Alemanya

Infotaula de geografia políticaRepública Federal d'Alemanya
Bundesrepublik Deutschland
Bandera de República Federal d'AlemanyaEscut de República Federal d'Alemanya
bandera d'Alemanyaescut d'Alemanya

HimneDas Lied der Deutschen

Lema«Einigkeit und Recht und Freiheit»
EtimologiaGermània, alamans, saxons, Prússia, Theodiscus, Baviera, estranger i mutism
Localització
EU-Germany.svg
EU-Germany.svg
51° N, 10° E / 51° N, 10° E / 51; 10
CapitalBerlín
Conté
Població
Total81.292.400 (2015)
• Densitat227,45 hab/km²
Gentilicialemany, alemanya, alemanys
Llenguaalemany
Geografia
Forma part deEuropa Central, Unió Europea, Organització de les Nacions Unides i Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord
Superfície357.408,74 km²
• Aigua2,3 %
Punt més altZugspitze  (2.962 m)
Punt més baixNeuendorf-Sachsenbande  (-4 m)
Limita amb
Història
AnteriorSacre Imperi Romanogermànic, Alemanya Occidental, Imperi Alemany, República de Weimar i Tercer Reich
Fundació23 maig 1949
Fet clau
Dia de la Unitat d'Alemanya
PatróSant Miquel Arcàngel
Organització i govern
república parlamentària federal
ExecutiuGovern Federal d'Alemanya
LegislatiuBundesrat
• President d'AlemanyaFrank-Walter Steinmeier
• Cancellera FederalAngela Merkel (2005)
JudicialTribunal Constitucional d'Alemanya
Membre de
Organització Mundial del Comerç
Unió Europea (25 març 1957)
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (9 maig 1955)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (27 setembre 1961)
Consell d'Europa (13 juliol 1950)
G8 (18 maig 1998)
Agència Espacial Europea (31 maig 1977)
Organització Mundial del Comerç (1 gener 1995)
Comandament del Transport Aeri Europeu (1 juliol 2010)
Triangle de Weimar (28 agost 1991)
Consell de Estats de la Mar Bàltica (1992)
Unió econòmica, monetària i social (1 juliol 1990-2 octubre 1990)
Organització de les Nacions Unides (18 setembre 1973)
Comissió Internacional per a la protecció del Rin (12 abril 1999)
Comissió internacional per a la protecció del Danubi (22 octubre 1998)
Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic (21 març 1994)
GATT (1 octubre 1951)
Comunitat Europea de l'Energia Atòmica (25 març 1957-1 desembre 2009)
Tractat de No Proliferació Nuclear (2 maig 1975)
Carta de París (21 novembre 1990)
Tractat Antàrtic (1979)
Convenció Europea de Drets Humans (3 setembre 1953)
Unió Internacional de Telecomunicacions (1 gener 1866)
UNESCO (11 juliol 1951)
Organització Mundial de la Salut (29 maig 1951)
Banc Mundial (14 agost 1952)
Unió Postal Universal (1 juliol 1875)
Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Literàries i Artístiques (5 desembre 1887)
Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (19 setembre 1970)
Organització Internacional del Treball (1919)
Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (7 novembre 1950)
Organització d'Aviació Civil Internacional (1956)
Organització Marítima Internacional (7 gener 1959)
Fons Monetari Internacional (1952)
Organització de les Nacions Unides per al Desenvolupament Industrial (21 juny 1985)
Fons Internacional del Desenvolupament Agrícola (14 octubre 1977)
Organització Meteorològica Mundial (10 juny 1954)
Organització Mundial de Turisme (1976)
Agència Internacional de l'Energia Atòmica (1 octubre 1957)
Organització del Tractat de Prohibició Completa dels Assajos Nuclears (20 agost 1998)
Organització per la Prohibició de les Armes Químiques (29 abril 1997)
Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discabacitat (24 febrer 2009)
Convenció de les Nacions Unides per la Lluita contra la Desertificació (10 juliol 1996)
G20 (26 setembre 1999)
Unió Europea Occidental (1954-2011)
European Southern Observatory (1962)
Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (25 juny 1973)
Banc Internacional per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (14 agost 1952)
Associació Internacional de Foment (24 setembre 1960)
Corporació Financera Internacional (20 juliol 1956)
Organisme Multilateral de Garantia d'Inversions (12 abril 1988)
Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (18 maig 1969)
Banc Africà del Desenvolupament
Unió Africana - Operació Híbrida de les Nacions Unides a Darfur
Banc Asiàtic de Desenvolupament (1966)
Grup d'Austràlia (1985)
Banc de Desenvolupament del Carib
Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (1951-2002)
Unió Europea de Pagaments
Eurocontrol (1960)
Tractat de Cels Oberts
Règim de Control de la Tecnologia dels Míssils (1987)
INTERPOL
Grup de Proveïdors Nuclears
Moviment de Coordinació de l'Europa Central
Organització Conjunta de Cooperació en Matèria d'Armament
Organització Hidrogràfica Internacional
Agència Internacional de l'Energia
Economia
PIB3.363.446.822.668,3 $ (2015)
PIB per càpita41.313,31 $ (2015)
Reserves totals193.484.844.885 $ (2014)
IDH0,926 (2015)
MonedaEuro[nb 1] (€, EUR) (2014)
Indicatius
Fus horari
Domini d'Internet.de
Prefix telefònic+49
Emergències112 i 110
ISO 3166-1DE
NUTSDE
Modifica dades a Wikidata

Alemanya (en alemany Deutschland [ˈdɔʏ̯tʃlant]) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland [ˈbʊndəsʁepʊˌbliːk ˈdɔʏ̯tʃlant]).

Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos. Durant la major part de la seva història, Alemanya va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. Es va convertir en un estat unit durant 74 anys (1871-1945), però va ser dividit al terme de la Segona Guerra Mundial en la República Federal d'Alemanya (RFA —BRD—, coneguda com a Alemanya Occidental) i la República Democràtica Alemanya (RDA —DDR—, coneguda com a Alemanya Oriental). El 3 d'octubre del 1990, l'RDA i l'RFA es reunificaren, de manera que Alemanya va tornar a ser una nació unida. Berlín n'és la capital i la ciutat més important. També passen del milió d'habitants les ciutats d'Hamburg, Munic i Colònia.

La República Federal d'Alemanya en l'actualitat és una potència econòmica, membre de les Nacions Unides, l'OTAN, i del Grup dels vuit. Alemanya és la tercera economia més gran en termes del producte interior brut nominal, i l'exportador més gran i el segon importador més gran de béns.

Toponímia

Atesa la localització geogràfica d'Alemanya al centre d'Europa i la seva història com a regió no unificada i habitada per distintes tribus i posteriorment per diversos petits Estats, el nom d'Alemanya ha passat a les diverses llengües a partir de diferents arrels. En general són tres les arrels per al nom de l'Estat en les diverses llengües del món:

  • De l'alt alemany antic diutisc. D'aquesta arrel es deriva el nom en alemany contemporani, Deutschland.
  • Del llatí Germania. D'aquesta arrel es deriva, per exemple, el nom en anglès, Germany.
  • Del nom de la tribu dels alamans. D'aquesta arrel es deriva el topònim català, Alemanya.

El nom de la tribu dels alamans prové del protogermànic Alamanniz que pot tenir dos significats de la derivació del prefix Al-. Si Al- significa «tots», llavors el nom significa «tots els homes», una al·lusió al fet que la tribu era una confederació de diversos grups. Si Al-, per contra, prové del llatí alius, «altres» o «els altres», llavors el nom significa «forans» o «homes estrangers».