Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació

Infotaula d'organitzacióCorporació Valenciana de Mitjans de Comunicació
Logotip CVMC (2016).svg
Dades base
SectorMitjà de comunicació de massa
Història
PredecessorRadiotelevisió Valenciana
Fundació15 de juliol de 2016
FundadorsGeneralitat Valenciana
Activitat
Zona on actuaPaís Valencià
ActivitatsRàdio
Televisió
Multimèdia
Organització i govern
Seu central 
  • Centre de Producció de Programes (CPP)
  • Polígon Accés Ademús s/n
  • Burjassot
PresidènciaEnrique Soriano Hernández
Directora GeneralEmpar Marco Estellés
Consell RectorEnrique Soriano Hernández
Vicent Vergara del Toro
Vicente Cutanda Mansilla
Rafel Xambó Olmos
José Martínez Sáez
María Lozano Estivalis
Raquel Piqueras Navarro
Mar Iglesias García
María Dolores Navarro Giménez
És propietat deLogotipo de la Generalitat Valenciana.svg
Xifres destacables
Pressupost55 milions d'euros (2017)

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, també coneguda per les seues sigles CVMC, és un organisme de la Generalitat Valenciana, encara que amb autonomia en la gestió i independència funcional, encarregat de produir i difondre productes audiovisuals.[1][2] Des del 20 de juliol de 2016 és el successor de l'ens Radiotelevisió Valenciana, que va ser tancat en 2013 per l'expresident Alberto Fabra en considerar inassumibles les despeses de readmissió del personal després que la justícia considerara il·legal l'ERO.

Aquest organisme està governat pel Consell Rector, el president del qual és Enrique Soriano Hernández, i dirigit per la directora general Empar Marco Estellés. Comptarà, a més, amb els consells de la Ciutadania i d'Informatius, els quals encara no tenen una data definida de creació. El Consell Rector es va constituir el 26 d'octubre de 2016, encara que sense la candidata del PPCV Maite Fernández, ja que tots els diputats d'aquest grup es van absentar en la votació.

Les activitats que es realitzaran seran de radiodifusió, amb dues emissores; de televisió, amb quatre canals; i de creació de contingut. A més, aquest ens formarà part de la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) amb la qual compartirà continguts per a la seua emissió en diferents regions.[3] El començament de les emissions en proves pels diferents mitjans encara no té una data definida. Durant uns mesos, i fins que es forme la plantilla i es cree la graella de programació, s'emetran imatges d'arxiu.[4] L'objectiu és el de contractar els serveis d'una empresa que s'encarregue d'efectuar les proves necessàries per a poder començar amb les emissions. Aquesta empresa podria contractar extreballadors de Radiotelevisió Valenciana.[5][6]

À Punt Mèdia és el primer nom escollit per a treballar la imatge corporativa del grup multimèdia. L'ha ideat l'agència Aftershare i s'ha seleccionat d'entre 82 propostes. Segons el president, aquest nom no és una marca ni una representació gràfica, sinó que es tracta d'una base per a treballar la marca final, per la qual cosa pot canviar durant el procés.[7][8][9][10]

Els objectius i les línies estratègiques estan concretats en el mandat marc per les Corts. La forma d'aconseguir-los estarà descrita en el contracte programa de la Generalitat, que encara ha de redactar abans que passen nou mesos a partir de l'aprovació del mandat marc.[a] L'executiu valencià ha de redactar i presentar abans del 14 de març del 2017 el projecte de llei de la creació del Consell Audiovisual valencià, autoritat imprescindible perquè la Corporació exercisca aquesta activitat.[11]

Pròximament es crearà una borsa de treball i es contractarà, per a començar, a 60 empleats. Els extreballadors de Radiotelevisió Valenciana tindran prioritat en la contractació temporal, segons dicta la llei,[12] pel que s'està negociant amb els sindicats la forma de dur-ho a terme. Els criteris per al disseny d'aquesta borsa de treball són haver treballat en RTVV, haver superat alguna prova selectiva i el coneixement d'idiomes, entre d'altres.[13]

Història

Precedents

Primer logotip de Radiotelevisió Valenciana.
Seu en Burjassot.

Radiotelevisió Valenciana (RTVV), fundada en 1984 per fomentar la intercomunicació entre valencians i potenciar la seua identitat cultural i lingüística, és tancada en 2013 per l'expresident Alberto Fabra en considerar inassumibles les despeses de readmissió del personal després que la justícia considerara il·legal l'ERO.[14] Durant la campanya de les eleccions autonòmiques del 2015 l'esquerra promet reobrir aquest ens.

El 17 de juliol de 2015 el Consell aprova el decret pel qual es crea l'Alt Consell Consultiu de Radiodifusió, Televisió i Altres Mitjans de comunicació amb el motiu d'estudiar la situació de RTVV per a la seua reobertura.[15]

Finalment s'opta per crear un nou ens, la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, encara que sense que l'anterior s'haja acabat de liquidar. Els principals problemes als quals s'enfronta la Generalitat per obrir la Corporació són:[16]

  • La situació dels extreballadors. En un primer moment es proposa la paralització de la liquidació d'RTVV perquè aquesta és l'única forma amb la qual es pot mantenir tots els treballadors. Finalment s'opta per començar de zero amb un nou grup.
  • El recurs presentat pel PSPV-PSOE davant el Tribunal Constitucional (TC).[17] Encara que el 3 de març de 2016 el partit retira el recurs, el TC encara pot pronunciar-se.[18]
  • El problema societari. L'obstacle se centra a determinar si s'ha produït un traspàs d'actius, un fet prohibit per la llei societària.
  • La demanda presentada pels sindicats CGT i UGT en l'Audiència Nacional, que pot acabar en la reincorporació dels més de 1600 professionals.[3]
  • La possible successió empresarial. La justícia pot sentenciar que el nou ens dóna continuïtat a l'anterior i aquesta connexió pot complicar el procés.[19]

Obertura

La llei

Amb la participació de tots els sectors afectats a través d'un fòrum obert, del diàleg entre tots els partits del parlament valencià i de la col·laboració d'experts universitaris independents, el 22 de desembre de 2015 les Corts deroguen la llei que va permetre tancar RTVV i, per tant, la Generalitat recupera la competència per prestar el servei de radiodifusió.[20][21] Encara que el desig de bona part de l'executiu és el de començar les emissions provisionalment amb contingut parlamentari, rodes de premsa i comunicats oficials, s'opta finalment per esperar a tenir un marc legislatiu i comptar amb els professionals del sector.[20]

El 23 de març de 2016 es trien els vocals de l'Alt Consell Consultiu per unanimitat: Rafa Xambó (Compromís), María Lozano (Podem), Vicent Vergara (PSPV-PSOE), Raquel Piqueras (Ciutadans) i Alicia Martínez (PPCV).[22] Aquest es constitueix el 7 d'abril de 2016 per prendre les primeres decisions tècniques de l'engegada del servei de radiotelevisió i per començar amb la contractació de dibuixos animats, produccions de documentals i de ficció i programes per dotar de continguts a la nova cadena.[23][24][25]

El 9 de maig de 2016 les Corts aproven la llei per a la creació de la nova empresa de ràdio i televisió públiques amb els vots a favor de PSPV-PSOE, Compromís i Podem; el vot en contra del Partit Popular i l'abstenció de Ciutadans.[2][11][26] La llei dóna prioritat als antics treballadors de RTVV en la contractació en el nou organisme, encara que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) ho rebutja i proposa canviar aquest punt al·legant que el legislador, "en el seu afany de recompensar al col·lectiu afectat al seu moment", no pot propiciar "una tècnica que pot resultar contrària als principis legals d'igualtat, mèrit i capacitat".[27][28]

Al maig del 2016 el comité d'experts del Consell d'Europa insta a les autoritats valencianes, a través d'un informe, a fomentar o facilitar la creació d'un canal de televisió i una estació de ràdio públiques en valencià.[29]

El 19 de maig de 2016 l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) dóna a conéixer un informe elaborat per la Generalitat sobre un hipotètic pressupost. L'IVIE estima en 50 milions d'euros el cost de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, calculat amb la mitjana de despesa per habitant de les tres televisions autonòmiques amb menor cost —Astúries, Castella i Lleó i Comunitat de Madrid—. L'informe, a més, estima un impacte sobre l'economia del País Valencià de 46 milions d'euros de renda i la generació de 1275 llocs de treball (directes, indirectes i induïts). Així mateix alerta que cal tenir "molt present l'estat de les finances públiques valencianes i les restriccions que d'això es deriven", i que les xifres no permeten crear una radiotelevisió de 140 milions de cost i 700 empleats, com proposava un estudi de les universitats valencianes.[24]

El 31 de maig de 2016 finalitza el termini per presentar continguts de ficció, documentals i animació amb 167, 278 i 57 projectes presentats respectivament; i el 20 de juny per a continguts de programes amb 303 projectes.[30] Els projectes presentats a l'Alt Consell Consultiu sumen un total de 805 per a la seua selecció.[31]

El 17 de juny de 2016 el Consell, aplicant la llei aprovada el 22 de desembre de 2015, inicia el traspàs dels béns d'RTVV a la Generalitat Valenciana per a, una vegada oberta la Corporació, poder traspassar-los a aquesta.[32]

El 21 de juny de 2016 el Consell autoritza destinar 1,5 milions d'euros a la renovació completa de l'àrea tècnica d'emissions del Centre de Producció de Programes de Burjassot, el qual donarà cabuda a altres televisions.[33][3]

Carta d'ajust provisional emesa a partir del 15 de juliol pels canals de TDT de la Generalitat Valenciana.

El 14 de juliol de 2016 les Corts aproven amb 64 vots a favor —PSPV-PSOE, Compromís, Podem i Ciutadans— i 26 abstencions —PPCV— la proposició de llei d'obertura de la Corporació.[34] La llei parteix de totes les idees recollides en el fòrum obert de desembre en el qual van participar tots els sectors afectats i del treball de totes les persones expertes que van comparéixer en les Corts, encara que amb alguns punts millorats mitjançant tràmits parlamentaris.[20]

Els extreballadors demanaven que les oposicions de l'antiga Radiotelevisió Valenciana tingueren validesa i així tenir prioritat en la contractació, però el PSPV-PSOE, Compromís i Ciutadans voten en contra de l'esmena presentada per Podem en considerar que hi ha un garbull legal, ocasionat pel tancament de l'anterior ens, i això perjudicaria en un futur a la Corporació. No obstant això, per a la contractació temporal la llei sí que recull valorar haver treballat en RTVV i l'antiguitat.[35]

Elecció del Consell Rector

A finals de juliol del 2016 es proposen els membres del primer mandat del Consell Rector, amb Josep López Álvarez de president, encara que al no haver-hi acord entre els diferents grups parlamentaris per arribar a la majoria necessària s'ajorna la votació per al mes de setembre.[36] Els candidats al consell arriben a ser qüestionats per haver-hi entre ells massa periodistes i cap professional en gestió empresarial.[37] A més, Maite Fernández, la candidata proposada pel PPCV, és criticada per la AVM3J, Compromís i Podem per haver manipulat com a cap d'informatius en RTVV, destacant l'ocultació de l'accident de Metrovalencia del 2006.[38][39]

El 3 d'agost de 2016 l'Alt Consell Consultiu publica en el DOGV els projectes de ficció preseleccionats, amb la seua baremació, per a la televisió de la Corporació. La Forastera, La Tramuntana, Desenterrats i Maniseres són les quatre sèries; i Parany, Acció, Jaume I, El Molí de la Plata, Iturbi, Ramon Llull, La Riuà, Valor i Tormo són les nou mini sèries.[40]

Aquest mateix mes la Corporació es connecta tècnicament amb la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA), encara que no participarà com a inversora fins que no tinga una televisió.[3] A més, s'anuncia la reciprocitat en l'emissió dels canals de televisió de la Corporació amb els canals públics de Catalunya (CCMA), Balears (EPRTVIB) i Aragó (CARTV): aquests canals es veurien al País Valencià sempre que els canals de la Corporació es vegeren en aquests territoris.[41] TV3 i la resta dels canals de la CCMA van deixar de veure's per complet al País Valencià el 17 de febrer de 2011. Acció Cultural del País Valencià havia finançat l'emissió de la televisió pública catalana durant 28 anys a través dels seus propis repetidors. Segons el Govern valencià, presidit llavors per Francisco Camps, les emissions eren il·legals, i va imposar multes de fins a 800 000 euros. Encara que la justícia va fallar a favor de l'associació, aquesta va decidir esperar a la reciprocitat.[42]

Al setembre del 2016 es reprenen les negociacions per a l'elecció del Consell Rector amb la nova proposta del PSPV-PSOE per a la presidència: Enrique Soriano Hernández, doctor en Dret i lletrat de les Corts.[43] Tots els grups polítics estan d'acord amb el nou nom, però Compromís i Podem veten a la candidata del PPCV Maite Fernández. Ciutadans, al mateix temps, adverteix que votaran en contra del Consell si hi ha un sol vot en contra a algun candidat.[44][45] Finalment Compromís retira el veto a Fernández i Podem afirma que si tots voten a favor, ells també ho faran per no bloquejar l'elecció. Amb tots aquests canvis, es convoca una reunió per negociar la data de la votació, encara que el PPCV no assistix i intenta que Ciutadans tampoc ho faça.[46][47] Alguns partits arriben a afirmar que Ciutadans i PPCV intenten bloquejar indefinidament l'elecció, perquè en el que no està d'acord un, no està d'acord l'altre.[45][44] També la Mesa Sectorial de l'Audiovisual Valencià (MESAV), una plataforma que representa al col·lectiu audiovisual valencià, culpa al PP de bloquejar i torpedejar l'obertura de la Corporació.[48][49] El PSPV-PSOE amenaça amb canviar la llei de forma provisional, per triar amb solament majoria simple, si no s'arriba a un acord, i el PPCV denuncia l'autoritarisme del Govern valencià.[44][50]

El 19 de setembre de 2016 el president valencià Ximo Puig i el seu homòleg Carles Puigdemont es reuneixen en el Palau de la Generalitat i signen l'acord de reciprocitat dels canals de la Corporació amb els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. L'acord inclou la creació d'una comissió tècnica mixta amb Catalunya perquè, només la Corporació comence a emetre, es faça efectiva aquesta reciprocitat.[51]

El Tribunal Constitucional retira definitivament el 28 de setembre el recurs del PSPV-PSOE a la llei que va promoure el tancament de RTVV perquè la controvèrsia ha desaparegut.[52] Encara que amb aquest pas es millora la situació jurídica de la Corporació, encara queda la demanda dels sindicats per l'acomiadament dels extreballadors. D'altra banda, el Govern en funcions del Partit Popular anuncia en octubre que discrepa en diversos articles de la llei de la Corporació i que, si no s'arriba a un acord, recorrerà el seu contingut al Tribunal Constitucional. Els articles són el 42, el 46 i la disposició novena i tracten sobre el règim de personal i les condicions de partida dels extreballadors de RTVV, que tindran prioritat en la contractació temporal.[b][53]

El 20 d'octubre de 2016 les Corts aproven el primer Consell Rector, el qual està compost per Enrique Soriano Hernández (president), Vicent Vergara del Toro (PSPV-PSOE), Vicente Cutanda Mansilla (PPCV), Rafel Xambó Olmos (Compromís), José Martínez Sáez (Ciutadans), María Lozano Estivalis (Podem) i els membres provisionals Raquel Piqueras Navarro (Ciutadans), Mar Iglesias García (Compromís) i María Dolores Navarro Giménez (UGT).[54] La candidata provisional Maite Fernández no obté els vots necessaris (un mínim de dos terços) a causa de que tots els diputats del PPCV abandonen la càmera abans de les votacions, la qual cosa obliga a repetir la seua votació en el pròxim ple. Aquest grup parlamentari justifica la seua absència afirmant que volien que hi haguera una votació per candidat per a així poder votar en contra de qui donara un vot negatiu a la seua candidata. La resta de grups consideren aquesta actitud de "lamentable" i d'una "falta de respecte a la democràcia" perquè, a més, no s'han assegut a negociar.[55] Els membres prenen possessió del seu càrrec el 26 d'octubre de 2016.[5]

El 17 de novembre de 2016 la Corporació sol·licita entrar en la Federació d'Organismes de Ràdio i Televisió Autonòmics (FORTA) i així poder disposar de material d'arxiu per a les emissions provisionals. Aquest mateix mes la Generalitat dóna el vist i plau al Consell Rector per a utilitzar provisionalment el Centre de Producció de Programes (CPP) de Burjassot fins que es firme el contracte d'arrendament.[6]

Posada en funcionament

Al desembre de 2016 el Consell Rector arriba a un acord amb els liquidadors de Radiotelevisió Valenciana per a llogar part de les instal·lacions del Centre de Producció de Programes (CPP) durant un any.

De forma paral·lela, el Consell Rector aprova el procés, de dues parts independents, de selecció del nom dels canals i del disseny de la identitat corporativa, amb un premi de cinc mil euros cadascuna. Els noms han de ser un reflex de la cultura valenciana i han de contribuir a la vertebració del territori. Per al disseny de la identitat visual corporativa se seleccionaran tres equips de treball que, a més de guanyar el premi inicial, participaran en el seu desenvolupament, basant-se en el nom anteriorment seleccionat. Finalment, l'empresa guanyadora serà recompensada amb 30.000 euros addicionals.

Al mateix temps es dóna a conèixer el mal estat dels equips de l'antic ens, de la desaparició d'aparells i l'alteració de contrasenyes. Alguns tècnics i polítics, com Rafael Xambó, ho arriben a qualificar de "sabotatge" per part del PPCV per a dificultar la reobertura de la radiotelevisió. D'altra banda, s'aprova una partida d'1,4 milions d'euros per a obtenir l'equipament tècnic necessari perquè els canals de televisió puguen emetre en alta definició (HD).

El primer mandat marc és aprovat pel Consell Rector l'1 de gener de 2017, encara que encara ha de ser ratificat per les Corts. Els punts més rellevants són: que almenys el 35% del temps d'emissió anual siga d'obres audiovisuals de productores valencianes, doblegades al valencià si no ho estan; la promoció dels valors i principis continguts en el Estatut d'Autonomia; la utilització d'un llenguatge no sexista per a afavorir la igualtat de gènere; la creació d'un llibre d'estil per a regir la pràctica professional dels seus treballadors; l'adequació dels horaris per a protegir la infància i la joventut; les mesures oportunes per a garantir la qualitat informativa i el pluralisme; i una transició a la alta definició (HD). El document s'ha basat en el mandat marc de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el qual Podem ha reformulat i la resta de grups polítics han esmenat. La proposta del PPCV d'imitar el mandat marc de Radiotelevisión Española (RTVE) és rebutjada. El 9 de febrer de 2017 les Corts aproven el mandat marc modificat per unanimitat. Amb aquest pas, ja existeix un full de ruta per a començar amb les transmissions i la creació de contingut.

Aquest mateix mes el Consell Rector aprova, segons dicta la llei, el Reglament orgànic i funcional. Aquest conté les normes de funcionament i delimita les competències de cada òrgan.

El 26 de gener de 2017 l'Audiència Nacional avala els acomiadaments de Radiotelevisió Valenciana i descarta l'inconstitucionalitat de la llei que va liquidar aquesta organització, responent així a la demanda presentada per CGT i UGT i facilitant el camí de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació. La resolució justifica el tancament de l'antiga empresa per la seua calamitosa situació, amb una plantilla sobredimensionada. També nega que, almenys fins al moment, existisca successió d'empreses entre RTVV i la CVMC.[56]

La periodista Empar Marco Estellés és triada pel Consell Rector el 23 de febrer de 2017, i ratificada per les Corts —amb les abstencions de Ciutadans i els vots en contra del PPCV— el 2 de març, perquè ocupe el càrrec de directora general durant tres anys. Marco és llicenciada en Filologia Catalana en la Universitat de València i ha treballat com traductora, correctora i periodista en dues administracions valencianes i en alguns mitjans com Radiotelevisió Valenciana, on va participar en l'elaboració del llibre d'estil de l'ens, i TV3 (CCMA), com a corresponsal en el País Valencià. També és coautora d'una novel·la sobre el tancament de RTVVVertigen. La Taula Sectorial de l'Audiovisual Valencià (MESAV) recolza a Marco per al càrrec.

El 8 de març de 2017 es dóna a conèixer que à., o à.mèdia, és el primer nom escollit per a treballar la imatge corporativa del grup multimèdia. Ho ha ideat l'agència Aftershare —de la qual el publicista Risto Mejide és soci— i s'ha seleccionat d'entre 82 propostes. Segons el president del Consell Rector, aquest nom no és una marca ni una representació gràfica, sinó que es tracta d'una base per a treballar la marca final, per la qual cosa pot canviar durant el procés. Segons la Generalitat Valenciana s'ha escollit el nom à. per tres raons: la primera és que la lletra A apareix en els noms de les tres províncies del País Valencià: Castelló, València i Alacant; en segon lloc perquè l'A és la primera lletra de l'abecedari, "és l'inici, començar des de zero, inaugura alguna cosa nova", i atès que s'ha "esgotat el criteri dels nombres, s'ha escollit la primera lletra"; i, finalment, se li afig l'accent obert, la à tònica en valencià, una cosa característica de la llengua valenciana.

El diputat del PPCV Jorge Bellver demana que es reconsidere aquest nom perquè "A punt" va ser l'eslògan d'un esdeveniment sobre la independència a Catalunya, encara que tots els membres del Consell Rector, inclosos els de aquest mateix partit polític, han votat per unanimitat aquest nom. Altres diputats li recorden que la CVMC té independència funcional, malgrat ser de la Generalitat, i que, a més, aqueix nom va ser anteriorment utilitzat pel Ajuntament de València i per la Agència Valenciana de Mobilitat mentre el Partit Popular governava en ambdues institucions.[cal citació]

Aprofitant una reunió amb la Comissió Europea feta pel president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig el juny de 2017, aquest es va reunir "amb la secretària general de desenvolupament europeu de la televisió francesa ARTE, Marysabelle Cote, (...) per a buscar vies de col·laboració amb la futura nova televisió [pública] valenciana".[57]

S'anuncià en setembre de 2017 que la ràdio i la web d'À Punt es posaria en marxa abans del 2018. El mateix dia de l'anunci, el 12 de setembre de 2017, es creà el seu compte de Twitter.[58]