Article 155 de la Constitució espanyola de 1978

Infotaula de lleiArticle 155 de la Constitució espanyola de 1978
Abast territorialEspanya
Data d'inici1978
Modifica dades a Wikidata

L'article 155 de la Constitució espanyola de 1978 —inclòs en el Títol VIII (De l'Organització Territorial de l'Estat), Capítol tercer (De les Comunitats Autònomes)— és un article que dota a l'Estat Espanyol d'un mecanisme coactiu per obligar a les comunitats autònomes que incompleixin les obligacions imposades per la Constitució o altres lleis, o que atemptin greument contra l'interès general d'Espanya, al compliment forçós d'aquestes obligacions o a la protecció de l'esmentat interès general.[1]

El precepte s'inspira en la figura de l'anomenada coerció federal (Bundeszwang), prevista en l'article 37 de la Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya, coneguda com a Llei Fonamental de Bonn (Constitució alemanya). Aquesta inspiració s'adverteix en la redacció de l'article 155, que coincideix en l'essencial amb la dicció literal del precepte constitucional alemany.[2] Tal com fa notar el politòleg Ramon Cotarelo,[3] l'article 37 de la Constitució alemanya s'inspira al seu torn en l'article 48 de la Constitució de la República de Weimar, mitjançant el qual Adolf Hitler va instaurar el Tercer Reich.

Els ponents de la Constitució, en diverses declaracions realitzades des de l'aprovació de la mateixa, neguen que l'article 155 s'inclogués a la Carta Magna pensant en situacions que es donessin a Catalunya o al País Basc, però la veritat és fou un article ja polèmic al llarg de la seva elaboració. L'esmentat article, que primer havia de ser el 144, després el 147 o el 149, va rebre força crítiques a banda i banda de l'espectre polític i en sentits força diferents. Francisco Letamendía, d'Euskadiko Ezkerra, es negava a donar-li tal poder al Senat i que aquest pogués decidir sobre una comunitat autònoma. Per contra, el grup parlamentari d'Alianza Popular, amb l'ex-ministre Manuel Fraga Iribarne al capdavant, va presentar una esmena per a la seva aprovació. en aquest cas, però, la seva protesta estava relacionada amb el fet que no permetia el dret del Govern a una intervenció directa i també requeria que fos el Congrés el que, amb majoria absoluta, ho aprovés. Fraga al·legava que el Senat podia trobar-se en situació d'incompatibilitat moral. L'esmena, però, fou rebutjada.[4]

Article

L'article 155 està redactat com es mostra a continuació:[5]

« Si una comunitat autònoma no complia les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuava de forma que atemptés greument contra l’interès general d’Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la Comunitat Autònoma i, en el cas que no l’atengués, amb l’aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per tal d’obligar-la al compliment forçós de les dites obligacions o per tal de protegir l’interès general esmentat. Per a l’execució de les mesures previstes a l’apartat anterior, el Govern podrà donar instruccions a totes les autoritats de les comunitats autònomes. »
Constitució espanyola de 1978

S'inspira gairebé de forma literal en l'article 37 de la Llei Fonamental de Bonn (l'actual Constitució d'Alemanya), conegut com a via coactiva federal (Bundeszwang), que diu el següent:[6]

« Si un Land no complís els deures federals que la Llei Fonamental o una altra llei federal li imposin, el Govern Federal, amb l'aprovació del Bundesrat, podrà adoptar les mesures necessàries per a obligar al Land al compliment d'aquests deures per via coactiva federal. Per a l'execució de les mesures federals coactives, el Govern Federal o el seu representant té el dret a impartir instruccions a tots els Länder i a les autoritats d'aquests. »
Llei fonamental per a la República Federal d'Alemanya

En el cas de la Constitució espanyola, es necessita un requeriment previ al President de la Comunitat Autònoma, i només en el cas de no ser atès, el Govern podrà sol·licitar del Senat d’Espanya l'autorització. Igualment la Constitució espanyola habilita al Govern a intervenir també en el cas que s'atempti greument a l'interès general de la Nació, encara que la comunitat autònoma no hagi incomplert les seves obligacions legals.[cal citació]