Bruges

Per a altres significats, vegeu «Bruges (Gironda)».
Infotaula de geografia políticaBruges
Brugge
Bandera de BrugesEscut de Bruges
StadhuisBrugge.jpg
La casa de la vila

Localització

51° 12′ 34″ N, 3° 13′ 12″ E / 51° 12′ 34″ N, 3° 13′ 12″ E / 51.209444444444; 3.22
EstatBèlgica
Regióregió Flamenca
ProvínciaFlandes Occidental
ArrondissementArrondissement of Bruges
És capital deFlandes Occidental, Comtat de Flandes i Departament del Lys
Població
Total118.053 (2016)
• Densitat855,46 hab/km²
Geografia
Superfície138 km²
Banyat perMar del Nord
Altitud2 m
Limita amb
Organització i govern
• Cap de governRenaat Landuyt
Indicatius
Codi postal8000, 8380, 8310 i 8200
Fus horariUTC+01:00
Prefix telefònic050
Altres dades
AgermanamentSalamanca
Burgos

Webhttp://www.brugge.be/
Modifica dades a Wikidata

Bruges o en neerlandès i oficialment Brugge és la capital de la província belga de Flandes occidental. Situada a l'extrem nord-oest de Bèlgica, a 90 km de la capital, Brussel·les, té una població de 117.000 habitants, 20.000 dels quals viuen al casc històric. El nom prové probablement del nòrdic antic Bryggia (molls, atracadors).

Història

Orígens

Les primeres evidències d'activitat humana a la ciutat daten de l'època preromana. Les primeres fortificacions van ser construïdes després de la conquesta de Menapii per part de l'emperador romà Juli Cèsar en el segle primer aC. Aquestes construccions estaven destinades a protegir la costa dels atacs pirates. Amb l'arribada dels francs, aquests es van fer càrrec de tota aquesta regió en el s. IV i l'administraren sota el nom de Flandrensis Pagus. Les incursions víkings del s. IX van propiciar que Balduí I de Flandes fortificara les construccions de defensa romanes, permetent de nou el comerç entre Anglaterra i els pobles escandinaus.


Edat daurada (del s. XII al XV)

Bruges va rebre la carta de poblament el 27 de juliol de l'any 1128. Amb aquest permís, es van construir nous murs i canals. Aproximadament, a partir de l'any 1050, el dipòsit de sediments (obturació) va obstruir l'accés al mar però, una tempesta l'any 1134 va restablir de nou l'accés mitjançant l'excavació d'un canal en aprofitar el braç de mar (priel) natural Het Zwin. Amb aquest fet, l'entrada del mar es va estendre fins a Damme, una ciutat que es va convertir en l'avançada comercial de Bruges.

Comerç

La ciutat s'ubicava en un punt estratègic per al comerç del nord de la Lliga Hanseàtica i també per a les rutes comercials dirigides al sud. Així, prompte va ser inclosa en la ruta de les fires de tela flamenques i franceses al principi del segle XIII. Això no obstant, quan aquest sistema de fires va deixar de ser atractiu, els emprenedors locals de Bruges començaren a innovar. Aquests van adoptar d'Itàlia les noves formes de capitalisme mercantil mitjançant el qual diversos mercaders compartien els riscos, beneficis i coneixement de mercats. Començaren a emprar alhora noves formes d'intercanvi econòmic, incloent-hi les lletres de canvi (és a dir, els pagarés) i les lletres de crèdit.[1] La ciutat va rebre de bon grat els comerciants estrangers, notablement els mercaders portuguesos de pebre i els comerciants d'espècies[2]

La vida urbana va viure el seu auge a la ciutat a partir del segle XII. Aquesta tenia llavors una indústria manufacturera de llana, un mercat dedicat en exclusiva a aquesta matèria, salvaguardat pels murs de Bruges i, a més a més, els excedents podien ser guardats amb seguretat davall el patrocini dels comtes de Flandes. Llavors, empresaris de la ciutat van començar a obrir establiments en els mercats de llana de les zones productores d'Anglaterra i Escòcia. Els contactes anglesos importaven cereals de Normandia i vins gascons. Les embarcacions hanseàtiques van plenar el port i aquest va haver de ser ampliat a partir de Damme fins a Sluys per donar cabuda a més vaixells. El 1277, la primera flota mercant provinent de Gènova va aparèixer en el port de Bruges.