Batalla naval del Bòsfor

Battle icon gladii.svgBatalla naval del Bòsfor
Guerra venecianogenovesa
Data13 de febrer de 1352
LocalitatConstantinoble
Resultatvictòria veneciana
Batalla naval del Bòsfor (Mediterrani oriental)
Batalla naval del Bòsfor
Batalla naval del Bòsfor
Batalla naval del Bòsfor

Bàndols
República de Gènova República de GènovaSereníssima República de Venècia República de Venècia
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Corona d'Aragó
Comandants en cap
República de Gènova Paganino DoriaSereníssima República de Venècia Panerazio Giustinian
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Ponç de Santa Pau
Comandants
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília Bernat de Ripoll
Forces
República de Gènova 65 galeresSereníssima República de Venècia 34 galeres
Escut de la Corona d'Aragó i Sicília 34 galeres

La batalla del Bòsfor, lluitada el 13 de febrer de 1352 fou una de les batalles de la guerra venecianogenovesa.

Antecedents

Des de 1348 la República de Gènova estava en guerra amb l'emperador bizantí Joan VI Cantacuzè a Gàlata i Quios, i el 1350 es va trobar en guerra amb la República de Venècia, que tracten d'eliminar l'activitat mercantil de Gènova a la Mediterrània oriental. Com que Gènova havia ajudat els adversaris de la Corona d'Aragó a Sardenya, Pere el Cerimoniós va entrar a la guerra del costat de Venècia i de l'imperi bizantí. Gènova es va veure forçada a una aliança amb l'imperi otomà i fins i tot van assaltar Constantinoble.

Pere el Cerimoniós va nomenar capità de l'estol, de trenta galeres a Ponç de Santa Pau[1] el març de 1351.[2] L'armada catalana va sortir de Maó el mes d'octubre i es va dirigir, fent escala a Càller, a Messina, on es van unir vint galeres venecianes capitanejades per Panerazio Giustinian, i ja de camí a Constantinoble s'hi van unir catorze galeres venecianes més i quatre de valencianes capitanejades per Bernat de Ripoll.