Catalunya

Aquest article és sobre el país europeu. Pel territori històric i polític vegeu Principat de Catalunya, i per altres definicions Catalunya (desambiguació).
Infotaula de geografia políticaCatalunya
Catalunya, Catalonha i Cataluña
Bandera de CatalunyaEscut de Catalunya
bandera de Catalunyaescut de Catalunya
NASA Satellite Catalonia.jpg
Mapa geogràfic de Catalunya

HimneEls segadors

Localització
E.U-Catalonia.png
41° 49′ N, 1° 28′ E / 41° 49′ N, 1° 28′ E / 41.81; 1.47
EstatEspanya
CapitalBarcelona
Conté
Població
Total7.448.332 (2016)
• Densitat233,53 hab/km²
Gentilicicatalà, catalana, catalans
Llenguacatalà, castellà i aranès
Geografia
Forma part deest d'Espanya
Superfície31.895 km²
Banyat permar Mediterrània
Punt més altPica d'Estats  (3.143 m)
Limita amb
Història
Nacionalitat històrica 
Fundació988
Estatut d'Autonomia9 de setembre de 1932
18 de setembre de 1979
9 d'agost de 2006 (versió actual)
Fet clau
Diada nacionalDiada Nacional de Catalunya
PatróSant Jordi i Mare de Déu de Montserrat
Organització i govern
Org. territorialvegueries i comarques
Forma de governparlamentarisme
ExecutiuGovern de Catalunya
LegislatiuParlament de Catalunya
• PresidentCarles Puigdemont (2016)
• Presidenta del ParlamentCarme Forcadell (JxSí)[1]
JudicialTribunal Superior de Justícia de Catalunya
Membre de
Economia
PIB204.189.000.000 € (2015)
PIB per càpita27.613 €
Monedaeuro (€, EUR)
Indicatius
Fus horariUTC+01:00
Domini d'Internet.cat
ISO 3166-2ES-CT
NUTSES51
Altres dades

WebLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país[2] europeu situat a la Mediterrània occidental. La seva condició jurídica és objecte d'una disputa entre el Parlament de Catalunya, que el 27 d'octubre de 2017 va proclamar la República Catalana,[3][4] i el Regne d'Espanya, que el considera una comunitat autònoma. És situat a la costa nord-est de la península Ibèrica i limita al nord amb Andorra i França, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb el mar Mediterrani. Catalunya és la part més extensa del territori històric i cultural del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla catalana o els Països Catalans. Amb un estimat de 7.508.106 d'habitants del 2015, agrupa el 51,55% de la població total dels Països Catalans.

El territori que actualment es coneix com a Catalunya va ser una possessió de l'imperi Romà que va passar a mans dels gots i els alans el segle V. Els musulmans la van conquerir el 712, però en van ser expulsats de la riba nord del Llobregat a finals del mateix segle i el començament del següent amb el suport de Carlemany.[5][6] Amb el temps, els comtes francs van convertir Catalunya en un domini independent[7] i es van confederar el 1137 amb la Corona d'Aragó,[8] acabant la conquesta dels territoris musulmans de Catalunya el 1154.[9] La Corona d'Aragó es va unir a la Corona de Castella el 1476 i va conservar les seves institucions autònomes de govern fins a l'acabament de la Guerra de Successió Espanyola[10] el 1714, uns anys després del seu desmembrament per la cessió al Regne de França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya.[11] El 1978, va recuperar autonomia i es va constituir com a comunitat autònoma del Regne d'Espanya.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària en el Preàmbul de l'Estatut d'autonomia.[12] Tanmateix, la Constitució espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.[13]

En l'actualitat, Catalunya és una de les comunitats més riques i pròsperes d'Espanya.[14] La capital n'és Barcelona[15] i té un total de 948 municipis. Dos terços de la població viuen a la regió metropolitana de Barcelona.

La llengua pròpia de Catalunya és el català, excepte a la Vall d'Aran on ho és l'aranès. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'occità, denominat aranès a la Vall d'Aran, és també oficial a Catalunya. Generalment els catalans són bilingües i parlen les dues llengües principals encara que difereixen respecte a l'idioma que tenen per llengua materna. Segons les dades de 2013, el 99,7 % dels catalans sap parlar castellà mentre que el 80,4 % sap parlar català.[16] A més, l'ús per cada parlant d'un o un altre idioma depèn amb freqüència de l'àmbit social en el qual s'expressi. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, el 36% dels catalans utilitza el català com a llengua habitual, el 46% el castellà, el 12% ambdues i el 0,03% l'aranès. El 6% de la població resident de Catalunya utilitza habitualment altres llengües.[17]

Toponímia i etimologia

El topònim Catalunya i l'ètnic català apareixen per vegada en la Història documentats en un context militar i de guerra. És en el Liber maiolichinus de gestis Pisanorum illustribus, una epopeia medieval llatina escrita a Pisa entre el 1117 i el 1125, que narra la croada militar de pisans, catalans i occitans contra la taifa musulmana de Balears. En el text s'anomena a Ramon Berenguer III com a dux catalanensis (duc català) com a cabdill que lidera els catalanicus hostes (exèrcits catalans) i els catalanicus heros (herois catalans), i s'anomena a la seva pàtria com Catalania (Catalunya). Biblioteca Universitaria di Pisa, ms. 723, f. 40

El nom de Catalunya, com a tal, es va començar a utilitzar a mitjan segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hispànica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins a esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara és incert i obert a interpretacions. Una teoria és que es deriva de "terra de castells",[18] i que hagi evolucionat del terme castlà, el governador d'un castell.[19][20] D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels gots;[21] de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a Gòtia.

Talunya o Taluniya fou una localitat musulmana a la regió d'Ath-Thaghr al-Alà pròxima a Lleida. És esmentada per l'historiador i geògraf musulmà Al-Udhrí (1002 – ~1085)[2][22] en la seva obra Tarsi al-akhbār. Segons aquest, estava situada a mitjan camí entre Lleida i Osca, fet que fa que molts experts la identifiquin amb Montsó.[2][22] El nom atorga al poblat un origen ibèric.[22] Durant l'època sarraïna disposà d'una fortificació o castell (qalat en àrab), que donà qalat Talunya o, usant la contracció qa- per referir-se a castell, qa Talunya (en català, castell de Talunya).[22] Segons aquesta hipòtesi, els àrabs anomenarien els habitants de la Marca Hispànica com «els que viuen més enllà de qa Talunya». L'origen àrab, a través d'un topònim iber, podria explicar la falta de correspondència exacta entre el gentilici català i el topònim Catalunya.[2][22]

Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, Otger Cataló, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui són el Vallès i el Barcelonès, i que per influència italiana va evolucionar a katelans i d'aquí a catalans.[23]

El Principat de Catalunya és un terme jurídic (en llatí principatus) que aparegué al segle XIV per indicar el territori sota jurisdicció de les Corts Catalanes, el sobirà del qual (en llatí, princeps) era el rei del Casal de Barcelona, sense ser formalment un regne sinó una agrupació de comtats amb unes lleis uniformades per les Corts. Tot i que el territori del Principat fou posteriorment confederat amb la corona d'Aragó i aquesta amb el regne de Castella, i que una porció en va ser annexionada per França (en l'actualitat, territori conegut com la Catalunya del Nord), el terme "Principat" sovint ha estat utilitzat per referir-se a les quatre províncies catalanes que conformen la comunitat autònoma, de manera informal, fins a l'actualitat.