Jan van Eyck

Infotaula de personaJan van Eyck
Van Eyck brothers statue in Ghent.jpg
Estàtues dels germans Van Eyck a Gant
Dades biogràfiques
Naixementc. 1390
Maaseik?
Mort9 de juliol de 1441 (50/51 anys)
Bruges
SepulturaCatedral de Sant Donacià
Altres nomsMayster Jean Paul
NacionalitatFlamenc
Activitat professional
Camp de treballPrimitius flamencs
OcupacióPintor i il·luminador
OcupadorJoan III de Baviera
Felip III de Borgonya
ArtPintura
GènereRetrat pictòric i pintura religiosa
MovimentPrimitius flamencs
Influències deMelchior Broederlam
Va influir a
PatronsFelip III «el bo»
Obra
Obres destacadesL'adoració de l'anyell,
El matrimoni Arnolfini,
La Mare de Déu del canonge Van der Paele
Dades familiars
CònjugeMargareta van Eyck
GermansHubert van Eyck
Obres destacades
Portrait of a Man by Jan van Eyck-small.jpg
Home amb caperó vermell (1433), considerat un autoretrat.
Signatura
Modifica dades a Wikidata

Jan van Eyck (Maaseik, principat de Lieja, ca. 1390 - Bruges, comtat de Flandes, 9 de juliol del 1441) fou un pintor flamenc del gòtic tardà que va treballar a Bruges. És considerat com un dels millors artistes del grup dels primitius flamencs per les seves innovacions en l'art del retrat i del paisatge. Junt amb Robert Campin, que operava a Tournai, se'ls considera les figures claus de l'aparició de l'escola flamenca amb èmfasi en l'observació del món natural.[1]

L'escriptor contemporani Bartolomeo Fazio va descriure Van Eyck com a litterarum nonnihil doctus (home de cultura literària), expert en geometria i "mestre de totes les arts que afegeixen distinció a la pintura", reconeixent la dedicació meticulosa que posava en la creació de les seves obres.[2] Durant molt de temps va ser considerat el "pare de la pintura a l'oli", ja que l'historiador i crític Giorgio Vasari li va atribuir la invenció d'aquesta tècnica, aspecte que va quedar desmentit durant el segle XIX.

És l'autor de nombrosos retrats i peces de tipus religiós entre les quals destaca L'adoració de l'Anyell Místic, un compendi enciclopèdic de la teologia cristiana desplegat en dotze panells que combinen el concepte de "la salvació" que s'inicia amb l'Anunciació, fins a la fi del món amb l'Apocalipsi. Considerada per Albrecht Dürer com "la pintura més preciosa i de major comprensió", conté elements innovadors com la presència per primer cop dels donants, així com de personatges nus de grans dimensions.[3]

Biografia

El lloc de naixement dels germans Van Eyck s'ha ubicat a Maaseik (Eik al Mosa, que antigament s'escrivia Eyck). La data de naixement s'ha estimat cap a 1390 a partir dels pagaments que es van fer a Jan van Eyck entre 1422 i 1424 com a pintor de la cort de Joan III de Baviera a La Haia, on tenia el rang de gentilhome de cambra; aquest fet suggereix una edat de més de 30 anys. A la majoria dels especialistes, l'edat aparent que s'observa en el probable autoretrat que ens ha arribat els suggereix una data anterior a 1395.[4]

Jan va pertànyer a una família en la que hi havia dos germans pintors, Hubert i Lambert, i una germana anomenada Margareta, que va guanyar fama com a miniaturista.[3] Pel que fa a la discutida existència del seu germà Hubert, hi ha constància que va néixer a Maaseyck el 1366, hi ha constància d'una pintura de 1413 del "Mestre Hubert", i va morir a Gant el 18 de setembre de 1426.[5] Hubert és el que hauria començat l'obra de L'adoració de l'anyell. El 1823 es va poder confirmar aquesta autoria en descobrir una inscripció al marc de l'obra, on Jan van Eyck indicava que ell va ser qui va acabar l'obra començada pel seu germà.[6]

Jan van Eyck es va casar amb una dona setze anys més jove, anomenada Margareta, com la seva germana, amb qui va tenir almenys dos fills.[2]

Després d'una vida entre Lilla i Bruges, va morir en aquesta darrera ciutat el 9 de juliol de 1441 i, segons consta als registres del capítol, va ser sepultat al cementiri de l'església de Sant Donacià. El seu funeral va costar 12 lliures parisenques, i el toc de campanes en honor seu, 24 sols. Posteriorment el seu cos va ser traslladat del cementiri a l'interior de l'església, a petició del seu germà Lambert i es va col·locar en una sepultura prop de la pila baptismal.[7] L'església de Sant Donacià, va destruïrse durant la revolució francesa el 1799.[8]

Vinculació amb Felip III el bo

El seu primer treball documentat va ser com a pintor i 'gentilhome de cambre del príncep-bisbe del principat de Lieja, Joan III de Baviera, que havia ocupat el comtat d'Holanda en morir el seu germà Guillem VI de Baviera; Jan en va decorar el seu castell de La Haia entre el 24 d'octubre de 1422 i l'11 de setembre de 1424. El comte Joan III morí, i el 19 de maig de 1425 Jan es va traslladar a Bruges també en qualitat de pintor de la cort i gentilhome de cambra de Felip III el bo, duc de Borgonya i comte de Flandes. Aquell mateix any va marxar a Lilla, on el comte tenia la seva residència preferida i on va continuar fins al 1429. El 1430 tot i seguir treballant per al duc, s'havia establert de forma permanent a Bruges i tota la seva producció pictòrica coneguda és d'aquest període.

Van Eyck comptava amb l'admiració artística del duc Felip i la seva màxima confiança personal i per aquest motiu el 1426 va participar en diverses missions diplomàtiques en el seu nom.[2] Uns any més tard, va viatjar a València i Portugal formant part d'una delegació per a negociar el tercer matrimoni del duc Felip. A València va intentar fer possible l'enllaç matrimonial de Felip amb Elisabet d'Urgell, filla del comte Jaume II d'Urgell, una operació que va fracassar perquè Alfons el Magnànim, rei d'Aragó i oncle d'Elisabet, havia acordat la seva unió amb el príncep Pere de Portugal a fi i efecte de reforçar les seves posicions davant el regne de Castella.

En fracassar la proposta, el 19 d'octubre de 1428 va marxar cap a Portugal per a demanar la mà d'Isabel de Portugal i de Lancaster al seu pare, el rei Joan I de Portugal. La delegació va tornar un any més tard i la boda es va celebrar el 10 de gener de 1430.[8] En aquest viatge van Eyck va pintar un retrat de la princesa Isabel de Portugal que havia de servir perquè el comte pogués conèixer-la i donar la seva acceptació final. A Portugal, Van Eyck va coincidir amb el pintor valencià Lluís Dalmau[9] que, curiosament, formava part de la comitiva de la boda entre Elisabet d'Urgell i Pere de Portugal. De resultes d'aquesta coneixença, Dalmau acabaria viatjant al Flandes entre 1431 i 1436 per aprendre la tècnica del taller de Van Eyck i conèixer les noves tendències flamenques. Posteriorment, Lluís Dalmau va realitzar la Mare de Déu dels Consellers, obra amb una clara influència flamenca.[10]

Va ser en aquest període de fort intercanvi internacional que Van Eyck va realitzar un mapa del món fet per al comte, una peça avui perduda, igual que el retrat d'Isabel de Portugal.[8] El 1436 va fer el seu darrer viatge diplomàtic a Praga.

Jan van Eyck va continuar, fins a la seva mort, al servei del duc Felip, el qual sempre li va estar reconegut, proporcionant-li un tracte de favor dins la cort; el 1434 el duc va apadrinar un fill seu. Quan va morir l'artista, Felip concedí a la seva vídua una compensació econòmica i una dot a la seva filla, Lyevine, per a poder entrar en el convent de santa Agnès de Maaseyck.[2]

Després de la seva mort, el seu germà Lambert es va encarregar del seu assumptes i, probablement, va supervisar el tancament del seu taller a Bruges.[11]