Arbúcies

Infotaula de geografia políticaArbúcies
Bandera d'ArbúciesEscut d'Arbúcies
Bandera d'ArbúciesEscut d'Arbúcies
Arbúcies.JPG
La plaça major d'Arbúcies

Localització
Localització d'Arbúcies respecte de la Selva.svg
41° 49′ 04″ N, 2° 31′ 01″ E / 41° 49′ 04″ N, 2° 31′ 01″ E / 41.817777777778; 2.5169444444444
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Girona
ComarcaSelva
Entitats de població7
Població
Total6.427 (2017)
• Densitat74,56 hab/km²
GentiliciArbucienc, arbucienca
MalnomVinyero, vinyera
Geografia
Superfície86,2 km²
Altitud291 m
Limita amb
Història
Festa major
Últim cap de setmana de juliol
i el dilluns i dimarts següents.
PatróSant Quirze i Santa Julita
Dia de mercatDiumenge
Organització i govern
• AlcaldePere Garriga Solà
Economia
Pressupost6 919 411,08 € (2009)
Indicatius
Codi postal17401
Fus horariUTC+01:00
Codi INE17009
Codi IDESCAT170097
Altres dades
AgermanamentOccitània Florac
Sàhara Occidental Hagunia
Nicaragua Palacagüina

Webhttp://www.arbucies.cat
Modifica dades a Wikidata

Arbúcies, també coneguda popularment com la Vinya, és una vila i municipi de la comarca de la Selva. Situada al fons d'una llarga i profunda vall, entre el Montseny i les Guilleries, per on s'escola la riera d'Arbúcies. És una vall aïllada del conjunt de la Selva, i per això ha tingut una vida pròpia. Antigament, els seus habitants estaven dedicats sobretot a l'aprofitament dels recursos naturals de l'entorn, on dominen els boscos d'alzina, surera, castanyer, roure i faig. En l'actualitat, el poble viu de les empreses carrosseres i del comerç.[1][2][3]

Geografia física

Arbúcies està ubicada al mig de la vall d'Arbúcies, entre el Montseny i les Guilleries, per on passa la riera d'Arbúcies.[2] Bona part del terme és del Parc Natural del Montseny.[4] El punt més alt d'Arbúcies és la muntanya de les Agudes.[5]

Flora i fauna

Arreu d'Arbúcies neixen sobretot suros i algunes alzines, tot i que fa anys que hi ha plantacions de faig, castanyer i roure i per això es poden trobar llocs on el pi i el castanyer s'han escampat sense ajuda humana.[3] A part d'aquestes espècies, n'hi ha moltes més a causa del desnivell del municipi.[1]

A Arbúcies també han arribat els porcs senglars,[6] que són els mamífers més característics. Hi ha molta varietat d'ocells i de peixos, entre els quals destaquen les truites. També s'hi poden trobar serps, entre d'elles l'escurçó, que és l'única serp verinosa[7] que es troba a prop.

Llista de muntanyes i serres

Les serres més destacables d'Arbúcies són:

Nom Cota màxima[8] Coordenades del cim
Muntanya de Can Fonoll 579,6 41° 49′ 35.09″ N, 2° 30′ 18.62″ E
Serra d'en Canaleta 669,0 41° 51′ 28.28″ N, 2° 32′ 58.26″ E
Carena de la Nespla 1.127,9 41° 48′ 39.41″ N, 2° 26′ 18.88″ E
Serra de Fogueres 497,2 41° 49′ 46.27″ N, 2° 31′ 5.267″ E
Serra de Malhivern 608,1 41° 48′ 50.36″ N, 2° 32′ 57.14″ E
Serra d'en Pere Bord 631,5 41° 50′ 15.49″ N, 2° 32′ 47.43″ E
El Vilà 841,1 41° 48′ 8.031″ N, 2° 28′ 52.31″ E

Llista de les muntanyes més destacables d'Arbúcies:

Nom Cota màxima[8] Serralada Coordenades del cim
Les Agudes 1.705,5 Massís del Montseny 41° 47′ 22.03″ N, 2° 26′ 38.09″ E
Puig Arboç 934,7 Massís del Montseny 41° 49′ 5.569″ N, 2° 25′ 31.17″ E
Turó d'Arenys 1.115,8 Massís del Montseny 41° 47′ 47.67″ N, 2° 28′ 32.83″ E
Turó de la Brolla 778,4 Massís del Montseny 41° 49′ 52.06″ N, 2° 26′ 46.71″ E
Els Castellets 1.412,3 Massís del Montseny 41° 47′ 49.81″ N, 2° 26′ 36.03″ E
Turó dels Ginebrons 1.207,6 Massís del Montseny 41° 48′ 14.47″ N, 2° 25′ 42.38″ E
Turó de Mas Coll 824,7 Guilleries 41° 51′ 11.73″ N, 2° 28′ 20.81″ E
Turó de Montcortal 652,5 Guilleries 41° 49′ 45.94″ N, 2° 28′ 52.65″ E
Turó de Montfort 735,3 Massís del Montseny 41° 47′ 35.40″ N, 2° 30′ 36.71″ E
Turó de Montsoriu 633,7 Massís del Montseny 41° 46′ 58.58″ N, 2° 32′ 24.78″ E
Roca d'en Pla 903,7 Guilleries 41° 52′ 13.16″ N, 2° 31′ 35.29″ E
Turó d'en Puig 916,2 Guilleries 41° 51′ 37.15″ N, 2° 37′ 51.56″ E
Serrat de la Roquera 900,6 Massís del Montseny 41° 50′ 56.36″ N, 2° 25′ 56.24″ E
Turó del Tàvec 807,4 Guilleries 41° 51′ 37.33″ N, 2° 31′ 19.61″ E
Roca del Tintorer 652,4 Massís del Montseny 41° 49′ 58.69″ N, 2° 27′ 28.76″ E
Turó de la Tremoleda 1.160,8 Massís del Montseny 41° 49′ 53.28″ N, 2° 24′ 42.34″ E
Turó dels Tudons 1.160,8 Guilleries 41° 50′ 37.84″ N, 2° 30′ 18.40″ E
Turó de Vilanova 1.080,8 Massís del Montseny 41° 48′ 6.735″ N, 2° 28′ 3.271″ E
Turó de Vilarmau 1.074,3 Massís del Montseny 41° 50′ 1.636″ N, 2° 25′ 26.93″ E
Turó del Villaró 713,9 Massís del Montseny 41° 49′ 29.96″ N, 2° 26′ 30.12″ E

Hidrologia

Mapa dels rius més importants que passen per Arbúcies

Per Arbúcies hi passa la riera d'Arbúcies[2] i hi ha un estany característic, la Bassa de la Farga.[9]

Riera d'Arbúcies

Article principal: Riera d'Arbúcies

La Riera d'Arbúcies, un afluent del riu Tordera,[2] travessa el poble. Aquest riu neix al Coll de Sant Marçal i rep les aigües de la riera Xica, la riera de la Pineda i de la riera de les truites. En el riu s'hi poden trobar una vintena d'ànecs situats entre el Pont del Carrer del Pont i el Pont Vermell a la part central del poble. El riu Tordera i la riera d'Arbúcies s'ajunten a Hostalric. Poc abans d'arribar al poble hi ha el Passeig Santiago Rusiñol, que és paral·lel a la riera i hi ha bancs per asseure's a l'ombra de la vegetació fluvial.

La bassa de la Farga

Article principal: Bassa de la Farga

La Bassa de la Farga és un estany natural modificat lleugerament pels humans.[9] Tot i que no hi ha una hipòtesi segura, es creu que es diu "de la Farga" perquè al costat hi ha una ferreteria.[9] A l'altre costat de la bassa hi ha un parc anomenat Parc dels arboços[9] perquè antigament hi havia alguns arboços a part dels pins que encara es conserven.

La Farga del Roquer va ser una ferreteria de farga d'aram construïda entre 1846 i 1848 estigué en funcionament fins a l'any 1873, quan la inestabilitat provocada per la III Guerra Carlina impossibilità la continuació de les seves activitats. S'hi conserva una turbina del 1934 que feia funcionar a tots els mecanismes gràcies a l'aigua de la bassa. Encara que al principi era una farga d'aram la seva funció va canviar amb el temps a adoberia de pell, torneria i, finalment, un espai vinculat a la indústria carrossera.[10][11]

L'edifici ha estat objecte d'una recent restauració, segons un projecte del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, que ha comportat la recuperació d'algunes de les seves estructures.[12]

Al 30 de juliol de 2011 es va inaugurar un museu satèl·lit del Museu Etnològic del Montseny anomenat La Farga del Roquer-Centre d'Interpretació de la Riera d'Arbúcies on es pot veure tot el funcionament de l'antiga farga. També es projecta La memòria de l'aigua que Lluís Soler interpreta Santiago Russiñol ensenyant els usos passats de l'aigua a la Vall d'Arbúcies.[13][10][11]

Clima

El clima és de transició entre el mediterrani i el de muntanya, amb estius suaus i hiverns freds, amb precipitacions escasses i humitat alta. Les precipitacions màximes es produeixen durant els tres mesos de tardor. A l'hivern pot haver-hi dies amb precipitacions en forma de neu.[5]

L'any 2010 les temperatures mitjanes van ser:

Temperatures mitjanes a Arbúcies l'any 2010[14]
Mesos gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Anual
Temperatures mitjanes (ºС) 1 2,5 6 10 14 18 20 19 16,5 10,5 5,5 2 10,5
Temperatures mitjanes d'Arbúcies el 2010

Límits

Arbúcies es troba al límit de la Comarca de La Selva, per això es troba al costat de pobles d'altres comarques (Osona i Vallès Oriental). Al nord-oest (Espinelves) i a l'oest (Viladrau) amb Osona i al sud-oest (Montseny) amb el Vallès Oriental, la resta amb la Selva: nord amb Sant Hilari Sacalm, nord-est amb Santa Coloma de Farners, est amb Sant Feliu de Buixalleu i sud amb Riells i Viabrea.[15]

Els límits del poble coincideixen amb els límits de la vall d'Arbúcies fent que llocs quedin dividits entre pobles com el Castell de Montsoriu (amb Sant Feliu de Buixalleu), les Agudes (amb Montseny i Fogars de Montclús) i la Petxa de Sant Salvi (amb Santa Coloma de Farners).

Espinelves Sant Hilari Sacalm Santa Coloma de Farners
Viladrau Brosen windrose-fr.svg Sant Feliu de Buixalleu
Montseny i Fogars de Montclús Riells i Viabrea

Llocs d'interès

Vegeu també: Llista de monuments d'Arbúcies

Joanet

Joanet és una entitat de població d'Arbúcies. És un lloc d'interès per l'església i la part antiga. Té 60 habitants en època de vacances d'estiu, però durant l'hivern ronda els 20. Té grans plantacions de diferents conreus i boscos, i s'hi fan rutes amb quads, motocicletes i bicis.[16]

Sant Marçal de Montseny[5]

Article principal: Sant Marçal de Montseny

Sant Marçal de Montseny

Ermita romànica entre el municipi de Montseny al Vallès Oriental i Arbúcies a La Selva. Es troba a 1093 metres d'altitud, entre Les Agudes i el Matagalls i prop de la font de La Tordera. Està en el punt de confrontació de les Comarques del Vallès Oriental, Osona i La Selva.

Castell de Montsoriu[1]

Article principal: Castell de Montsoriu
Castell de Montsoriu

El castell de Montsoriu està situat entre les poblacions d'Arbúcies, i Sant Feliu de Buixalleu a la comarca de La Selva i s'alça al damunt d'un turó de 650 metres d'altitud, actualment dins del Parc Natural del Montseny.

Museu Etnològic del Montseny La Gabella[17]

Article principal: Museu Etnològic del Montseny La Gabella

El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA) és un Museu d'Arbúcies. Està situat en l'edifici anomenat La Gabella. El nom prové de la denominació donada a un antic impost que es cobrava sobre certs articles de primera necessitat i, per extensió, sembla que s'utilitzava per designar els magatzems on es guardaven aquests productes.

Altres

Galeria