Infern

Per a altres significats, vegeu «Infern (desambiguació)».
L'infern segons un romanç vuit-centista

En certes religions, l'infern és l'indret o estat on residiria l'ànima de la persona un cop ha mort. El seu nom ve d'una paraula que en llatí significava "inferior", ja que es creia que estava a sota la Terra.

Ben aviat, però, l'infern va assolir un significat negatiu, ja que era el lloc on anaven a parar les ànimes condemnades després de la vida, a diferència del Paradís, lloc de l'eterna salvació. En llenguatge infantil l'infern és anomenat les "Calderes de Pere Botero". Cal remarcar que la concepció actual del que és l'infern ve donada per la barreja de diverses tradicions (incloent-hi alguns errors de traducció)

La vida d'ultratomba a Grècia

Després de la vida terrenal les ànimes anaven a parar a l'Hades o al Tàrtar (sovint denominats Èreb en conjunt dels inferns), regions subterrànies amb els seus propis déus i lleis. El segon tenia un matís de càstig que no posseïa l'Hades, però les dues tradicions es van barrejar amb el pas del temps.

Per passar a l'altre món s'havia de creuar l'Estígia, un riu que feia perdre la memòria i separava l'esperit d'aquells que havia estimat en vida. L'Odissea proporciona una acurada descripció d'aquesta zona, ja que Ulisses descendeix als inferns, com faran molts altres herois grecs a la recerca del coneixement.