Castell de Bellver

Infotaula d'edifici
Castell de Bellver
Castillo de Bellver.jpg
Vista aèria del castell
Dades bàsiques
Tipuscastell i monument
ArquitectePere Salvà / Pons Descoll
Començament1300 - 1311
Acabaments. XVIII
Característiques
Estat d'úsEn bon estat
Estilgòtic
Materials utilitzatsmarès
Altitud112 msnm
Ubicació
ComarcaMallorca
MunicipiPalma
LocalitzacióPalma

39° 33′ 50″ N, 2° 37′ 10″ E / 39° 33′ 50″ N, 2° 37′ 10″ E / 39.56375; 2.6193388888889
Bé d'interès cultural
Declaració1931
IdentificadorRI-51-0000411
Bé d'interès cultural
Declaració3 juny 1931
IdentificadorRI-51-0000411
Vistes
Bellver-seccio-exterior.jpg
Planta castell bellver.jpg
FundadorJaume II de Mallorca
Propietariajuntament de Palma
Lloc webLloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del segle XIV situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma,[1] dalt d'un puig de devers 112 m.[2] Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer"). Amb el de Restormel (Cornualla), el de Michelstetten (Baixa Àustria), al qual serví de model, i el de Montaner (Bearn, Gasconya), és un dels quatre únics castells europeus de planta circular. El Castel del Monte (1240) és semblant amb una planta poligonal amb dos eixos de simetria.

Estructura

El castell de Bellver és format per un tambor de dos pisos amb un pati d'armes central circular, que conté una gran cisterna, i per una torre exempta circular, de l'estil dels donjons. Aquest conjunt es troba envoltat per un vall, un revellí amb barbacana, un contravall i una estrada encoberta. La torre té quatre plantes i 25 m. d'alçada, sense comptar la base troncocònica i es troba unida a la terrada del tambor per un pont de devers 7 m de llarg. A la base troncocònica de la torre també hi ha una cisterna, usada històricament com a presó i anomenada l'Olla, mitificada pels romàntics.

El vall, el revellí, el contravall i l'estrada encoberta que, de dins a fora, circueixen el nucli i la torre mestra, són excavats al marès de què és format el cim de la muntanya. La porta principal, situada on el desnivell és menor, és defensada per un matacà a sobre, per la torre mestra, a una banda, per una barbacana situada damunt el revellí, a l'altra banda, i per un parapet engruixat amb troneres, davant. On el desnivell és més gros, al costat de la barbacana contrari al portal del castell, no hi ha contravall sinó que el revellí forma una gran plataforma circular.

Al cos del castell, la planta baixa s'obre al pati amb una teoria d'arcs baixos de mig punt, suportats per 21 columnes quadrades. Damunt aquesta arcada hi ha una galeria d'arcs ogivals, sustentats per 42 columnetes octogonals, els quals s'entrecreuen i dibuixen triangles curvilinis cecs o amb una obertura amb forma de trèvol, alternativament. Aquesta combinació de pòrtics superposats es troba també al castell de l'Almudaina, de Palma, i al palau dels Reis de Mallorca, de Perpinyà. La cisterna, el coll de la qual es troba al centre del pati d'armes, rep l'aigua de la terrada i del vall.

El sostre de les cambres i de la galeria de la planta baixa és de bigues i les sales i la galeria de la planta superior tenen volta de creueria. Les finestres interiors i exteriors tenen pedrissos. A la planta alta, a més de les cambres, hi ha la capella de Sant Marc, amb una reixa mudèjar, i una gran cuina. Els noms que rebien les diferents peces del castell al s. XIV eren els següents: torre de les armes, una altra casa ['habitació'] de la dita torre, casa dels blats, pati, boteilleria (on hi havia les bótes de vi), una altra casa (amb un molí de sang), ferreria, capella, cambres.

El tambor i la torre mestra o major tenen un basament troncocònic excavat a la pedra del terreny, però les parets del revellí són verticals. A l'exterior del pis superior del tambor s'obren unes finestres geminades, semblants a les dels palaus esmentats, que, amb les galeries interiors, mostren el caire residencial de la fortificació, mentre que la funció defensiva es veu confirmada per les sageteres que foraden els murs, la majoria situades ran del nivell del pis inferior, tant del tambor com de les torres i de la barbacana, pel matacà, ja esmentat, que protegia l'entrada interior i pels permòdols que es conserven del matacà que coronava la torre mestra.

La planta del castell de Bellver és orientada als punts cardinals: la torre mestra assenyala el nord magnètic i tres torres adossades assenyalen els altres punts cardinals principals (E, S, O), mentre que uns guaitells més petits, de base cònica invertida, que apareix a l'alçada de la segona planta, indiquen la resta dels punts (NE, SO, SE, NO).

La torre mestra o major