Lluís Domènech i Montaner

Infotaula de personaLluís Domènech i Montaner
DomenechMontaner-garciamartin-162sh.jpg
 Diputat al Congrés dels Diputats
Escudo de España 1874-1931.svg
5 de juny de 1901 – 17 d'agost de 1905
CircumscripcióBarcelona
Dades biogràfiques
Naixement21 de desembre de 1850[1]
CAT Barcelona
Mort27 de desembre de 1923(1923-12-27) (als 73 anys)
Barcelona
SepulturaCementiri de Sant Gervasi (mur perimetral, nínxol 240)
Activitat professional
OcupacióArquitecte, professor i polític
OcupadorUniversitat de Barcelona
MovimentModernisme català
Obra
Obres destacadesCastell dels Tres Dragons
casa Lleó Morera
Principals edificisPalau de la Música Catalana
Hospital de Sant Pau
Casa Navàs, Casa Lleó Morera
Principals projectesEstudis sobre el romànic català i l'art hispànic.
Altres dades
Partit políticLliga Regionalista
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850[1]27 de desembre de 1923) fou un arquitecte, historiador, humanista i polític català, dissenyador de tipografies i enquadernacions de llibres i il·lustrador. Fou un dels principals protagonistes del Modernisme català. Com a arquitecte, es va avançar a les propostes arquitectòniques europees, amb un llenguatge innovador i una arquitectura fonamentada en un nou concepte integrador de totes les arts.[2] Algunes de les seves obres són Patrimoni de la Humanitat.[3]

Des de la docència, va formar deixebles com Gaudí, Puig i Cadafalch, Raspall, Oms, Falguera o Jujol. Compromès políticament amb el catalanisme va ser un impulsor polític del catalanisme, ja que impulsà la Lliga Regionalista que seria en pocs anys força hegemònica a Catalunya. Alhora arribà a ser diputat a les corts espanyoles amb la candidatura dels quatre presidents en uns moments molt complexos derivats del marasme polític espanyol vora el 1898. Va combinar la seva professió amb els estudis d'heràldica i art romànic, estudis que realitzà en gran part als darrers anys de la seva vida al seu estudi de la Masia Rocosa, antic mas del segle XVII, propietat de la família Montaner i situada al costat de la Casa Domènech, residència familiar dels Domènech i Montaner a la vila de Canet de Mar i actual seu de la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner.

Estudis i docència

Antiga Editorial Montaner i Simón, avui Fundació Antoni Tàpies
Hospital de Sant Pau, pavelló d'entrada

Nascut al carrer Avinyó de Barcelona,[4] era el segon fill de Pere Domènech i Saló, un editor i enquadernador de prestigi i de Maria Montaner Vila, que pertanyia a una família acomodada de Canet de Mar, població on va residir freqüentment a la seva casa-estudi avui convertida en museu.[5] Després d'estudiar ciències fisicomatemàtiques, va estudiar la carrera d'arquitectura a Barcelona i a l'escola d'arquitectura de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, on es titulà el 13 de desembre de 1873.

Quan va acabar els estudis, viatjà juntament amb el seu amic Josep Vilaseca per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria, per conèixer les tendències arquitectòniques.

El 1875, només crear-se l'escola d'arquitectura de Barcelona, s'hi incorporà, junt amb el seu amic Josep Vilaseca, com a professor de topografia i mineralogia. El 1877 va obtenir la càtedra de "Coneixement de materials i aplicació de les ciències fisicoquímiques a l'arquitectura". El 1899 fou nomenat catedràtic de "Composició d'edificis" i professor de projectes. El 1900 fou director de l'escola d'arquitectura, i entre 1901-1905 fou substituït per Joan Torras i Guardiola, període en què Domènech va estar a Madrid com a diputat. Va tornar a ocupar el càrrec entre 1905-1920.[6] La seva tasca docent va durar 45 anys, des d'on va exercir una influència considerable sobre com havia de ser el modernisme a Catalunya. Amb el seu company Antoni Maria Gallissà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l'arquitectura.[7]