en la seva transformació, en 1625, Felip IV enderrocà la muralla de la ciutat, ja sobrepassada i edificà la que serà la darrera tanca de Madrid. Aquesta tanca, construïda exclusivament per raons fiscals (impost de Portazgo) limitarà el creixement de la ciutat fins al segle XIX. Les tasques de govern se centralitzen al Alcázar Reial, conjunt d'edificacions situades en els terrenys que més endavant ocuparan el Palau Reial i la Plaça de l'Orient. Paral·lelament, s'augmenten la superfície d'un altre palau a l'extrem est de la ciutat, més enllà de la tanca. Es tracta del Casón del Buen Retiro, començat a construir pels Reis Catòlics (que també van traslladar a les seves proximitats el monestir de los Jerònims, (situat anteriorment prop del Manzanares, a la zona de l'Estació del Nord), del qual es conserven els seus jardins, el Saló del Regne i el Saló de Ball, conegut, aquest últim, com el Casón del Buen Retiro i utilitzat pel Museu del Prado.

Il·lustració i neoclassicisme

La resistència al bàndol que prohibia portar capa llarga i barret ample va acabar en el motí d'Esquilache (1766)
AZCA, edificis en un dia ennuvolat.
CTBA, edificis a la nit.

Durant la Guerra de Successió espanyola, la ciutat, capital de Felip V de Castella fou ocupada pels austriacistes els anys 1706 i 1710,[35] però ràpidament recuperada pels borbònics. El canvi de dinastia portaria canvis importants per a la ciutat. Els monarques de la nova dinastia la van trobar com una població fosca, de carrers estrets, massificada, sense sistemes de clavegueram i definitivament pestilent.[36] Els Borbons es plantegen la necessitat d'equiparar Madrid a altres capitals europees. L'incendi de l'Alcázar Reial el 1734 (succés desgraciat que causa la desaparició d'una tercera part de la col·lecció reial de pintures) és l'excusa per construir el Palau Reial a l'estil de Versalles.[37] Les obres durarien fins a 1755 i no seria ocupat fins al regnat de Carles III. Ponts, hospitals, parcs, fonts, edificis per a l'ús científic, ordenances de clavegueram i altres actuacions varen ser promogudes pel monarca, que rep el títol popular de «millor alcalde de Madrid», amb la col·laboració d'arquitectes i urbanistes excepcionals: Francesco Sabatini, Ventura Rodríguez, Juan de Villanueva entre altres.

El projecte del Saló del Prado, als afores de la ciutat, entre el conjunt del Buen Retiro i la tanca, és probablement el més important i el que ha deixat una herència més important a la ciutat: els passeigs del Prado i Recoletos, les fonts de Neptú, Cibeles i Apol·lo, el Reial Jardí Botànic, l'Observatori Astronòmic o el Gabinet d'Història Natural que més tard es convertiria en el Museu del Prado. Tanmateix, no sempre la relació del «rei alcalde» amb súbdits-veïns va ser bona: diverses mesures del seu programa de modernització van ser contestades de manera violenta durant el motí d'Esquilache de 1766 encara que hi varen confluir causes més complexes.[38]

Els militars revoltats contra el govern de la Segona República Espanyola a l'inici de la Guerra Civil espanyola acabà amb la victòria republicana, donant lloc al setge de Madrid fins a la caiguda de la ciutat en mans franquistes el 28 de març del 1939.[39]

La ciutat va experimentar un gran desenvolupament arran de què Felip II la convertís en capital del Regne. La funció administrativa que va ocupar des de llavors, accentuada pel caràcter centralista del sistema de govern instaurat pels Borbons, va propiciar el desenvolupament de l'activitat artesana, que es va transformar en activitat industrial des de mitjans del segle XIX, donant-se la seva major expansió el segle XX sobretot a partir de la fi de la guerra civil, centrada en sectors dinàmics, com la química, la metal·lúrgia i altres especialitats relacionades amb el consum urbà de tecnologia avançada: mecànica de precisió, electrònica, farmacèutica, i altres. L'administració va propiciar el desenvolupament de la ciutat, convertint-la en el centre financer d'Espanya, i segon centre industrial després de la ciutat de Barcelona. La constitució espanyola de 1978, confirma a Madrid com a capital del Regne d'Espanya, i des de 1983 és capital de la Comunitat de Madrid.

Panorama urbà de Madrid des de 15 km al sud, concretament des del cim del Cerro Buenavista. En l'esquerra de la imatge apareixen els complexos de gratacels de Cuatro Torres Business Area (CTBA), Puerta de Europa de Madrid i AZCA. A la dreta es veu el parc del Retir i a la seva dreta Torrespaña. Al fons les serres de Guadarrama i Ayllón, en el Sistema Central, a esquena de la ciutat.