Lluna

Aquest article tracta sobre el satèl·lit de la Terra. Vegeu-ne altres significats a «Lluna (desambiguació)».
Lluna  Símbol lunar
Lluna plena
Designacions
Adjectiu
  • lunar
  • selènic
Periapsi362.600 km
(356.400–370.400 km)
Apogeu405.400 km
(404.000–406.700 km)
Semieix major384.399 km  (0,00257 AU)[1]
Excentricitat0,0549 [1]
Període orbital
27,321582 d
(27 d 7 h 43,1 min[1])
Període sinòdic
29,530589 d
(29 d 12 h 44 min 2,9 s)
Velocitat orbital mitjana1,022 km/s
Inclinació5,145° respecte a l'eclíptica[2][a]
Longitud del node ascendent
Regressió d'una revolució en 18,6 anys
Argument del periàpside
Progressió d'una revolució en 8,85 anys
Satèl·lit deTerra
Característiques físiques
Radi mitjà1.737,10 km  (0,273 Terres)[1][web 1]
Radi equatorial1.738,14 km  (0,273 Terres)[web 1]
Radi polar1.735,97 km  (0.273 Terres)[web 1]
Aplatiment0,00125
Circumferència10.921 km (equatorial)
Àrea de superfície3,793×107
 km²
  (0,074 Terres)
Volum2,1958×1010
 km3
  (0,020 Terres)
Massa7,3477×1022
 kg
  (0,012300 Terres[1])
Densitat mitjana3,3464 g/cm3[1]
Gravetat a la
superfície equatorial
1,622 m/s2  (0,1654 g)
Velocitat d'escapament2,38 km/s
Període de rotació sideral27,321582 d  (síncrona)
Velocitat de rotació equatorial4,627 m/s
Obliqüitat1,5424° respecte a l'eclíptica
6,687° respecte al pla orbital[2]
Albedo0,136[3]
Temp. de superfície
   Equador
   85°N [4]
minímmitjanamàxim
100 K220 K390 K
70 K130 K230 K
Magnitud aparent−2,5 a −12,9[b]
−12,74  (lluna plena mitjana)[web 1]
Diàmetre angular29,3 a 34,1 minuts d'arc[web 1][c]
Atmosfera[5]
Pressió superficial10−7 Pa  (dia)
10−10 Pa  (nit)[d]
Composició
La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar

La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.[e][f][6] Encara que no és el satèl·lit més gran del sistema solar, és el més gran en proporció a la mida del cos que orbita (el seu primari) [g] i, després del satèl·lit de Júpiter Io, és el segon satèl·lit més dens dels satèl·lits dels quals se'n coneix la densitat.

La Lluna es troba en rotació síncrona amb la Terra: sempre li mostra la mateixa cara, amb la seva cara visible marcada pels foscs mars volcànics que emplenen les valls entre els brillants altiplans de l'escorça i els prominents cràters d'impacte. És l'objecte més lluminós del cel després del Sol. Encara que apareix com un cos d'un blanc molt brillant, la seva superfície és fosca i d'una reflectància tan sols una mica superior a la de l'asfalt. La seva prominència en el cel i el seu cicle regular de fases l'han convertida, des de l'antiguitat, en una important influència cultural sobre el llenguatge, el calendari, l'art i la mitologia. La influència gravitatòria de la Lluna produeix les marees oceàniques i el petit allargament del dia. La distància orbital actual del satèl·lit és, actualment, d'unes trenta vegades el diàmetre terrestre, la qual cosa li confereix una mida aparent al cel aproximadament igual que la del Sol; aquest fet li permet cobrir el Sol gairebé en la seva totalitat de manera precisa durant un eclipsi solar. La distància lineal de la Terra a la Lluna augmenta a l'actualitat a un ritme de 3,82±0,07 cm per any.

Es creu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d'anys, no gaire més tard que la Terra. Encara que s'han proposat moltes hipòtesis pel que fa al seu origen, la teoria més acceptada a l'actualitat és que la Lluna és un producte de les restes d'un impacte gegantí entre la Terra i un cos de la mida de Mart.

La Lluna és l'únic cos celeste, a part de la Terra, que els humans han trepitjat mai. El Programa Luna de la Unió Soviètica va ser el primer a arribar a la Lluna amb una nau espacial no tripulada l'any 1959. D'altra banda, el Programa Apollo de la NASA dels Estats Units ha estat l'únic que va aconseguir portar-hi missions tripulades, començant per l'Apollo 8 el 1968 i continuant amb sis aterratges tripulats entre 1969 i 1972, el primer dels quals l'Apollo 11. Aquestes missions van retornar amb més de 380 kg de roques lunars, que van ser utilitzades per a comprendre millor l'origen del satèl·lit, la formació de la seva estructura interna i la seva història subseqüent.

Després de la missió Apollo 17 del 1972, la Lluna tan sols ha estat visitada per naus no tripulades, la majoria de les quals han estat missions orbitals. Des del 2004, el Japó, la Xina, l'Índia, els Estats Units i l'Agència Espacial Europea han enviat naus en òrbita lunar que han contribuït a confirmar la descoberta de gel lunar en cràters permanentment a l'ombra als pols, i també confinat dins de la regolita lunar. L'era post-Apollo també ha vist dues missions amb astromòbils: la missió soviètica final Lunokhod del 1973 i la missió xinesa Chang'e 3, la qual va desplegar el seu astromòbil Yutu el 14 de desembre del 2013.

S'han planejat futures missions tripulades a la Lluna, finançades tant per governs com per fons privats. La Lluna roman, gràcies a l'empara del tractat de l'espai exterior, un indret lliure d'exploració per a totes les nacions per a propòsits pacífics.

Etimologia

En català, el nom propi del satèl·lit natural de la Terra és «la Lluna». El nom «Lluna» prové del llatí «lūna», que té l'arrel «*luc-» de «lucēre», «lluir».[Def 1] Al mateix temps, «lluna», és una contracció de «Lucina» que significa «brillar» o «il·luminar».[web 2] Els adjectius per a designar pertinença a la Lluna són «lunar» (del llatí «lunaris») i «selènic» (del grec antic «Σελήνη», «selḗnē», «Lluna»).[Def 2][Def 3] El gentilici de la Lluna és «selenita».[Def 4][7][web 3] El substantiu anglès «month» («mes») i els seus afins en altres llengües germàniques que es deriven del protogermànic «*mǣnṓth-», que està connectat a l'esmentat «*mǣnōn» protogermànic, indiquen l'ús d'un calendari lunar entre els pobles germànics (calendari germànic) abans de l'adopció d'un calendari solar.[8] Les arrels PIE de «lluna», «*méh1nōt», deriva de l'arrel verbal PIE «*meh1-», «mesurar», «indicant una concepció funcional de la lluna, és a dir, marcador del mes» (cf. les paraules en català «mesurar» i «menstrual»),[9][Def 5][Def 6] i es fan ressò de la importància de la Lluna per a moltes cultures antigues en el temps de mesurament (vegeu el llatí «mensis» i el grec antic «μείς» («meis») o «μήν» («mēn»), que significa «mes»).[10][11]

La Lluna