Londres

Per veure el centre financer i històric de Londres, vegeu l'article principal La City.
Infotaula de geografia políticaLondres
London
Bandera de LondresEscut de Londres
Bandera de Londres
London collage.jpg

Localització
London (European Parliament constituency).svg
51° 30′ 26″ N, 0° 07′ 39″ O / 51° 30′ 26″ N, 0° 07′ 39″ O / 51.507222222222; -0.1275
EstatRegne Unit
PaísAnglaterra
RegióLondres
Comtat cerimonialGran Londres
És capital deRegne Unit, Anglaterra, Regne d'Essex, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, Amèrica del Nord britànica, Amèrica britànica, Commonwealth d'Anglaterra, El Protectorat i Regne d'Anglaterra
Població
Total8.787.892 (2016)
• Densitat5.590,26 hab/km²
Gentilicilondinenc, londinenca
Geografia
Superfície1.572 km²
Banyat perTàmesi
Altitud35 m
SubdivisionsLa ciutat i 32 municipis (boroughs)
Àrea
metropolitana
13.709.000
Història
AnteriorLondinium
Fundació43 dC
Organització i govern
• AlcaldeSadiq Khan (2016)
Indicatius
Codi postalE, EC, N, NW, SE, SW, W, WC, BR, CM, CR, DA, EN, HA, IG, KT, RM, SM, TN, TW, UB, WD i SW1X 8RN
Fus horari
Prefix telefònic20, 1322, 1689, 1708, 1737, 1895, 1923, 1959 i 1992
Altres dades
Agermanament

WebLloc web oficial
FacebookLDNgov
Twitterldn_gov
Modifica dades a Wikidata

LondresLondon (anglès)— és la capital del Regne Unit i de facto d'Anglaterra i una de les ciutats més grans d'Europa. Està situada al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del canal de la Mànega, que separa el Regne Unit de França. Al nord hi ha els comtats d'Essex i Hertfordshire, a l'oest els comtats de Buckinghamshire i Berkshire mentre que al sud hi ha els de Kent i Surrey.

Londres està format per la City i 32 municipis. El cor de la ciutat, l'antiga City de Londres, encara manté els seus límits medievals, però d'ençà el segle XIX el terme Londres també es refereix al total de la metròpoli que s'ha desenvolupat al voltant. L'actual conurbació forma la regió de Londres i l'àrea administrativa del Gran Londres. Avui dia la City és una petita part de Londres, exactament de 2,6 km², però que conserva el seu estatus de ciutat i de Comtat cerimonial d'Anglaterra, mentre que els 32 municipis de Londres formen part del Comtat cerimonial d'Anglaterra del Gran Londres. Tres dels 32 municipis tenen estatus especials, Westminster té estatus de ciutat, el municipi de Kingston upon Thames i de Kensington i Chelsea tenen estatus de municipi Reial.

La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues parts. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, d'estil neogòtic.

Londres és una de les capitals del món dels negocis, les finances i centres culturals,[1] i la seva influència en la política, educació, entreteniment, mitjans de masses, moda i art fan de Londres una de les majors ciutats globals.[2] A Londres hi ha quatre llocs que són Patrimoni de la Humanitat: el Palau de Westminster, l'Abadia de Westminster i l'església de Santa Margarida; la Torre de Londres; el lloc històric de Greenwich; i els Jardins Botànics Reials de Kew.[3] La ciutat és una de les majors destinacions turístiques mundials, i la seva popularitat s'ha vist incrementada a causa del creixement econòmic[4]

Londres té una població molt diversa, amb moltes cultures, religions i s'hi parlen més de 300 llengües.[5] El 2011 la població oficial era de 8.174.100,[6] dins els límits del Gran Londres i és la municipalitat més poblada de la Unió Europea.[7] i l'àrea metropolitana s'estima que té una població d'entre 12 i 14 milions. Londres ha estat la seu dels Jocs Olímpics d'estiu 2012.

Els principals aeroports de Londres són els de Heathrow, Gatwick i Stansted. També hi ha altres aeroports menors, com el de l'City, el de Luton i el de Southend.

Història

Estàtua de l'emperador Trajà enfront de les restes d'una muralla d'època romana a Tower Hill, Londres.
La Torre de Londres, manada construir al segle XI per Guillem el Conqueridor.
El Gran Incendi de Londres va destruir gran part de la City el 1666.
Mapa de Londres el 1806.
Fotografia de Londres presa al voltant de 1865. Al fons, la catedral de Sant Pau.
Carrer de Londres bombardejat durant el Blitz de la Segona Guerra Mundial.

Originàriament ciutat cèltica dels cantis (cantii), fou fortificada pels invasors romans, que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. És esmentada per primera vegada en temps de Neró quan la ciutat, per la seva situació, va començar a destacar. Les altres ciutats importants eren Verulamium i Camulodunum. A la darrera es va establir una colònia i a Verulamium se li va donar el privilegi de municipi, però Londinium sense cap distinció les havia avançat en el comerç. En aquest temps la ciutat no tenia muralles. A la revolta dels britons Camulodunum va ser la primera a ser conquerida i van seguir Londinium i Verulamium.

En els següents anys va conservar la seva importància i va rebre el qualificatiu d'Augusta que es donava a les ciutats distingides. Fou la capital provincial. Després de la derrota d'Allectus els romans van entrar a la ciutat que estava essent saquejada pels soldats francs i altres mercenaris del derrotat.

Els romans la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Queden encara algunes petites restes de la ciutat romana.

Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada, però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i a principis del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'edat mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat.

Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. El 1825 Londres esdevingué la ciutat més poblada del món, característica que conservaria durant un segle. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi.

Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km² en 32 municipis (boroughs), amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gal·les i hereu del tron. [cal citació]

Després d'haver estat centre de l'imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món.

El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olímpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobús) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els presumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes.