Islàndia

Per a altres significats, vegeu «Islandia».
Infotaula de geografia políticaIslàndia
Ísland
Bandera d'IslàndiaEscut d'Islàndia
bandera d'Islàndiaescut d'Islàndia
Iceland satellite.jpg

HimneLofsöngur

LemaCap
Etimologiagel
Localització
Europe-Iceland.svg
Iceland (orthographic projection).svg
64° 49′ 50″ N, 17° 59′ 12″ O / 64° 49′ 50″ N, 17° 59′ 12″ O / 64.830555555556; -17.986666666667
Capital i ciutat més granReykjavík
Conté
Població
Total332.529 (2016)
• Densitat3,23 hab/km²
Llenguaislandès
Geografia
Superfície103.004 km²
• Aigua2,70%
Punt més altHvannadalshnúkur  (2.110 m)
Punt més baixoceà Atlàntic  (0 m)
Limita amb
Història
AnteriorKingdom of Iceland
Independència 
 -Sobirania
 -República
de Dinamarca
1 de desembre de 1918
17 de juny de 1944
Organització i govern
Forma de governDemocràcia parlamentària
ExecutiuGovernment of Iceland
LegislatiuAlþingi
• President d'IslàndiaGuðni Thorlacius Jóhannesson
• Primera MinistraKatrín Jakobsdóttir (2017)
JudicialSupreme Court of Iceland
Membre de
Economia
PIB17.036.097.481 $ (2014)
PIB per càpita50.173,3 $ (2015)
Reserves totals4.177.067.662 $ (2014)
IDH0,756 (1980)
MonedaCorona islandesa (ISK) (2014)
Indicatius
Fus horariGMT
Domini d'Internetis
Prefix telefònic354
Emergències112
ISO 3166-1IS
NUTSIS
Altres dades

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Islàndia (en islandès: Ísland; IPA: [ˈislant]) és un estat insular europeu que es troba a l'oceà Atlàntic Nord[2] a la Dorsal atlàntica. El 2008 tenia una població estimada de 320.000 habitants, i una superfície total de 103.000 km².[3] La seva capital i ciutat més gran és Reykjavík, que juntament amb l'àrea que l'envolta concentra dos terços de la població nacional. Islàndia és volcànicament i geològicament activa. L'interior de l'illa es compon principalment per un altiplà caracteritzat per deserts, muntanyes i glaceres, mentre que molts rius glacials flueixen cap al mar a través de les terres baixes. Islàndia és escalfada pel corrent del Golf i té un clima temperat tot i l'alta latitud just als afores del Cercle Polar Àrtic.

Segons el Landnámabók l'assentament d'Islàndia va començar el 874 quan el capità noruec Ingólfur Arnarson es va convertir en el primer habitant permanent noruec de l'illa.[4] Durant els segles següents, immigrants d'origen nòrdic s'hi van establir. Fins al segle XX, la població islandesa depenia de la pesca i l'agricultura, i de 1262 fins a 1918 era una part de les monarquies noruega i danesa. El segle XX, l'economia d'Islàndia i el seu sistema de benestar es va desenvolupar ràpidament. En dècades recents, Islàndia va aprovar el lliure comerç dins l'Espai Econòmic Europeu i va diversificar la seva economia.

En l'actualitat, Islàndia té un dels nivells econòmics i de llibertat civil més elevats del món.[5] El 2007, Islàndia va ocupar la primera posició mundial en l'índex de desenvolupament humà de les Nacions Unides. Islàndia és membre de l'ONU, l'OTAN, l'OCDE i el Consell Nòrdic.

Geografia física

Mapa representant les principals plaques tectòniques a Islàndia. En gris el tram de dorsal atlàntica travessa totalment l'illa.

Islàndia se situa a l'oceà Atlàntic al sud del cercle polar àrtic, que passa a través de la petita illa de Grímsey davant la costa nord d'Islàndia, però no a través de la part continental del país. A diferència de Groenlàndia, el seu veí, forma part d'Europa, no pas d'Amèrica del Nord, encara que geològicament l'illa se situa entre les dues plaques continentals. Les illes més propinques al país són Groenlàndia (a 287 km) i les Illes Fèroe (a 420 km). La distància més propenca a la part continental d'Europa és de 970 km, cap a Noruega.

Localitzada sobre la dorsal atlàntica, al punt de contacte entre les plaques euro-asiàtica i nord-americana, l'illa coneix una notabilíssima activitat geològica, essent-ne característics els volcans i els guèisers. Els llacs més grans són el Þórisvatn (88 km²)i el Þingvallavatn (82 km²). L'Öskjuvatn és el llac més profund del país, amb 217 metres de profunditat.

Islàndia és la divuitena illa més gran del món i la segona més gran d'Europa, després de Gran Bretanya. L'illa principal fa 101.826 km², però la superfície total del país ascendeix a 103 000 km, dels quals el 62,7% és tundra. Al seu entorn hi ha fins a 30 illes menors, incloent-hi l'illa habitada de Grímsey i l'arxipèlag de les Illes Vestman. Els llacs i glaceres cobreixen el 14,3% del país i només el 23% és cobert de vegetació.

Islàndia es pot dividir, a grans traços, en dues parts: la costa amb nombrosos fiords i l'interior, un gran desert deshabitat amb llits de lava, muntanyes i glaceres (que ocupen cap al 10% del país). La major part de la població viu al sud-oest del país, a l'àrea metropolitana de Reykjavík. Una carretera fa la volta a tota l'illa, però l'interior del país només pot ser creuat amb tot-terreny. Hi ha tres parcs nacionals a Islàndia: el Parc Nacional Vatnajökull que inclou els antics Parc Nacional Jökulsárglijúfur i el Parc Nacional Skaftafell,i els actuals Parc Nacional Snæfellsjökull i Parc Nacional Þingvellir inscrit aquest darrer a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.

Islàndia és un territori geològicament jove, localitzat a un punt calent i travessat per la dorsal atlàntica. Aquesta combinació fa que l'illa sigui extremadament activa, amb molts volcans, entre els quals els Hekla, Eldgjá, Herðubreið i Eldfell. Islàndia és un dels dos països del món on una dorsal oceànica s'aixeca sobre el nivell del mar. Hi ha molts guèisers, entre els quals Geysir, del qual es deriva la paraula en català, així com el famós Strokkur que fa erupcions cada 5 o 10 minuts. Hom fa ús de la gran disponibilitat d'energia geotèrmica i hidràulica per a la producció barata d'electricitat.

Imatge satèl·lit d'Islàndia a l'hivern

De mitjana, cada cinc anys sol patir una erupció volcànica. Moltes d'aquestes erupcions han tingut efectes importants dins del país i arreu del món, com per exemple la de Laki entre el 1783 i el 1784, que va provocar una fam que va causar la mort a un quart de la població local, a més d'un núvol de cendra volcànica que va cobrir parts d'Europa, Àsia i Àfrica. Entre el 1963 i el 1968, el material llançat per l'erupció del volcà Surtsey, va crear una nova illa que encara es troba entre les més joves del món. L'erupció de l'Eyjafjallajökull del 2010, va forçar centenars de persones a abandonar les seves llars i el núvol de cendra resultant de l'erupció va provocar el tancament de l'espai aeri d'una gran part del continent europeu. Hi ha molts fiords al llarg dels seus 4970 km de litoral, on també se situen la majoria de les ciutats i pobles principals. L'interior de l'illa, les terres altes d'Islàndia, són una combinació freda i inhabitable de sorra i muntanyes. L'illa de Grímsey, just al sud del cercle polar àrtic, acull la població més septentrional del país.

Glacera d'Eyjafjallajökull, una de les més petites de l'illa.

Clima

El clima de la costa islandesa es classifica com a polar oceànic, és a dir, té estius frescos i breus i hiverns freds, amb temperatures que no baixen dels -3 °C. El corrent càlida de l'Atlàntic Nord provoca temperatures mitjanes anuals més grans que les que es presenten en latituds similars en altres parts del món. Les costes de l'illa es mantenen sense gel durant l'hivern, malgrat la seva proximitat a l'Àrtic; aquestes es presenten molt poques vegades, l'última de les quals registrada a la costa nord, en 1969.70

Mapa topogràfic de l'illa

La costa sud, sotmesa a l'embat dels vents marins, no té uns hiverns (tèrmicament) gaire rigorosos, tenint en compte la seva latitud: la temperatura mitjana de gener és de 0 °C Reykjavík (11 °C al juliol, mitjana anual d'uns 5 °C). La precipitació hi és de 775 mm, repartida en uns 150 dies l'any. El nord-est és una zona seca per culpa del fet de ser en una zona d'ombra pluviomètrica (les muntanyes del centre del país l'arreceren dels aires humits del sud-oest).

Hi ha variacions climàtiques entre una part de l'illa i una altra. En general, la costa sud és més càlida, humida i ventosa que la costa nord. Les terres baixes a l'interior i al nord de l'illa, són més àrides. Les nevades són més freqüents al nord que el sud, si bé són abundants a tot l'illa. Les terres altes de l'interior d'Islàndia són la zona més freda de tota l'illa. La temperatura més alta registrada al país va ser de 30,5 °C a Teigarhorn, a la costa sud-est, el 22 de juny de 1939. D'altra banda, la més baixa va ser de -38 °C a Grímsstaðir i Möðrudalur, al nord-est, el 22 de gener de 1918. A Reykjavík, les temperatures extremes registrades van arribar a 26,2 °C, el 30 de juliol de 2008, i -24,5 °C, el 21 de gener de 1918.

Clima de Reykjavík (Islàndia) gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre any
Temperatura màxima (en °C) 2°C 3°C 4°C 6°C 10°C 12°C 14°C 14°C 11°C 7°C 4°C 2°C 7.4°C
Temperatura mínima (en °C) -2 °C -2°C -1°C 1°C 4°C 7°C 9°C 8°C 6°C 3°C 0°C -2°C 2.6°C
Precipitacions (mm) 89 mm 64 mm 62 mm 56 mm 42 mm 42 mm 50 mm 56 mm 67 mm 94 mm 78 mm 79 mm 799mm

Flora i fauna

Cavall islandès

Poques plantes i animals han migrat a l'illa o evolucionat localment des de l'última glaciació, fa 10000 anys. Entre la seva fauna, s'hi troba unes 1300 espècies conegudes d'insectes, que és un nombre força baix en comparació amb altres països (més d'un milió d'espècies han estat descobertes a tot el món). Quan els primers humans van arribar a les seves terres, l'únic mamífer existent era la guineu àrtica (Alopex lagopus), que va arribar a l'illa al final de l'edat de gel, caminant sobre el mar congelat. No hi ha rèptils nadius o amfibis a l'illa, però hi ha diverses espècies de mamífers marins.

Ovella islandesa

Geogràficament, Islàndia pertany a la província àrtica de la Regió circumboreal dins del Regne Boreal. Aproximadament les tres quartes parts de l'illa són àrides; la vida vegetal es compon principalment de prats que regularment són utilitzats per al bestiar. L'arbre natiu més nombrós és el bedoll del nord (Betula pubescens), que anteriorment formava un gran bosc que s'estenia sobre una gran part d'Islàndia, juntament amb el trèmol (Populus tremula), la Moixera de guilla (Sorbus aucuparia), el ginebre (Juniperus communis) i altres arbres més petits.

Els assentaments humans permanents han pertorbat considerablement l'ecosistema aïllat de sòls volcànics i amb una diversitat d'espècies molt limitada. Durant segles, els boscos van ser molt explotats per a obtenir llenya i fusta. La desforestació va causar una pèrdua crítica de coberta vegetal a causa de l'erosió, cosa que redueix la capacitat del sòl per mantenir noves formes de vida. Avui dia, només hi ha uns pocs bedolls petits entre les seves 59 reserves naturals isolades. La plantació de nous boscos ha augmentat el nombre d'arbres, però no es pot comparar amb els boscos originals. Alguns dels boscos plantats inclouen noves espècies estrangeres.

Els animals d'Islàndia inclouen ovelles (Ovis aries), caps de bestiar (Bos taurus), pollastres (Gallus gallus), cabres (Capra), el poni islandès (Equus ferus caballus) i el gos islandès (Canis lupus familiaris). Moltes varietats de peixos viuen a les aigües de l'oceà que entorneja Islàndia i la indústria pesquera és un principal contribuent a l'economia, que representen més de la meitat de les exportacions totals del país. Mamífers silvestres inclouen la guineu àrtica (Alopex lagopus), el visó (Neovison vison), ratolins (Apodemus sylvaticus), rates (Rattus rattus), conills (Oryctolagus cuniculus) i rens (Rangifer tarandus). Els óssos polars (Ursus maritimus) ocasionalment visiten l'illa, viatjant amb alguns gels procedents de Groenlàndia. Al juny del 2008, dos óssos polars van ser caçats en el mateix mes. L'ocellam, especialment els ocells marins, són una part molt important de la vida animal d'Islàndia. La caça comercial de balenes es practica de faiçó intermitent juntament amb la caça científica d'aquests animals.