Imperi inca

Tahuantinsuyu
Imperi Inca
Blank.png
1438 – 1533Bandera
Lema nacional: Ama llulla, ama suwa, ama qilla (no robis, no menteixis, no siguis mandrós)
Ubicació deLocalitazció de l'Imperi Inca
Informació
CapitalCusco
Idioma oficialQuítxua, aimara
Història
Regnat de Manco Cápac I1438
Execució de Túpac Amaru I1533
Forma de governMonarquia
Modifica dades a Wikidata

L'Imperi inca (Tahuantinsuyo o Tawantin suyu, en ortografia quítxua clàssica o moderna) fou una entitat política creada per la civilització inca, una de les tres grans civilitzacions d'Amèrica. A partir d'uns orígens petits al segle XIII, al voltant de la vall de l'Urubamba i l'Apurímac, es formà al llarg del segle XV un poderós imperi que dominà tota la regió andina. La seva caiguda es produí al segle XVI amb l'arribada dels conquistadors espanyols. En el moment de màxima expansió, cap al 1530, l'Imperi controlava les zones andines i les costes pacífiques dels territoris que corresponen actualment al Perú, l'Equador, Bolívia i la meitat nord de Xile, així com extensos territoris de l'Argentina i una petita zona de Colòmbia. Va abastar prop de 2 milions de quilòmetres quadrats entre l'oceà Pacífic i la selva amazònica, des de la rodalia de San Juan de Pasto en el nord fins al riu Maule en el sud. Els orígens de l'imperi es remunten a la victòria de les ètnies cusquenyes, liderades per Pachacútec, enfront de la confederació d'estats chancas el 1438. Després de la victòria, l'imperi inca va ser reorganitzat per Pachacútec, amb qui l'Imperi inca va iniciar una etapa de contínua expansió, que va prosseguir amb el seu germà Cápac Yupanqui, després per part del desè inca Túpac Yupanqui, i finalment de l'onzè inca Huayna Cápac, qui va consolidar els territoris. En aquesta etapa la civilització incaica va aconseguir la màxima expansió de la seva cultura, tecnologia i ciència, desenvolupant els coneixements propis i els de la regió andina, així com assimilant els d'altres estats conquerits. Després d'aquest període d'apogeu l'imperi va entrar en declivi per diversos problemes, sent el principal la confrontació pel tron entre els fills de Huayna Cápac: els germans Huàscar i Atahualpa, que va derivar fins i tot en una guerra civil. Finalment Atahualpa venceria el 1532. No obstant això, el seu ascens al poder va coincidir amb l'arribada de les tropes espanyoles al comandament de Francisco Pizarro, que van capturar a l'inca i després el van executar. Amb la mort d'Atahualpa el 1533 va culminar l'Imperi incaic. No obstant això, diversos inques rebels, coneguts com els «Inques de Vilcabamba», es van rebel·lar contra els espanyols fins al 1572, quan va ser capturat i decapitat l'últim d'ells: Túpac Amaru I. L'imperi va estar subdividit en quatre seus: el Chinchaysuyo (Chinchay Suyu) al nord, el Collasuyo (Qulla Suyu) al sud, l'Antisuyo (Anti Suyu) a l'est i Contisuyo (Kunti Suyu) a l'oest. La capital de l'imperi va ser la ciutat de Cusco, a l'actual Perú.

Política i administració

La capital de l'imperi fou la ciutat del Cusco. L'idioma oficial de l'imperi era el quítxua. Se sap, a més a més, que entre la noblesa es parlava el puquina com a llengua secreta, anomenada incasimi per ser l'idioma originari d'aquesta ètnia. Més tard fou considerada com la llengua dels déus per la creença que la família reial descendia directament d'ells.

Distribució dels Suyus de l'Imperi Inca

El criteri de formació de l'Imperi inca estava basat en la territorialitat que, en resum, consistia a unificar les quatre grans parts del món conegut en un estat federal. D'aquesta manera, l'imperi es va organitzar en quatre grans regions (suyus), que formaven en el seu conjunt el Tahuantinsuyo. Cada suyu estava a càrrec d'un suyuyuq que formava part del Consell Imperial. El conjunt dels suyus coincidien al centre del territori, on es trobava la ciutat de Cusco. Aquesta organització territorial data dels voltants del 1460, durant el govern de Pachacútec, abans de l'expansió territorial.

Els quatre grans suyus eren:

  • Dins del grup hanan ("alt") suyukuna:
    • Chinchaysuyu (NO): L'actual Equador i bona part de la costa del Perú.
    • Collasuyu (SE): més de la meitat de Xile, l'oest de l'Argentina, nord-oest de Bolívia i una part del sud-est del Perú.
  • Dins del grup urin ("baix") suyukuna:
    • Antisuyu (NE): la zona nororiental, limitant amb la selva amazònica.
    • Contisuyu (SO): regió molt petita al sud del Perú (actuals Arequipa, Moquegua y Tacna).

Cada suyu, al seu torn, es subdividia en províncies (huamanis) corresponents a l'àrea de cada grup ètnic. Aquests, al seu torn, es subdividien en sayas i cada saya incloïa un nombre determinat d'ayllus o famílies.

Estructura del sistema de govern de l'Imperi Inca (Economia)

El tipus de govern era monàrquic teocràtic, amb l'emperador o Inca ocupant la posició suprema. A aquests governants, a qui se'ls atribuïa un origen diví, se'ls sol associar els títols d'Apu (Apu Inca) i Sapa (Sapa Inca): "Diví Inca" i "Inca Únic", respectivament. En situació ideal, per sota de l'inca es trobava el consell, format per vuit persones:

  • Suyuyuq: els governadors dels suyos. Eren quatre en total.
  • Auqui: el príncep hereu. La tradició de l'auqui fou instaurada per Pachacútec Inca Yupanqui.
  • Huillaq Uma: el suprem sacerdot.
  • Un dels amautas: noble destacat.
  • Apusquipay: general dels exèrcits.
  • cabojoc:coronel