Combat d'Arbúcies

Battle icon gladii.svgCombat d'Arbúcies
Front exterior
Guerra dels catalans
Guerra de Successió Espanyola
Recreació del Combat d'Arbúcies del 19 de gener de 2014
Recreació del Combat d'Arbúcies del 19 de gener de 2014
Data14 de gener de 1714
LocalitatArbúcies
ResultatVictòria catalana
Combat d'Arbúcies (Catalunya 1659-1716)
Combat d'Arbúcies
Combat d'Arbúcies

Bàndols
Dues Corones borbòniques

Espanya 1701-1760 Corona Espanyola
França regne Corona Francesa

Tres Comuns de Catalunya

Diputació del General de Catalunya Diputació
Consell de Cent de Barcelona Consell de Cent
Braç militar Braç Militar

Comandants en cap
Reial Exèrcit de Felip V
Escut Felip V Coronel Francisco Bruno Cano[1]
Escut Felip V Coronel Jacques-Laurent-Pierre-Charles Franclieu[2]
Sometent
Francesc Puig
Isidre Pujató[3]
Forces
Una columna formada pels regiments de Nieuwpoort i Oostende ~800 soldats i 130 cavallsSometent d’Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau.
Baixes
~500 baixes, entre morts i presoners[4]24 baixes:

7 morts i 17 ferits.[5]

El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

El 13 de gener del 1714 una columna borbònica provinent d'Hostalric passava per Arbúcies per anar a socórrer el general Feliciano Bracamonte a Vic. El desencadenant del combat va ser l'abús de poder de la soldadesca durant la seva estada al poble, que va fer que els vilatans preparessin una emboscada amb les viles de la rodalia per l'endemà entre el turó de Grau d'en Sala i la riera d'Arbúcies, una zona de penyes molt muntanyosa. El matí del 14 de gener, els sometents van envoltar la columna borbònica i des de posicions avantatjoses la van anorrear provocant-li 500 baixes dels 800 homes que la constituïen.[2]

Poques setmanes després el comandament borbònic va enviar una expedició de càstig més nombrosa que va cremar Arbúcies, Espinelves i, en menor mesura, Viladrau.[6]

Antecedents

La vall d’Arbúcies és una posició d'importància estratègica, ja que permet el pas entre la Catalunya interior i el litoral català unint Vic i Hostalric. Aquest fet geogràfic va afavorir que, a més a més de les plagues, epidèmies i males collites, la zona hagués de servir de lloc de pas i d'allotjament de les tropes que participaven en els conflictes de la monarquia d'Espanya.[7] El segle XVII la zona va patir la guerra dels Segadors (1640-52), la revolta dels Barretines (1687-89), la Guerra dels Nou Anys (1689-1697) i a partir del 1705 la Guerra de Successió Espanyola. Concretament a Arbúcies s'hi van establir soldats els anys 1680, 1682, 1691, 1693 i 1696, 1698, 1701, 1710, 1711, 1714, 1717 i 1720; aquests hostes sovint acabaven abusant dels béns i de les persones que els acollien. Així per exemple, durant l'estada de les tropes del vescomte de Moià el febrer de 1698, els soldats van assassinar sàdicament un mosso a punyalades i van perseguir un altre home a baioneta calada a casa seva.[8] Aquesta situació era una sagnia econòmica per la regió i feia que durant alguns períodes el creixement de la població del poble fos negatiu. La suma de tots aquests factors va generar una situació de descontentament i odi envers els soldats estrangers entre la població, que propiciaria més tard l'enfrontament contra les tropes borbòniques.

Guerra dels catalans (1713-1714)

Vegeu també: Revolta de les quinzenades

Durant la darrera campanya de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya —l'anomenada Guerra dels catalans (1713-1714)—, la vila d'Arbúcies es va veure afectada primerament per l'Expedició del Braç Militar d'Antoni de Berenguer. Aquesta operació militar tenia per objectiu reclutar voluntaris a l'interior de Catalunya i aconseguir el control de la fortalesa d'Hostalric, tot obligant a retirar algunes forces del Setge de Barcelona (1713-1714).[9] Aquesta força no va poder prendre Hostalric i es va retirar cap a la plana de Vic tot passant per Arbúcies. Al seu encalç hi anaven les tropes borbòniques. El general Feliciano Bracamonte, que liderava la persecució, va arribar-hi el setembre del 1713. Durant la retirada catalana els borbònics hi van perdre alguns homes. Per venjar-se, Bracamonte va fer acampar les tropes al camp de l'Oliver, a prop de la vila, i van fer tot tipus de malvestats. Van saquejar i cremar cases, van robar tot el blat de diferents masos i van endur-se tot el raïm de les vinyes tot malmetent un sembrat de fesols, blat de moro i de cànem a sobre del qual s'havien instal·lat.[10][11] Aquesta seria una altra força motriu que impulsaria els arbuciencs a atacar la columna borbònica.

Mesos després, a finals del 1713, els exèrcits de les dues corones borbòniques estaven lliurant la guerra en dos fronts. D'una banda al setge de Barcelona i per altra banda al front exterior havien de controlar les terres hostils i insubmises de l'interior del país, fet que requeria una immensa quantitat de soldats. Aquesta situació va obligar a les autoritats borbòniques a replantejar la logística de la guerra. Per poder assumir les despeses de la gran mobilització el comandament borbònic va crear una contribució de guerra, que s'havia de cobrar a tot el país ja ocupat. El pagament, de 750.000 pesos, s'havia de cobrar de forma fraccionada cada quinze dies, motiu pel qual van rebre el nom de quinzenades.

La població catalana, cansada dels saquejos i espolis, va rebre la iniciativa amb indignació, ja que el pagament es considerava desproporcionat i vexatori. A mitjans de gener del 1714 va esclatar la revolta de les quinzenades, sinó provocada atiada pels comandaments catalans però dirigida per part dels pagesos a qui se'ls van aplicar mesures disciplinàries per no poder pagar l'impost. El primer poble a alçar-se en armes fou Sant Martí Sarroca, el 4 de gener de 1714, que emboscà una dotació de cobradors. Ràpidament la insurrecció es va estendre no només a la Catalunya central sinó a punts ben allunyats com Caldes de Montbui, Balsareny, Sallent, Prats de Lluçanès.[12] El fet d'armes d'Arbúcies s'emmarca en aquesta revolta que té com a objectiu global donar suport a la Barcelona assetjada alhora que s'allibera dels pagaments abusius a la població.[13]