Formatge de Maó

Formatge de Maó
Formatge de Maó
País d'origenBalears
RegióMenorca
Origen de la lletVaca
PasteuritzatNo
TexturaSemidura
Temps d'envelliment1-10 mesos
CertificatDenominació d'Origen 1985
Modifica dades a Wikidata

El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.

Va ser l'any 1985 quan se li atorgà, definitivament, la denominació d'origen formatge Maó i posteriorment, l'any 1998, s'incorporà la paraula Menorca al formatge emparat, el qual s'anomenà de llavors ençà Maó-Menorca.

Història

El formatge és i ha estat un producte emblemàtic de Menorca; elaborat a l'illa amb llet de vaca, quallada a baixa temperatura, salat per immersió i madurat segons els costums de l'illa. La seva elaboració respon a tradicions ancestrals, essent un dels pilars en els quals se sustenta part de la història i tradició ramadera i culinària de Menorca.

S'han trobat peces de ceràmica a l'illa pels voltants de l'any 2000 aC,[1] o per a altres autors 3000 aC, que sembla que podrien haver format part dels utensilis que els ramaders de l'època empraven per elaborar formatge.[2]


Hi ha documents escrits del segle V on es mencionen la producció i el consum de formatge a Menorca,[2] d'on cal destacar com especialment coneguda una carta del bisbe Sever, escrita cap a l'any 417, on menciona en llatí que els menorquins menjaven llet i formatge de vaca.

Escrits àrabs de l'any 1000 ja fan referència a les importants produccions de formatges, vins i carns a Menorca. En concret, l'historiador àrab Ashashaskandi diu de Menorca: «té una bona ramaderia i vinyes que servien per a fer bons formatges i vins».

En el segle XIII el comerç de formatge es feia per a tota la Mediterrània i, juntament amb la producció i comerç de carn, vi i altres productes artesanals, es va convertir, fins pràcticament avui en dia, en l'activitat econòmica principal de l'illa.

Els arxius de la corona d'Aragó també reflecteixen la importància de la ramaderia menorquina i del formatge de Menorca en els segles XV i XVI. El formatge elaborat a Menorca apareix mencionat a les Cròniques reials.

Aquest comerç seguí creixent de tal manera que en el segle XVIII fins i tot hi havia quatre vaixells dedicats exclusivament al transport de formatge produït a l'illa de Menorca des del port de Maó fins a Gènova i altres llocs importants de la Mediterrània occidental, el que va fer que en els llocs de destí fos conegut com a «formatge procedent del port de Maó» i, més abreujadament, «formatge de Maó», encara que s'hagués produït al Mercadal, Ciutadella, Alaior o qualsevol altre indret de l'illa. La dominació anglesa de l'illa en aquest mateix segle va fer que el formatge fos conegut i apreciat també a les illes britàniques, i després a tota Europa, cosa que va contribuir al seu augment d'exportacions.

El 1907, el químic José Ferrer va fer la potser primera anàlisi química del formatge de Maó, amb la que va concloure, entre altres coses, que «pel contingut d'aigua, el formatge de Mahón és paregut al de Chester; amb relació al greix i la sal, és semblant al gloucester; i quant a la caseïna i altres albuminoides presents al producte, és comparable al formatge de brie»

És precisament per això que podem dir amb encert que pocs formatges tenen una «predenominació» d'origen tan antiga i tan consolidada com el formatge menorquí.

El 1985 es va obtenir la Denominació d'Origen "Formatge de Maó" i es va constituir el seu Consell regulador.[2] El 1997 es va canviar el nom protegit a "Formatge de Maó-Menorca".[2]